ELS CONCURSOS /2

VALLS
LA CIUTAT


Valls és la capital de la comarca de l'Alt Camp. Es troba a 19 km de Tarragona i a 215 m sobre el nivell del mar. Inclou l'entitat municipal descentralitzada de Picamoixons. Compte aproximadament amb uns 30.000 habitans.
La ciutat de Valls està enclavada en una zona de pas. Això fa que des de la prehistòria la zona hagi estat ocupada per l'home. En són bona mostra les troballes del jaciment de Picamoixons, entre altres. Més endavant, a l'època dels ibers i en la posterior romanització, els paratges de Valls foren habitats amb intensitat. El jaciment ibèric del Vilar i el forn d'època ibero-romana de Fontscaldes així ho evidencien.
Però el naixement pròpiament dit de la ciutat no es produí fins a la primera meitat del segle XII, una vegada derrotats els sarraïns que poblaven Siurana i la serra de Prades.
 


La Unió Anelles de la Flama i el concurs
(publicat a El Vallenc el 3 de novembre de 2011)
Des de sempre la UAF ha tingut un afany  per portar i ensenyar la sardana a Valls i comarca. Un dels exemples més captivadors i profunds ha estat la celebració del concurs de colles sardanistes any rere any des d’aquell 1972, any que va celebrar-se de la mà de la Unió Anelles de la Flama.
 
Durant molts anys els concursos de sardanes es van celebrar durant el mes de març i, fins i tot, en alguna ocasió, amb motiu de les Festes Decennals de la Candela, a finals de gener o principi de febrer, segons s’esqueien les festes. Si ens ho mirem des del present, podem arribar a pensar que era una mica aviat per començar la temporada, però no va haver-hi mai cap problema per manca de colles, ans al contrari, Valls sempre era una ciutat on a totes les colles sardanistes de Catalunya els agradava venir-hi per la bona organització d’aquest, i perquè “el de Valls”, com deien els sardanistes d’arreu de Catalunya, no tenia res a envejar al d’altres poblacions amb més tradició sardanista. Només com a simple recordatori, el dia 28 de març de l’any 1976, el camp de futbol del Vilar acollia el V Concurs de Colles Sardanistes i van ser-hi presents 55 colles del món sardanista.

Plaça del Pati
Tanmateix, les colles que sovint ens han acompanyat i, fins i tot, alguna segueix fent-ho des d’aquell primer concurs, al llarg dels anys, han pogut, de mica en mica, visitar quasi bé tota la nostra ciutat, ja que pot dir-se que s’han organitzat concursos a quasi tots els indrets possibles de Valls. Tot i fent un recordatori-memòria, podem dir que aquests s’han portat a cap en el camp de futbol del Vilar, a la plaça de l’Estació, a la plaça Pompeu Fabra (la Fraternal), a la plaça del Pati, al pati del Col·legi de la Candela, al pati de l’Escola Enxaneta, al pati del Col·legi del Cor de Maria, plaça de Sant Francesc, plaça del Torrent del Titit, local de la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la sala Kursaal (antiga fàbrica Starpan).
Fins a l’any 1991, tots els concursos que s’havien celebrat a Valls eren de caràcter lliure, però val a dir que quan la colla Petits Bell Esplai va guanyar el campionat de Catalunya, el mateix any, el fet sardanista a Valls, va fer un gir de 180 graus. Aleshores, i tanmateix a causa del bon moment en què la UAF estava en aquells temps, va decidir-se i alhora sol·licitar a la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya, la Final del Campionat Infantil. La idea de fer una final del Campionat de Catalunya va ser concebuda pels mateixos membres de la Unió Anelles de la Flama i concedida, posteriorment, per la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya.
 
Llavors, a partir de l’any 1992, un cop la UCS va entendre el propòsit i confiar en nosaltres, va decidir donar la Final del Campionat de Colles Sardanistes Infantils a la ciutat de Valls, i així dèiem en veu alta aquell any:
Anem a celebrar el XXI Concurs de Colles Sardanistes Unió Anelles de la Flama. Aquest, si bé no deixa de ser-ne un més, té la particularitat que avui i aquí, a la nostra ciutat, hi escau que aquest sigui el darrer concurs per a les colles del Bàsic d’Honor Infantil. Per primera vegada a la història, Valls celebra una Final del Campionat de Catalunya, i això si, per una banda, ens omple de satisfacció, per l’altra, no deixa de ser un repte, una responsabilitat que com a vallencs tenim de poder aconseguir un concurs que sigui digne d’una final.

Val a dir que la cosa va anar tan bé que a l’any següent (1993) la UCS va donar-nos la final Juvenil i, amb el pas dels anys, arribaria la d’Alevins (2005). D’aquesta manera, mai el nom de Valls havia adquirit la rellevància que es mereixia dins el món sardanista, fins en aquells moments. Fins i tot, la revista Unió del món sardanista se’n va fer ressò destacant-ne l’originalitat i sobrietat de la mateixa final. Sens dubte, quan es treballa units i amb l’afany i dedicació, s’aconsegueixen resultats esplèndids.

Tot això ho devem a la gent que, amb el pas dels anys, d’una manera o altra ha format part de la Unió Anelles de la Flama, quelcom més que una entitat, però sempre gràcies a la seva gent, que, amb un profund sentiment d’estima per la cultura popular i per les tradicions de la nostra ciutat, no ha dubtat en cap moment a treballar en aquest favor.
 


