LA CIUTAT
Valls és la capital de la comarca de l'Alt
Camp. Es troba a 19 km de Tarragona i a 215 m sobre el nivell del mar. Inclou
l'entitat municipal descentralitzada de Picamoixons. Compte aproximadament amb uns 30.000 habitans.
La ciutat de Valls està enclavada en una zona de pas. Això fa
que des de la prehistòria la zona hagi estat ocupada per l'home. En són bona
mostra les troballes del jaciment de Picamoixons, entre altres. Més endavant, a
l'època dels ibers i en la posterior romanització, els paratges de Valls foren
habitats amb intensitat. El jaciment ibèric del Vilar i el forn d'època
ibero-romana de Fontscaldes així ho evidencien.
Però el naixement pròpiament dit de la ciutat no es produí fins a la primera meitat del segle XII, una vegada derrotats els sarraïns que poblaven Siurana i la serra de Prades.
La Unió Anelles de la Flama i el concurs
(publicat a El Vallenc el 3 de novembre de 2011)
(publicat a El Vallenc el 3 de novembre de 2011)
Des de sempre la UAF ha tingut un afany per portar i ensenyar la sardana a Valls i comarca. Un dels exemples més captivadors i profunds ha estat la celebració del concurs de colles sardanistes any rere any des d’aquell 1972, any que va celebrar-se de la mà de la Unió Anelles de la Flama.
Durant molts anys els concursos de sardanes es van celebrar durant el mes de març i, fins i tot, en alguna ocasió, amb motiu de les Festes Decennals de la Candela, a finals de gener o principi de febrer, segons s’esqueien les festes. Si ens ho mirem des del present, podem arribar a pensar que era una mica aviat per començar la temporada, però no va haver-hi mai cap problema per manca de colles, ans al contrari, Valls sempre era una ciutat on a totes les colles sardanistes de Catalunya els agradava venir-hi per la bona organització d’aquest, i perquè “el de Valls”, com deien els sardanistes d’arreu de Catalunya, no tenia res a envejar al d’altres poblacions amb més tradició sardanista. Només com a simple recordatori, el dia 28 de març de l’any 1976, el camp de futbol del Vilar acollia el V Concurs de Colles Sardanistes i van ser-hi presents 55 colles del món sardanista.
 |
| Plaça del Pati |
Tanmateix, les colles que sovint ens han acompanyat i, fins i tot, alguna segueix fent-ho des d’aquell primer concurs, al llarg dels anys, han pogut, de mica en mica, visitar quasi bé tota la nostra ciutat, ja que pot dir-se que s’han organitzat concursos a quasi tots els indrets possibles de Valls. Tot i fent un recordatori-memòria, podem dir que aquests s’han portat a cap en el camp de futbol del Vilar, a la plaça de l’Estació, a la plaça Pompeu Fabra (la Fraternal), a la plaça del Pati, al pati del Col·legi de la Candela, al pati de l’Escola Enxaneta, al pati del Col·legi del Cor de Maria, plaça de Sant Francesc, plaça del Torrent del Titit, local de la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la sala Kursaal (antiga fàbrica Starpan).
Fins a l’any 1991, tots els concursos que s’havien celebrat a Valls eren de caràcter lliure, però val a dir que quan la colla Petits Bell Esplai va guanyar el campionat de Catalunya, el mateix any, el fet sardanista a Valls, va fer un gir de 180 graus. Aleshores, i tanmateix a causa del bon moment en què la UAF estava en aquells temps, va decidir-se i alhora sol·licitar a la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya, la Final del Campionat Infantil. La idea de fer una final del Campionat de Catalunya va ser concebuda pels mateixos membres de la Unió Anelles de la Flama i concedida, posteriorment, per la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya.
Llavors, a partir de l’any 1992, un cop la UCS va entendre el propòsit i confiar en nosaltres, va decidir donar la Final del Campionat de Colles Sardanistes Infantils a la ciutat de Valls, i així dèiem en veu alta aquell any:
Anem a celebrar el XXI Concurs de Colles Sardanistes Unió Anelles de la Flama. Aquest, si bé no deixa de ser-ne un més, té la particularitat que avui i aquí, a la nostra ciutat, hi escau que aquest sigui el darrer concurs per a les colles del Bàsic d’Honor Infantil. Per primera vegada a la història, Valls celebra una Final del Campionat de Catalunya, i això si, per una banda, ens omple de satisfacció, per l’altra, no deixa de ser un repte, una responsabilitat que com a vallencs tenim de poder aconseguir un concurs que sigui digne d’una final.
Anem a celebrar el XXI Concurs de Colles Sardanistes Unió Anelles de la Flama. Aquest, si bé no deixa de ser-ne un més, té la particularitat que avui i aquí, a la nostra ciutat, hi escau que aquest sigui el darrer concurs per a les colles del Bàsic d’Honor Infantil. Per primera vegada a la història, Valls celebra una Final del Campionat de Catalunya, i això si, per una banda, ens omple de satisfacció, per l’altra, no deixa de ser un repte, una responsabilitat que com a vallencs tenim de poder aconseguir un concurs que sigui digne d’una final.
Val a dir que la cosa va anar tan bé que a l’any següent (1993) la UCS va donar-nos la final Juvenil i, amb el pas dels anys, arribaria la d’Alevins (2005). D’aquesta manera, mai el nom de Valls havia adquirit la rellevància que es mereixia dins el món sardanista, fins en aquells moments. Fins i tot, la revista Unió del món sardanista se’n va fer ressò destacant-ne l’originalitat i sobrietat de la mateixa final. Sens dubte, quan es treballa units i amb l’afany i dedicació, s’aconsegueixen resultats esplèndids.
Tot això ho devem a la gent que, amb el pas dels anys, d’una manera o altra ha format part de la Unió Anelles de la Flama, quelcom més que una entitat, però sempre gràcies a la seva gent, que, amb un profund sentiment d’estima per la cultura popular i per les tradicions de la nostra ciutat, no ha dubtat en cap moment a treballar en aquest favor.
______________________________________________________________________________
BALGUER
LA CIUTAT
Històrica ciutat del Comtat d'Urgell, és la capital de la comarca
de la Noguera. La Noguera és la comarca més extensa de tot el territori català,
la seva capital de província, Lleida, està situada a uns 30km. Balaguer està
poblada per uns 17.000 habitants, té una altitud d'uns 250m i la seva
superfície ocupa uns 57,4km2.
La situació estratègica de la ciutat de Balaguer i el seu
territori, com a porta del Prepirineu i dominant el pas del riu Segre, ha fet
que des de la Prehistòria l’home hi hagi instal·lat els seus campaments i
poblats. El tossal del castell Formós ja estava ocupat a començaments del
primer mil·leni abans de Crist, ilergetes i romans va córrer per aquests
territoris, on coneixem assentaments com els del tossal de Mormur o les vil·les
romanes de les Franqueses i l’Hostal Nou.
Però la fundació de la ciutat de Balaguer vingué de la mà dels
contingents àrabs i berbers que durant la primera meitat del segle VIII
arribaren a la zona del Segre. En l’altiplà conegut com “Almatà”, paraula àrab
que significa “la plana”, s’hi instal·là un campament militar on s’hostatjaven
els exèrcits preparats per fer incursions a la Septimània a través del riu.
La ciutat de Balaguer esdevé, cada cop més, un referent turístic de les comarques d'interior. Balaguer, històricament parlant, hi té molt a veure i molt a dir; i aquest fet es fa palès en la gran quantitat de monuments que segueixen dempeus desafiant el pas del temps. Gaudim d'una ciutat, que fou de les tres cultures, i d'uns vestigis que ens traslladen al passat i ens envolten d'una melangia especial quan passegem pel centre històric; de les restes d'un castell islàmic, i posterior Palau dels Comtes d'Urgell; d'un convent, el de Sant Domènec, que conserva un magnífic claustre; d'una església, la de Santa Maria, gòtica i d'una sola nau, una de les més grans de Catalunya; d'unes muralles medievals, per les quals podem passejar i adonar-nos de la formació de la plaça Mercadal, la plaça porticada més gran de Catalunya... I d'un santuari, el del Sant Crist, que aixopluga una imatge venerada des de fa molts anys i que ha esdevingut el símbol de la nostra ciutat.
EL CONCURS
Emmarcat en la Festa Major de la ciutat, enguany ha arribat a la 51ena edició. A més de ser tradicionalment l'últim concurs del Campionat de la Terra Ferma, acull des de l'any 2010 la final del Campionat de Catalunya en la categoria absoluta. Abans, però ja havia albergat finals de la fase de promoció en la mateixa categoria.
les 42 colles inscrites enguany el posicionen com el concurs amb més participació de la temporada i avalen el camí innovador emprès des da fa uns anys.
Gran espectacle d'esport i dansa que no ens podem perdre. Serà diumenge 11 de novembre a les 12 del migdia a la Plaça Mercadal.