______________________________________________________________________________



BALGUER
LA CIUTAT


Històrica ciutat del Comtat d'Urgell, és la capital de la comarca de la Noguera. La Noguera és la comarca més extensa de tot el territori català, la seva capital de província, Lleida, està situada a uns 30km. Balaguer està poblada per uns 17.000 habitants, té una altitud d'uns 250m i la seva superfície ocupa uns 57,4km2. 
La situació estratègica de la ciutat de Balaguer i el seu territori, com a porta del Prepirineu i dominant el pas del riu Segre, ha fet que des de la Prehistòria l’home hi hagi instal·lat els seus campaments i poblats. El tossal del castell Formós ja estava ocupat a començaments del primer mil·leni abans de Crist, ilergetes i romans va córrer per aquests territoris, on coneixem assentaments com els del tossal de Mormur o les vil·les romanes de les Franqueses i l’Hostal Nou.
Però la fundació de la ciutat de Balaguer vingué de la mà dels contingents àrabs i berbers que durant la primera meitat del segle VIII arribaren a la zona del Segre. En l’altiplà conegut com “Almatà”, paraula àrab que significa “la plana”, s’hi instal·là un campament militar on s’hostatjaven els exèrcits preparats per fer incursions a la Septimània a través del riu.
La ciutat de Balaguer esdevé, cada cop més, un referent turístic de les comarques d'interior. Balaguer, històricament parlant, hi té molt a veure i molt a dir; i aquest fet es fa palès en la gran quantitat de monuments que segueixen dempeus desafiant el pas del temps. Gaudim d'una ciutat, que fou de les tres cultures, i d'uns vestigis que ens traslladen al passat i ens envolten d'una melangia especial quan passegem pel centre històric; de les restes d'un castell islàmic, i posterior Palau dels Comtes d'Urgell; d'un convent, el de Sant Domènec, que conserva un magnífic claustre; d'una església, la de Santa Maria, gòtica i d'una sola nau, una de les més grans de Catalunya; d'unes muralles medievals, per les quals podem passejar i adonar-nos de la formació de la plaça Mercadal, la plaça porticada més gran de Catalunya... I d'un santuari, el del Sant Crist, que aixopluga una imatge venerada des de fa molts anys i que ha esdevingut el símbol de la nostra ciutat.

EL CONCURS
Emmarcat en la Festa Major de la ciutat, enguany  ha arribat a la 51ena edició. A més de ser tradicionalment l'últim concurs del Campionat de la Terra Ferma, acull des de l'any 2010 la final del Campionat de Catalunya en la categoria absoluta. Abans, però ja havia albergat finals de la fase de promoció en la mateixa categoria.
les 42 colles inscrites enguany el posicionen com el concurs amb més participació de la temporada i avalen el camí innovador emprès des da fa uns anys.
Gran espectacle d'esport i dansa que no ens podem perdre. Serà diumenge 11 de novembre a les 12 del migdia a la Plaça Mercadal.
 

_____________________________________________________________________________________________________________


GIRONA
LA CIUTAT

Girona, és la capital de la comarca del Gironès i de la província de Girona, situada al nord-est de Catalunya, el municipi és a 100 Km. de Barcelona, a 40 Km. de la Costa Brava i a 60 Km. de la frontera amb França.
La ciutat de Girona està situada a la confluència dels rius Onyar, Güell, Galligants i Ter, a una altitud de 70 m, a l'anomenat pla de Girona. Girona limita al nord amb els municipis de Sant Julià de Ramis i Sarrià de Ter; a l'est, els de Celrà , Juià i Bordils; al sud-est, amb el de Quart; al sud-oest, amb els de Fornells de la Selva i Vilablareix; i a l'oest amb els de Salt i Sant Gregori.
Actualment te una població de 98000 persones aproximadament.
Girona es troba situada en el punt més estret de la ruta històrica que travessa els Pirineus, lloc de pas qualificat alhora de darrer pont vers l'Àfrica i de primer bulevard d'Europa. En el seu entorn s'hi ha testimoniat arqueològicamnt la presència de l'home des de les etapes més remotes del paleolític. Per la seva situació estratègica sobre la Via Augusta, els romans hi van establir una fortificació, anomenada Gerunda, vers els anys 75 i 76 de la nostra era.
A prop de Barcelona i situada entre el mar i la muntanya, Girona gaudeix d'un emplaçament privilegiat. El Barri Vell és un dels centres històrics més evocadors de Catalunya, amb elements únics a Europa: la muralla carolíngia, el call jueu, un dels més ben conservats, i la grandiositat de la nau gòtica de la Catedral, la més ampla del món. Girona té també sis museus que posseeixen un fons patrimonial de gran interès.

www.girona.cat
 
concurs 2011 / Imatge: Felip Vallejo
EL CONCURS
Una vegada finalitzada la tràgica experiència de la Guerra Civil, els sardanistes gironins de l'antic Foment de la Sardana van demanar permís al governador civil per reorganitzar l'entitat, però els va ser denegat. La creació d'Educación y Descanso, amb una secció folklòrica va permetre que es reprengués l'activitat sardanista, primer discretament, però ben aviat amb audicions i l'any 1941 es va celebrar el primer Concurs de Colles Sardanistes de Fires, el dia de Tots Sants. Hi van participar cinc colles, una de les quals es va escindir d'Educación y Descanso i es va constituir com la Colla Amunt i Crits. El 1977, Educación y Descanso va deixar de tutelar el concurs i la colla Amunt i Crits, vinculada al GEiEG, va organitzar aquest concurs, fins l'actualitat.
La plaça de braus, ha estat l’escenari on s’ha celebrat aquest acte més vegades, seguit de l'estadi del GEiEG de la Devesa, l'estadi de la Joventut, la plaça Salvador Espriu, el Parc Central, la plaça de la Constitució  i actualment a la plaça Calvet i Rubalcaba, al costat del mercat del lleó. Aquest concurs és un dels més antics d'arreu de Catalunya i compta amb les millors colles catalanes i cobles de primer ordre.
Serà doncs el dia 1 de novembre a les 11 del matí a la plaça Calvet i Rubalcaba, amb la cobla Ciutat de Girona.

www.geieg.net



__________________________________________________________________________________________________________________


BELLVÍS
LA VILA


El municipi de Bellvís pertany a la comarca del Pla d'Urgell, una comarca creada el 1988; anteriorment, formava part de la Noguera. Amb la creació de la nova comarca, Bellvís va passar, juntament amb quinze pobles més i dos nuclis agregats, a formar part de la comarca que agrupa els pobles més plans de la província de Lleida.

El municipi té una extensió de 46,20 km2, cosa que fa que tingui un dels termes municipals més gran de tota la comarca, i una població d’uns 2.160 habitants, dins dels quals també hi són inclosos els habitants del nucli agregat: Els Arcs, situat a 2 km al nord de la vila de Bellvís.