_____________________________________________________________________________________________________________
GIRONA
LA CIUTAT
Girona, és la capital de la comarca del
Gironès i de la província de Girona, situada al nord-est de Catalunya, el
municipi és a 100 Km. de Barcelona, a 40 Km. de la Costa Brava i a 60 Km. de la
frontera amb França.
La ciutat de Girona està situada a la
confluència dels rius Onyar, Güell, Galligants i Ter, a una altitud de 70 m, a
l'anomenat pla de Girona. Girona limita al nord amb els municipis de Sant Julià
de Ramis i Sarrià de Ter; a l'est, els de Celrà , Juià i Bordils; al sud-est,
amb el de Quart; al sud-oest, amb els de Fornells de la Selva i Vilablareix; i
a l'oest amb els de Salt i Sant Gregori. 
Girona es troba situada en el punt més estret de la ruta
històrica que travessa els Pirineus, lloc de pas qualificat alhora de darrer
pont vers l'Àfrica i de primer bulevard d'Europa. En el seu entorn s'hi ha
testimoniat arqueològicamnt la presència de l'home des de les etapes més
remotes del paleolític. Per la seva situació estratègica sobre la Via Augusta,
els romans hi van establir una fortificació, anomenada Gerunda,
vers els anys 75 i 76 de la nostra era.
A prop de Barcelona i
situada entre el mar i la muntanya, Girona gaudeix d'un emplaçament
privilegiat. El Barri Vell és un
dels centres històrics més evocadors de Catalunya, amb elements únics a Europa:
la muralla carolíngia,
el call jueu, un dels més ben conservats, i la grandiositat de la nau gòtica de
la Catedral, la més ampla del món. Girona té també sis museus que posseeixen un
fons patrimonial de gran interès. |
| concurs 2011 / Imatge: Felip Vallejo |
EL CONCURS
Una vegada
finalitzada la tràgica experiència de la Guerra Civil, els sardanistes gironins
de l'antic Foment de la Sardana van demanar permís al governador civil per
reorganitzar l'entitat, però els va ser denegat. La creació d'Educación y
Descanso, amb una secció folklòrica va permetre que es reprengués l'activitat
sardanista, primer discretament, però ben aviat amb audicions i l'any 1941 es
va celebrar el primer Concurs de Colles Sardanistes de Fires, el dia de Tots
Sants. Hi van participar cinc colles, una de les quals es va escindir
d'Educación y Descanso i es va constituir com la Colla Amunt i Crits. El 1977,
Educación y Descanso va deixar de tutelar el concurs i la colla Amunt i Crits,
vinculada al GEiEG, va organitzar aquest concurs, fins l'actualitat.
La plaça de
braus, ha estat l’escenari on s’ha celebrat aquest acte més vegades, seguit de
l'estadi del GEiEG de la Devesa, l'estadi de la Joventut, la plaça Salvador
Espriu, el Parc Central, la plaça de la Constitució i actualment a la plaça Calvet i Rubalcaba, al costat del mercat del lleó. Aquest concurs és un dels
més antics d'arreu de Catalunya i compta amb les millors colles catalanes i
cobles de primer ordre.
Serà doncs el dia 1 de novembre a les 11 del matí a la plaça Calvet i Rubalcaba, amb la cobla Ciutat de Girona.
www.geieg.net
__________________________________________________________________________________________________________________
www.geieg.net
__________________________________________________________________________________________________________________
BELLVÍS
LA VILA
El
municipi de Bellvís pertany a la comarca del Pla d'Urgell, una comarca creada
el 1988; anteriorment, formava part de la Noguera. Amb la creació de la nova
comarca, Bellvís va passar, juntament amb quinze pobles més i dos nuclis
agregats, a formar part de la comarca que agrupa els pobles més plans de la
província de Lleida.
El
topònim Bellvís prové del llatí bellu visu, que significa bella vista. Aquest
nom podria haver estat donat per alguns dels conqueridors catalans, francesos o
refugiats hispànics a la Gàl·lia, quan reconqueriren aquestes terres envaïdes
pels àrabs des de l'any 711.
El
primer document escrit on apareix el poble de Bellvís amb aquest nom, és el
Termini antiquiti cibitas ilerda, que descriu els termes antics de la ciutat de
Lleida, pels voltants del 1170. De les troballes arqueològiques fetes a
diferents punts del terme es dedueix que el poble fou molt antic, de gran
riquesa econòmica i cristià d'abans del segle VIII.