 












El topònim Bellvís prové del llatí bellu visu, que significa bella vista. Aquest nom podria haver estat donat per alguns dels conqueridors catalans, francesos o refugiats hispànics a la Gàl·lia, quan reconqueriren aquestes terres envaïdes pels àrabs des de l'any 711.
El primer document escrit on apareix el poble de Bellvís amb aquest nom, és el Termini antiquiti cibitas ilerda, que descriu els termes antics de la ciutat de Lleida, pels voltants del 1170. De les troballes arqueològiques fetes a diferents punts del terme es dedueix que el poble fou molt antic, de gran riquesa econòmica i cristià d'abans del segle VIII.



EL CONCURS
Recta final del Campionat de la Terra Ferma amb aquest concurs que cumpleix 48 anys d'existència, tot un clàssic a la demarcació. Organitzat per l'Agrupació Sardanista local es celebrarà al camp d'esports en plena Festa Major de la vila. La cobla Orquestra Maravella serà l'encarregada de portar la música a l'esdeveniment, que serà diumenge 21 d'octubre a les 12 del migdia.


____________________________________________________________________________________________________________________


 
PREIXANA
LA VILA













Preixana està situat a 321 m d'altitud. Fou una antiga vila emmurallada i davalla pel vessant del migdia pel tossal del Sitjar. Limita amb Bellpuig, Vilagrassa, Sant Martí de Riucorb i Belianes.  
Preixana té una superfície de 21,14 km2 i uns 450 habitants aprox.



El seu terme és parcialment regat pel canal d'Urgell. Al regadiu s'hi fa blat, farratges, blat de moro, fruita i hortalisses; al secà ordi, blat, ametllers i vinya. Antigament s'havia beneficiat de les aigües del riu Corb que regaven part d'aquest terme i feien funcionar dos molins.
Les primeres referències escrites de Preixana corresponen al període de repoblació cristiana després de les invasions sarraïnes, cap al 1080. També, es parla del castell en documents trobats de Ramon Berenguer II i Mafalda.
El 1189 Vallbona de les Monges rep la primera possessió de Preixana. El 1227 Guillem de Cervera, dit el Monjo, senyor de Verdú i de Juneda, li cedeix la jurisdicció sobre el castell, terme i vila de Preixana per pagar el deute que tenia amb el monestir, que l'havia ajudat econòmicament en una expedició a Terra Santa el 1203. L'Abadessa obté la total autoritat sobre Preixana el 1380, abonant 22.000 sous a Pere III. El poble no fou lliure fins a la desamortització, al s.XIX.
Per obtenir seguretat, en una època d'agitació social i política, Preixana formà part de la vegueria de Cervera l'any 1445.
www.preixana.cat













EL CONCURS
23ena edició del concurs organitzat per l'Agrupació Sardanista Montalbà, que acollirà la 10ena jornada del Campionat de la Terra Ferma.
Serà diumenge 21 d'octubre  a les 12 del migdia amb la  Bellpuig cobla. 




 ___________________________________________________________________________________________


TERRASSA
LA CIUTAT














Situada al peu del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, Terrassa, amb més de 200.000 habitants, és la co-capital del Vallès Occidental i una de les ciutats mitjanes més importants de Catalunya. És una ciutat universitària i industrial, amb un ric patrimoni cultural i artístic.
La superfície del seu terme municipal és de 70,10 Km2 i la seva població aproximada és de 214.000 habitants.
 
Terrassa compta amb un ric patrimoni cultural i artístic. El conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere -al costat del parc de Vallparadís, on s'han fet importants troballes paleontològiques-, la Torre del Palau i el Castell Cartoixa de Vallparadís configuren el seu patrimoni medieval. Un salt en el temps ens porta a l’època del modernisme i la industrialització, on el sector tèxtil, especialitzat en la indústria de la llana, va impulsar la creació del que és avui un patrimoni únic en el seu gènere a Catalunya. Les antigues fàbriques i vapors, els habitatges, els magatzems, les xemeneies..., permeten conèixer de prop l'arquitectura, les arts, l’estil de vida del segle XIX i començament del segle XX: el Vapor Aymerich, Amat i Jover, que data de l'any 1907 (actual mNACTEC), la Masia Freixa (1905-1910), la Casa Alegre de Sagrera (1911).
El Festival de Jazz, la Fira Modernista, l'hoquei, les temporades de dansa, música i teatre, les exhibicions castelleres o el golf, completen una àmplia oferta per gaudir d'una ciutat dinàmica i de serveis.

www.terressa.cat

EL CONCURS
Organitzat per la nostra Entitat, s'ha celebrat ininterrumpidament desde l'any 1951 fins als nostres dies, pel que ja es porten 50 edicions. La primera edició va tenir lloc devant la fábrica La Magdalena amb la Cobla La Principal de Terrassa en el marc de la festa major del Barri.
A partir de 1954 el concurs se celebrà al camp de futbol de l'AGUT fins el 1960 en que es va enderrocar aquell camp degut a les reformes urbanístiques.
                                               Imatge:  Grup Sardanista Maig
Els anys 1961 i 1962 el concurs es va celebrar a la pista esportiva de la Sagrada Familia i a l'any 1963 es va traslladar al camp de futbol dels Kubales durant uns anys. Posteriorment es va celebrar al portal de Sant Roc. Des de l'any 1972 fins a l'any 1976 va tenir lloc al Raval de Montserrat, canviant a l'any 1977 al pati de l'Escola Pia de Terrassa, un lloc que ofereix l'espai necessari per al desenvolupament del concurs, i, malgrat no sigui celebrat en un lloc cèntric, compta amb una nombrosa assitència.
A partir de l'any 2007 el concurs s'ha traslladat a la Plaça Nova al centre de la ciutat.
 
Cal destacar que des de l'any 1978 ha comptat cada any amb la celebració dins del concurs d'una fase del Campionat de Catalunya  que organitza la Unió de Colles Sardanistes. Enguany, serà diumenge 21 d'octubre a 2/4 de 12 del matí a la Plaça Nova dins el circuit del Campionat Nacional Infantil i Juvenil.

www.amunticrits.terrassa.net



 _______________________________________________________________________________

BANYOLES

LA CIUTAT

Banyoles està situada a l’extrem nord oriental dels Països Catalans i és la capital de la comarca del Pla de l’Estany. Es troba a mig camí de la Costa Brava i dels Pirineus, formant un triangle de poblacions i indrets de gran interès històric i paisatgístic.
Està ubicada a la riba oriental de l’Estany que porta el mateix nom, sobre la cota de 175 metres sobre el nivell del mar, situada al límit més oriental del Sistema Transversal Català, al mig d’una depressió natural que té el seu origen en la conca lacustre.
El terme municipal de Banyoles és petit, amb una superfície de 10,89 km², i queda envoltat pels municipis de Porqueres i Fontcoberta. Banyoles té, a l'any 2009, uns divuit mil habitants empadronats.
La ciutat de Banyoles està habitada des de temps molt reculats. Un exemple il·lustratiu d’aquest fet, és l’existència de la famosa mandíbula preneandertaliana (d’uns 80.000 anys d’antiguitat). Després, a la prehistòria, les vores de l’Estany probablement varen estar poblades, però no en tenim les primeres evidències fins al neolític antic, amb el poblat de la Draga (del 5200 aC).
D’època romana, s’han trobat algunes restes a la Porta del Forn quan es va recuperar una ara romana i una terracota que representa un cap d’August, el primer emperador romà, la qual cosa fa pensar que hi devia passar una via secundària al segle I dC.
l’actual ciutat de Banyoles no es comença a formar fins al segle IX. Va néixer al voltant del Monestir benedictí de Sant Esteve fundat cap el 812 per l’abat Bonitus sobre un antic temple possiblement tardoromà.
A partir del segle XIV, varen venir uns segles de decadència, i no va ser fins al segle XVIII quan es va experimentar un gran desenvolupament econòmic, demogràfic i urbanístic.
www.banyoles.cat

EL FOMENT DE LA SARDANA I EL CONCURS

El FOMENT DE LA SARDANA es va crear el novembre de 1930, encara que oficialment el dia 22 de desembre de 1930 es vàren aprovar els estatuts.
 
Era acabada la dictadura de Primo de Rivera i s'havien lliberalitzat un xic les coses respecte al fet català, de manera que les entitats de signe catalanista tornaren a revifar-se arreu.

Organitzà concursos de sardanes per Sant Martirià, cursets d'ensenyament per ballar-ne i també el I Aplec de la Sardana, el 1934. L'any 1936 es va disoldre amb la guerra civil.

Durant els anys de la postguerra s'inicià l'activitat sardanista per les Festes de Sant Martirià i altres festes populars. El 1954 una comissió organitzà el II Aplec de la Sardana que ja tindrà continuitat fins avui dia.

Fou la comissió de l'Aplec que des del 1972 també es va fer càrrec dels actes sardanistics de Sant Martirià que inicià un treball d'aglutinació dels diferents grups que es movien en el món de la sardana. Fruit d'aquest treball va ser el ressorgiment del FOMENT DE LA SARDANA el juny de 1978. El van formar la Comissió de l'Aplec, de les Colles Sardanistes i l'Agrupació Sardanista del Llac. El primer president fou l'Eudald Santamaria i Buixadé que el 1984 va ser substituÏt per en Joan Parnau i Bosch, que n'ha estat president fins al 2010. Actualment n'és en Joan Lleal.
Concurs 2009 / Imatge: Amics de la sardana de Cassà de la S.
Dins l'entitat hi han les colles Sardanistes i també l'Esbart Fontcoberta.

Emmarcat dins la Festa Major de Banyoles de Sant Martirià.
La Plaça Major s'omplirà  diumenge 21 amb les 24 colles inscrites en competició lliure, a partir de a 2/4 de 12 del matí. 



www.elfoment.cat





___________________________________________________________________________________________________


EL VENDRELL
LA VILA
 











El Vendrell és la  capital de la comarca del Baix Penedès. És a 28 km de Tarragona i a 64 km de Barcelona. Te una població d'uns 37.000 habutants amb una superfície se 36,82 Km2.
Tot i que s'han trobat diverses restes arqueològiques, com les del Tancat del Galan, l'origen històric és la arran de la invasió per part dels comtats pirinencs del segle X. La proximitat del camí ral de Tarragona va afavorir el seu desenvolupament (actualment conflueixen al Vendrell les autopistes de Barcelona a València i a Lleida).

Per la seva ubicació, en una cruïlla de camins oberta al mar, el Vendrell ha estat històricament un lloc de pas i punt de trobada de cultures, d’intercanvis comercials i de difusió d’idees. Des de l’inici del segle XX les seves platges són lloc d’estiueig de famílies del mateix Vendrell i de Barcelona, i des dels anys cinquanta el municipi va experimentar la gran expansió del turisme amb l’arribada de visitants estrangers.

Culturalment, hi ha una xarxa important de museus com la Vil·la Casals-Museu Pau Casals, a la platja de Sant Salvador; la Casa nadiua de Pau Casals, al carrer de Santa Anna, on també es troba la Casa Museu Àngel Guimerà; el Museu Deu, una de les col·leccions d’art més importants de Catalunya, i la Fundació de l’escultor Apel·les Fenosa, que es troba en un dels espais més emblemàtics de la nostra vila, el Portal del Pardo. Completant aquest circuit museístic, l’Auditori Pau Casals programa concerts durant tot l’any en els diferents cicles estables, entre els quals destaca el Festival Internacional que se celebra a l’estiu amb les millors orquestres i intèrprets internacionals i, també, del país.
 


EL CONCURS


38 ena edició del concurs organitzat pels Dansaires del Penedès, entitat vendrellenca amb 66 anys d'historia.
Emmarcat dins les Fires de Santa Teresa es celebrarà diumenge 14 a 2/4 de 6 de la tarda a la Plaça del Mercat.






www.elvendrell.cat



________________________________________________________________________________________________________________



VERDÚ
LA VILA
 
Situat a la comarca de l'Urgell, te una extensió de 36Km2 i aproximadament 1000 habitants.