EL CONCURS
Recta final del Campionat de la Terra Ferma amb aquest concurs que cumpleix 48 anys d'existència, tot un clàssic a la demarcació. Organitzat per l'Agrupació Sardanista local es celebrarà al camp d'esports en plena Festa Major de la vila. La cobla Orquestra Maravella serà l'encarregada de portar la música a l'esdeveniment, que serà diumenge 21 d'octubre a les 12 del migdia.
____________________________________________________________________________________________________________________
LA VILA
Preixana està
situat a 321 m d'altitud. Fou una antiga vila emmurallada i davalla pel vessant
del migdia pel tossal del Sitjar. Limita amb Bellpuig, Vilagrassa, Sant Martí de
Riucorb i Belianes.
Preixana té una superfície de 21,14 km2 i uns
450 habitants aprox.
El seu terme és parcialment regat pel canal d'Urgell. Al regadiu s'hi fa
blat, farratges, blat de moro, fruita i hortalisses; al secà ordi, blat,
ametllers i vinya. Antigament s'havia beneficiat de les aigües del riu Corb que
regaven part d'aquest terme i feien funcionar dos molins.
Les
primeres referències escrites de Preixana corresponen al període de repoblació
cristiana després de les invasions sarraïnes, cap al 1080. També, es parla del
castell en documents trobats de Ramon Berenguer II i Mafalda.
El
1189 Vallbona de les Monges rep la primera possessió de Preixana. El 1227
Guillem de Cervera, dit el Monjo, senyor de Verdú i de Juneda, li cedeix la
jurisdicció sobre el castell, terme i vila de Preixana per pagar el deute que
tenia amb el monestir, que l'havia ajudat econòmicament en una expedició a
Terra Santa el 1203.
L'Abadessa obté la total autoritat sobre Preixana el 1380, abonant 22.000 sous
a Pere III. El poble no fou lliure fins a la desamortització, al s.XIX.
Per
obtenir seguretat, en una època d'agitació social i política, Preixana formà
part de la vegueria de Cervera l'any 1445.
www.preixana.cat
EL CONCURS
23ena edició del concurs organitzat per l'Agrupació Sardanista Montalbà, que acollirà la 10ena jornada del Campionat de la Terra Ferma.
Serà diumenge 21 d'octubre a les 12 del migdia amb la Bellpuig cobla.
___________________________________________________________________________________________
TERRASSA
LA CIUTAT
Situada al peu del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt,
Terrassa, amb més de 200.000 habitants, és la co-capital del Vallès Occidental
i una de les ciutats mitjanes més importants de Catalunya. És una ciutat
universitària i industrial, amb un ric patrimoni cultural i artístic.
La superfície del seu terme municipal és de 70,10 Km2 i la seva població aproximada
és de 214.000 habitants.
Terrassa compta amb un ric patrimoni cultural i artístic. El
conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere -al costat del parc de
Vallparadís, on s'han fet importants troballes paleontològiques-, la Torre del
Palau i el Castell Cartoixa de Vallparadís configuren el seu patrimoni
medieval. Un salt en el temps ens porta a l’època del modernisme i la
industrialització, on el sector tèxtil, especialitzat en la indústria de la
llana, va impulsar la creació del que és avui un patrimoni únic en el seu
gènere a Catalunya. Les antigues fàbriques i vapors, els habitatges, els
magatzems, les xemeneies..., permeten conèixer de prop l'arquitectura, les
arts, l’estil de vida del segle XIX i començament del segle XX: el Vapor
Aymerich, Amat i Jover, que data de l'any 1907 (actual mNACTEC), la Masia
Freixa (1905-1910), la Casa Alegre de Sagrera (1911).
El Festival de Jazz, la Fira Modernista, l'hoquei, les
temporades de dansa, música i teatre, les exhibicions castelleres o el golf,
completen una àmplia oferta per gaudir d'una ciutat dinàmica i de serveis.
www.terressa.cat
www.terressa.cat
EL CONCURS
Organitzat per la nostra Entitat, s'ha celebrat ininterrumpidament
desde l'any 1951 fins als nostres dies, pel que ja es porten 50 edicions. La
primera edició va tenir lloc devant la fábrica La Magdalena amb la Cobla La
Principal de Terrassa en el marc de la festa major del Barri.
A partir de 1954 el concurs se celebrà al camp de futbol de l'AGUT
fins el 1960 en que es va enderrocar aquell camp degut a les reformes
urbanístiques.
 |
| Imatge: Grup Sardanista Maig |
A partir de l'any 2007 el concurs s'ha traslladat a la Plaça Nova al centre de la ciutat.