Verdú és una de les poblacions més antigues de Catalunya. Al seu entorn s’han trobat restes arqueològiques de diferents períodes; des de troballes de l’etapa prehistòrica passant per les ibèriques, les romanes i les medievals. La població va ser conquerida per Ramon Berenguer I ,comte de Barcelona, l’any 1055-1056.
El poble és envoltat per una xarxa d’antics camins que comuniquen Verdú amb els pobles veïns. L’origen d’aquests camins ve de facilitar l’accés de persones, carruatges i bestiar a l’antiga Fira de Verdú. Les parets de marge que els delimiten servien per canalitzar el pas del bestiar; avui ordenen turonets i petits fondals on es conreen ametllers, oliveres, cereals i vinyes.


 EL CONCURS

Els dies 12, 13 i 14 d'octubre Verdú celebrarà la 23. Festa de la Verema i el Vi de Verdú, amb un programa ple d'actes relacionats amb el món del vi. Enguany trobareu actes molt participatius adreçats a petits i grans, com anar a recollir la verema, la piada infantil, el Concurs de piar, l'aixecament de porró, la curs de portadores i el llançament de ceps, ... també concurs de sardanes, ....

Serà el dissabte 13 a 2/4 de 9 del vespre a la Plaça Major, organitzat per l'Agrupació Sardanista de Verdú.

 www.verdu.cat

 

 ___________________________________________________________________________________________________________________



MANLLEU
LA VILA












Manlleu és una ciutat de la comarca d'Osona. Té una població de més de 20.000 habitants i una superfície de 17,2 km2.

El riu Ter ha definit els límits de la ciutat i forma part dels seus paisatges i del seu desenvolupament urbà. El passat, present i futur de Manlleu manté una relació directa amb el riu Ter, riu que ha estat i és testimoni dels avenços i canvis tecnològics i socials del municipi.
Les primeres evidències de poblament a l'àrea de Manlleu es remunten al neolític mitjà i recent (4300-2500 aC) per l'existència de restes arqueològiques d'aquest moment prop de l'ermita de Sant Jaume i al turó Puig Guardial. Els indicis que l'home ocupà aquest territori es localitzaren prop de l'institut de Secundària i daten de l'època calcolítica (2000-1800 aC). En aquest cas, les excavacions posaren al descobert un assentament a l'aire lliure dedicat a l'agricultura i la ramaderia.
Del 1200 al 650 aC, període del Bronze Final, hi ha materials arqueològics documentats a la zona del Fugurull, cosa que fa pensar en l'existència d'un assentament en aquest lloc. Aquest poblament representà el substrat cultural de les tribus iberes que sorgiren més tard. A Osona i, per tant, també a Manlleu, s'hi establí la tribu dels ausetans.
 
EL  CONCURS 
La plaça Fra Bernadí de Manlleu tornarà a ser l'escenari del tradicional concurs de colles sardanistes que organitza l'Agrupació Sardanista de la ciutat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Manlleu i la Unió de Colles Sardanistes. El concurs serà a les 11.30h i, abans, els geganters de Manlleu donaran la benvinguda a les colles. 
La cobla Bisbal Jove serà l'encarregada d'interpretar les sardanes a les més de 20 colles vingudes d'arreu de Catalunya.
El concurs de Manlleu també serà l'escenari de la final del campionat de Veterans on les colles Dansaires de Maig de Barcelona, Ressò de Sabadell, Roques Blaves de la Passió d'Esparreguera, Sabadell de Sabadell i per últim Toc de Dansa de Tarragona, es diputaran la classificació final. Cal dir que el primer lloc està molt i molt disputat dins d'aquesta categoria.
 
Les colles locals Núria, en categoria Veterans, i Encís, en categoria Gran, també ballaran en el concurs, encara que ho faran fora de competició. La sardana de germanor serà "EncisA't" dedicada a l'entrenador de la colla Encís, Xevi Solé, que es va estrenar l'any 2006 i s'interpretarà per celebrar els 20 anys de la fundació de la colla.
 
El concurs de colles, que arriba a la seva 71a edició, serà el divendres dia 12 d'octubre a les 11.30h a la plaça Fra Bernadí





__________________________________________________________________________________________________________________



CASSÀ DE LA SELVA
LA VILA

















Cassà de la Selva és una vila de la comarca del Gironès. Se situa a 12 quilòmetres al sud de Girona. Actualment te uns 10.000 habitants aproximàdament.
El terme de Cassà de la Selva va ser poblat des d'èpoques molt antigues i en el seu territori s'han trobat restes que palesen els diferents períodes de poblament: paleolític, neolític, bronze, ibèric i romà. A partir del segle XII s'esmenta el castell de Cassà, centre del poder del senyor feudal, que anirà passant de mà en mà en els segles posteriors. Una altra de les dates més significatives és la de l'any 1456 quan Joan II va concedir dues fires anuals i un mercat setmanal atès que el permís per organitzar fires i mercats és un perfecte indicador de la vitalitat d'una població. Un segle més tard la gran pesta del 1650 va delmar extraordinàriament la població, però ben aviat la introducció d'un nou ofici, la del taper, es convertiria en el gran revulsiu de la vila. Aquest ofici derivaria en la potent indústria surotapera que en el segle XIX es convertiria en el motor de l'expansió demogràfica i econòmica potenciada per la creació d'una nova via de comunicació, el ferrocarril. Coincidint amb aquesta època puixant va haver-hi l'eclosió del moviment associatiu que es va perllongar durant les primeres dècades del segle XX fins i tot després de la crisi de la indústria surotapera.

EL CONCURS
Els primers concursos sardanistes a Cassà es remunten a principis dels anys 40, però no és fins el 1985 que l'organització passa a mans d'Amics de la Sardana. Des de 1985, sota els auspicis de la Comissió de Festa i organitzat per Amics de la Sardana, hi ha hagut concursos de colles sardanistes a Cassà ininterrompudament. Fins l'any 2004 es van celebrar en dissabte, per la vigília de la festa major, però a partir de 2005 la data es traslladà al dissabte següent.
 
Amics de la Sardana de Cassà de la Selva és una Associació que va néixer a Cassà a principis de l’any 1975.
Actualment a part de la infraestructura de l’entitat es compta amb cinc colles sardanistes de Competició (Estel de les Gavarres, Aires Cassanencs, Celístia, Mans Amigues i Amics Dansaires) i amb un Esbart Dansaire.
Podrem gaudir d'aquest espectacle diumenge 7 d'octubre a 2/4 de 12 del matí al Passeig Vilaret. 
www.amicsdelasardana.net


___________________________________________________________________________________________________________________




CORNELLÀ DE LLOBREGAT
LA CIUTAT


la primera referència escrita data del 980. Ja existia una església, i una torre de defensa contra els sarraïns al mateix lloc que l’actual Castell (construït el segle XIV). La ciutat fou incorporada al territori de Barcelona al segle XIII i, per poc temps, va pertànyer a les Franqueses del Llobregat. Cornellà era una important zona agrícola, dominada pels masos fins al s.XVIII.
L'any 1716 la ciutat se separà de Barcelona pel Decret de Nova Planta, per passar a formar part de la comarca del Baix Llobregat. L’any 1819 té lloc un canvi important amb la inauguració del Canal de la Infanta: es desenvolupa el regadiu i hi ha un extraordinari procés d’industrialització. El ferrocarril arriba el 1854. Durant un segle el sector tèxtil esdevé la base econòmica del municipi, i alhora, creixen els nuclis de població separats del Centre (barris de Riera, Almeda, Pedró, la Gavarra).  
A partir de 1950, es multiplica l’arribada de nous habitants i el procés industrialitzador i urbanístic, sovint desordenat. Es construeix el barri de Sant Ildefons (anys 60) i Fontsanta (1974).
 
Amb una extensió del terme municipal de 6,90Km2 te una població aprox. de 89.000 habitants.
 
  
EL CONCURS
           Imatge: Grup Sardanista Maig
Organitzat per l'Agrupació Sardanista Cornellà, enguany arriva a la 34ena edició amb un triple cartell de competició el Campionat Infantil, el juvenil i el de  veterans. 
Serà diumenge dia 7 d'octubre a 2/4 de 12 del matí a la plaça de la Sardana, amb l'actuació de la cobla Ciutat de Cornellà.




 __________________________________________________________________________________________________________________




SITGES
LA VILA











Sitges es troba al litoral català, a 35 Km al sud de Barcelona. Té una superfície de 43,7 km2 i una població que supera els 30.000 habitants. La vila està situada a l’extrem meridional del Massís de Garraf, una serralada de roca calcària que ocupa una superfície de 312 km2, i que durant molts anys ha estat una barrera natural entre Barcelona i Sitges.
El nom de Sitges ve de "sitja" de procedència preromana que significa "clot fondo, dipòsit de grans". Els primers sitgetans habitaven, ja abans del neolític, el lloc conegut com la punta de les coves (passat el golf Terramar) i el turó de la Punta, on avui es troba l'església i l'Ajuntament. Les restes arqueològiques trobades darrerament demostren l'existència d'un assentament ibèric ja al S. IV-III ac. Els estudis actuals constaten que al segle I, a Sitges hi havia dos petits nuclis de població. Un al voltant del turó de la Punta i un altre a l'ermita del Vinyet. Unida a l'Olèrdola romana, el port sitgetà serví d'intercanvi entre els productes del Penedès i d'altres indrets de la Mediterrània romana.
La vila, malgrat el seu contacte directe amb el mar, de sempre ha comptat amb més pagesos que mariners. La vinya ha estat la seva principal activitat econòmica i laboral i per tradició el conreu de la malvasia.  Actualment basa la seva economia en el turisme i la cultura. La vila té una llarga tradició cultural que es remunta a l’època modernista. Sitges ofereix el llegat de Santiago Rusiñol al Museu Cau Ferrat, i a més compta amb els museus Maricel i Romàntic, el Palau Maricel i des de fa uns anys la Fundació d’art contemporani Pere Stämpli.
www.sitges.cat

EL CONCURS
Organitzat per l’associació Amics de la Sardana enguany arriba a la 24ena edició emmarcat sempre dins les Festes de Santa Tecla de la vila. Des de seu inici està inclòs en el circuit del Campionat de Catalunya en les categories infantil i juvenil.
                                                               Imatge: Felip Vallejo
Un altre aspecte que no ha variat des de la primera edició és seu l’emplaçament a l’emblemàtica Fragata, al costat del mar i sota l’església de Sitges, La Punta.
Enguany gaudirem de la música de la cobla sitgetana Maricel i de la dansa de les 31 colles inscrites. Serà el proper dia 30 a les 6 de la tarda i com no a La Fragata.


COLLES PARTICIPANTS

CAMPIONAT  DE CATALUNYA  INFANTIL
GUSPIRA                                           Lleida
PETITS GALZERAN                             Rubí
PETITS TARRAGONA DANSA                Tarragona
 
CAMPIONAT  DE CATALUNYA  JUVENIL
ANTAVIANA JOVE                               Tordera
CABIROLS                                          Sabadell
JOVES DANSAIRES DEL PENEDÈS          El Vendrell
MONTGRÍ 2000                                   Torroella de Montgrí
SOMNI                                               Lleida
XÀLDIGA                                            Barcelona
 
COMPETICIÓ LLIURE
ALEVINS
PETITS AMUNT I CRITS                       Terrassa
PETITS DANSAIRES                             El Vendrell               
PETITS VILANOVINS                            Vilanova i la G.
QUITXALLA GALZERAN                        Rubí
TRAPELLES                                        Sabadell
TRÈVOL                                             Vic
XAMOSA                                             Barcelona
XERINOLA                                          Tarragona

INFANTILS
GELTRUNENCA                                    Vilanova i la G.
                                                                    
JUVENILS
BROTS DEL CIM                                   Berga
 
GRANS
AMUNT I CRITS                                    Terrassa
DINTRE EL BOSC                                 Manresa
GALZERAN                                           Rubí
MAIG                                                   Barcelona
MARE NOSTRUM                                   Barcelona
MIRANT AL CEL                                    Sabadell
TARRAGONA DANSA                             Tarragona
                                                                                  
VETERANS                            
CONTINUÏTAT                                      Terrassa
DANSAIRES DE MAIG                             Barcelona    
LA LIRA VENDRELLENCA                       El Vendrell       
PENEDÉS                                             El Vendrell
TOC DE DANSA                                    Tarragona

Amics de la Sardana de Sitges




__________________________________________________________________________________________________________________




BARCELONA
LA CIUTAT













Barcelona  ciutat i metròpoli a la costa mediterrània, és la capital de Catalunya així també de la província que porta el seu nom i de la comarca del Barcelonès. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc. La ciutat acull les seus de les institucions d'autogovern més importants de Catalunya: la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya. Per haver estat capital del Comtat de Barcelona, rep sovint el sobrenom de Ciutat Comtal.
Amb una població de 1.628.090 habitants, Barcelona és la ciutat més poblada del Principat i l'onzena de la Unió Europea, segona ciutat no capital d'estat després d'Hamburg.
 

Barcelona ciutat oberta i cosmopolita, la seva obertura al món pel mar ha estat sempre el nexe d'unió amb altres cultures i l'ha donat d'una història marcada per la diversitat. Corrents artístics de tots els temps han tingut a la ciutat una manifestació magnífica que liha deixat grans llegats romànics, gòtics i sobretot, modernistes, aquests últims representats pel geni Gaudí.
 


EL CONCURS
Organitzat des de els seus inicis per les colles de la ciutat, va neixer l'any 1950 per a les colles de la resta de Catalunya, sempre en el marc de la Festa Major de Barcelona.

       El Poble espanyol l'any 1990 / Imatge: Felip Vallejo

La primera edició es va celebrar a la plaça de braus "Monumental" i el tercer concurs ja és celebrava al Poble Espanyol, espai que romangué al llarg de més de 30 anys. Actualment el seu emplaçament és a l'emblemàtic Pla de la Catedral.
Des de fa uns anys, el concurs s'ha obert a les colles de la ciutat i està inclòs en el circuit del Campionat de Catalunya en la categoria absoluta. 
Enguany serà el diumenge 23 a les 11 del matí i comptarà amb la participació de 35 colles d'arreu del país.

 


_______________________________________________________________________________________________________________






CERVERA
LA VILA
 
Capital de la comarca de La  Segarra, a la província de Lleida, te una població aproximada d'uns 10.000 habitants.
La ciutat es caracteritza per la riquesa del seu patrimoni cultural i monumental. Un total d’onze monuments del municipi estan catalogats com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) per la Generalitat de Catalunya.
Establerta damunt un turó, aquesta situació geogràfica ha caracteritzat des del principi l’estructura de la ciutat, amb carrers estrets, barris en pendent, carrerons coberts que ens fan pensar en bruixes i aquelarres, i un carrer Major que serpenteja per ajustar-se a la carena. Aquest origen defensiu es fa encara més evident quan veiem intactes els bastiments de les seves antigues muralles.
 
Concurs 2011
EL CONCURS
Emmarcat en les Festes del Sant Crist, del 21 al 24 de setembre, enguany arriba a la 51 ena edició.
L'organitza La Paeria de Cervera amb la col.laboració de l'entitat Colla Jovencells.
Podrem gaudir-lo el diumenge 23 a les 12 del migdia a la Plaça Major. 

www.cerverapaeria.cat






________________________________________________________________________________


TARRAGONA
LA VILA
 
























Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona. Els romans la feren capital de la província Tarraconense, motiu pel qual encara conserva notables restes arqueològiques d'aquesta època que han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 2000.




La ciutat amb una població d’uns 140.000 habitants,  compte amb un sector serveis d’un pes indiscutible en el l'àmbit econòmic de la ciutat. Tanmateix, la indústria i la construcció continuen sent dos motors econòmics importants. El port de Tarragona i el seu desenvolupament com a hub logístic esdevé un important dinamitzador per a la indústria tarragonina.
 Les primeres notícies d'habitació a la zona de Tarragona són del segle III aC quan hi havia una població ibera de nom Kesse, que donà nom als cossetans, tribu que habitava al Camp de Tarragona. Després de la conquesta romana, Kesse fou engrandida i fortificada per Publi Corneli Escipió que la van convertir en base contra els cartaginesos. Se li donà el nom de Tàrraco (en llatí Tarraco) i va esdevenir més tard capital de la província Tarraconense. Fou colònia romana i cap de convent jurídic.

www.tarragona.cat


EL CONCURS
Organitzat pel Casal Tarragoní arriba enguany a la 65 ena edició, tradicionalment emmarcat dins les Festes de Santa Tecla de la ciutat.
El Casal Tarragoní és una entitat local que vetlla per la continuació de la cultura catalana prenent com a element principal la defensa de la sardana. En l’actualitat organitza aplecs, ballades, homenatges i concursos a més d’altres activitats vinculades a la fotografia i a les visites culturals de diferents indrets d’aquesta ciutat costanera.
 
___________________________________________________________________________


LLORET
LA VILA











Lloret de Mar és una ciutat amb més de mil anys d'història. Té un ric patrimoni cultural i natural. Poblats ibèrics, castells medievals, ermites, jardins són testimonis dels orígens de la vila.
Lloret de Mar és un municipi de la comarca de la Selva, a la Costa Brava en la província de Girona, al costat del Mar.
Al llarg dels segles Lloret s'ha convertit en una important destinació turística, dinàmica i moderna, pionera en el turisme europeu dels anys 50. Punt de trobada de cultures i tradicions, Lloret manté la seva identitat i tradicions que atorguen el pas del temps i n'ha incorporat de noves com a vila cosmopolita que és. L'agenda cultural de Lloret proposa un munt d'activitats per descobrir les tradicions, folklore i festes populars.
El seu nombre d'habitants l'any 2009 era de 39.525.
EL CONCURS
Tot un clàssic a la costa brava amb 43 anys d'història, es celebra emmarcat dins els actes de la Diada Nacional a la vila.


____________________________________________________________________________________________________

TÀRREGA
LA VILA
Tàrrega, capital de la comarca de l'Urgell, és situada a la plana de Lleida a uns 100 quilòmetres de Barcelona. És un centre comercial i de serveis destacat de l'àrea oriental de les Terres de Ponent. La ciutat compta amb 17.218 habitants i el seu terme municipal, de 88 km2, fa de llaç d'unió entre els altiplans de la Segarra i l'Urgell i comprèn a la vegada els pobles d'Altet, Claravalls, la Figuerosa, el Talladell, Riudovelles i Santa Maria de Montmagastrell. Ubicada als marges del riu Ondara, el municipi presenta una climatologia mediterrània continental, amb una temperatura mitjana de 13.9º (hivern 4,6º i estiu 30º) i una pluviometria de 451 mm de precipitació anual. L'altitud se situa als 373 metres.
 











__________________________________________________________________________________________________________________

VILANOVA DE BELLPUIG
LA VILA











Poble rural, situat a la comarca del Pla d'Urgell, al marge esquerre del riu Segre. El Canal d'Urgell travessa el terme de nord a sud i separa el secà del regadiu. Limita amb els municipis de Belianes, Bellpuig, Castellnou de Seana, Golmés, Miralcamp i Arbeca.
Te una extensió en km2 de 13.75 i 1150 habitants.
 
 en memòria - SemblantsComparteix
EL CONCURS
Enguany es celebra la 32 ena edició del concurs que es celebra per Festa major, del 6 al 11 de setembre.


____________________________________________________________________


 LES BORGES BLANQUES

LA VILA

El terme municipal de Les Borges Blanques, de 61.85 Km² d'extenció (distribuïts entre un 16% de regadiu i un 84% de secà), centrat per la ciutat que constitueix el cap comarcal de Les Garrigues.
L'origen de la població es troba en un castell o fortalesa, sens dubte d'origen ibèric, situat als confins de les terres dels ilergets, que persistí a través de les dominacions romana, visigoda i islàmica. El fet que les Borges no siguin esmentades en els Termini antiqui Ilerde fa pensar que el castell i la vila es trobaven de temps avandonats, potser a causa de la darrera invasió almoràvit.
Amb 6.058 habitants el juliol de 2011, Les Borges Blanques és una població activa que treballa principalment en el sector de serveis i un 8% es dedica a l'agricultura.
www.lesborgesblanques.cat







_________________________________________________________________________


OLOT
LA VILA


La ciutat d’Olot es troba situada a la intersecció de tres petites valls creuades pel riu Fluvià, a 440 metres d’alçada. La seva capitalitat es deu, en part, a la seva posició central dins la comarca de la Garrotxa, l’activitat industrial i comercial, la vida cultural i les circumstàncies històriques.


Imatge: Pep Callís
Viure entre volcans forma part de la quotidianitat dels olotins, i és que la ciutat està situada dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. S’hi troben quatre volcans dels quals destaca el Montsacopa, una talaia al bell mig de la ciutat.
L’arquitectura modernista i els passejos arbrats són els elements de la ciutat que més captiven per la seva bellesa. Encara que també hi trobem altres estils arquitectònics en construccions com el Claustre del Carme (s.XVII) o l’església de Sant Esteve (s.XVIII). A més té altres trets singulars que la fan única en el marc dels Pirineus catalans, com la zona d’aiguamoixos de la Moixina, un indret plàcid i tranquil que sorprèn a qui el visita, sobretot als amants de l’art, que l’identifiquen amb els pintors paisatgistes de l’Escola d’Olot.
http://www.turismeolot.cat/

EL CONCURS
Com a acte d'entrada a les Festes del Tura, l'Agrupació Sardanista organitza el concurs de colles sardanistes que aplega, des de fa 72 anys, un bon  nombre de colles, principalment, de les comarques gironines i de la Catalunya nord.
En el transcurs dels anys, l'emplaçament del concurs ha anat variant passant per: la Plaça de Braus, la Plaça sant Miquel, la Plaça Major i el Passeig d'en Blay. Enguany el concurs torna a fer-se a la Plaça de Braus.
23 colles s'han inscrit enguany al concurs que es celebra el 1 de setembre a les 10 de la nit, amb la cobla La Principal d'Olot.
Agrupació Sardanista d'Olot
 
______________________________________________________________________________________________


ENCAMP
LA VILA
El Principat d’Andorra està dividit administrativament en set parròquies. Encamp, amb una superfície de 86,315 km2, n’és la segona més gran. La població, de 13.000 habitants i escaig, es distribueix en dues aglomeracions: Encamp, al centre del país, i el Pas de la Casa, al punt fronterer de la carretera que uneix Andorra amb França. Com a tot el Principat, la diferència d’altitud del territori és notable, anant des dels 1.100 m del punt més baix (límit fronterer amb Escaldes-Engordany) fins els 2.874 m del pic del Griu, que n’és el punt més alt.
Els principals sectors econòmics desenvolupats a la parròquia són l’agricultura i la ramaderia i els serveis en general, destacant entre aquests el comerç i, sobretot, el turisme. En el seu terme tenim la principal estació d’esports d’hivern d’Andorra (Estació d’esquí Pas de la Casa/Grau-Roig), i el Pas de la Casa és, per volum, el primer centre comercial del país.
EL CONCURS

Concurs 2011/Imatge: Blanca Espurna
Emmarcat dins l'Aplec de la Sardana d'aquesta vila, que enguany celebra la 25ena edició, és el primer acte dels tres programats, sempre el primer cap de setmana de setembre.
El dissabte tením per la tarda el concurs de colles i al vespre el sopar de germanor i ballada de sardanes. A l'endemà l'Aplec.
 
LES COLLES PARTICIPANTS
    ALEVINS
.
Petits Amunt i Crits
Terrassa
.
Quitxalla de Galzeran
Rubí
.
INFANTILS
.
Petits Galzeran
Rubí
.
GRANS
.
Amunt i Crits
Terrassa
.
Blanca Espurna
Sitges
.
Continuïtat
Terrassa
.
Dansaires de Maig
Barcelona
.
Dintre el Bosc
Manresa
.
Encara Hi Som
Vilanova i la Geltrú
.
Font de Valldans
Ponts
.
Galzeran
Rubí
.
Internacional
Barcelona
.
Iris de Catalunya Nord
Ceret
.
Joventut Sardanista
Puig-reig
.
La Lira Vendrellenca
El Vendrell



 

Cap comentari:

Publica un comentari