Cal destacar que des de l'any 1978 ha comptat cada any amb la
celebració dins del concurs d'una fase del Campionat de Catalunya que organitza la Unió
de Colles Sardanistes. Enguany, serà diumenge 21 d'octubre a 2/4 de 12 del matí a la Plaça Nova dins el circuit del Campionat Nacional Infantil i Juvenil.
BANYOLES
LA CIUTAT
Banyoles està situada a
l’extrem nord oriental dels Països Catalans i és la capital de la comarca del
Pla de l’Estany. Es troba a mig camí de la Costa Brava i dels Pirineus, formant
un triangle de poblacions i indrets de gran interès històric i paisatgístic.
Està ubicada a
la riba oriental de l’Estany que porta el mateix nom, sobre la cota de 175
metres sobre el nivell del mar, situada al límit més oriental del Sistema
Transversal Català, al mig d’una depressió natural que té el seu origen en la
conca lacustre.
El terme municipal de Banyoles és
petit, amb una superfície de 10,89 km², i queda envoltat pels municipis de
Porqueres i Fontcoberta. Banyoles té, a l'any 2009,
uns divuit mil habitants empadronats.
La ciutat de Banyoles està habitada des de temps molt reculats. Un exemple il·lustratiu
d’aquest fet, és l’existència de la famosa mandíbula preneandertaliana (d’uns
80.000 anys d’antiguitat). Després, a la prehistòria, les vores de l’Estany
probablement varen estar poblades, però no en tenim les primeres evidències
fins al neolític antic, amb el poblat de la Draga (del 5200 aC).
D’època romana, s’han trobat algunes restes a la Porta
del Forn quan es va recuperar una ara romana i una terracota que representa un
cap d’August, el primer emperador romà, la qual cosa fa pensar que hi devia
passar una via secundària al segle I dC.
l’actual ciutat de
Banyoles no es comença a formar fins al segle IX. Va néixer al voltant del
Monestir benedictí de Sant Esteve fundat cap el 812 per l’abat Bonitus sobre un
antic temple possiblement tardoromà.
A partir del segle XIV,
varen venir uns segles de decadència, i no va ser fins al segle XVIII quan es va
experimentar un gran desenvolupament econòmic, demogràfic i urbanístic.
www.banyoles.catEL FOMENT DE LA SARDANA I EL CONCURS
El FOMENT DE LA SARDANA es va crear el novembre de 1930,
encara que oficialment el dia 22 de desembre de 1930 es vàren aprovar els
estatuts.
Era acabada la dictadura de Primo de Rivera i s'havien
lliberalitzat un xic les coses respecte al fet català, de manera que les
entitats de signe catalanista tornaren a revifar-se arreu.
Organitzà concursos de sardanes per Sant Martirià,
cursets d'ensenyament per ballar-ne i també el I Aplec de la Sardana, el 1934.
L'any 1936 es va disoldre amb la guerra civil.
Durant els anys de la postguerra s'inicià l'activitat
sardanista per les Festes de Sant Martirià i altres festes populars. El 1954
una comissió organitzà el II Aplec de la Sardana que ja tindrà continuitat fins
avui dia.
Fou la comissió de l'Aplec que des del 1972 també es va
fer càrrec dels actes sardanistics de Sant Martirià que inicià un treball
d'aglutinació dels diferents grups que es movien en el món de la sardana. Fruit
d'aquest treball va ser el ressorgiment del FOMENT DE LA SARDANA el juny de
1978. El van formar la Comissió de l'Aplec, de les Colles Sardanistes i
l'Agrupació Sardanista del Llac. El primer president fou l'Eudald Santamaria i Buixadé
que el 1984 va ser substituÏt per en Joan Parnau i Bosch, que n'ha estat
president fins al 2010. Actualment n'és en Joan Lleal.
 |
| Concurs 2009 / Imatge: Amics de la sardana de Cassà de la S. |
Dins l'entitat hi han les colles Sardanistes i també l'Esbart
Fontcoberta.
Emmarcat dins la Festa Major de Banyoles de Sant Martirià.
La Plaça Major s'omplirà diumenge 21 amb les 24 colles inscrites en competició lliure, a partir de a 2/4 de 12 del matí.
www.elfoment.cat
___________________________________________________________________________________________________
EL VENDRELL
LA VILA
El Vendrell
és la capital de la comarca del Baix
Penedès. És a 28 km de Tarragona i a 64 km de Barcelona. Te una població d'uns 37.000 habutants amb una superfície se 36,82 Km2.
Tot i que s'han trobat diverses restes
arqueològiques, com les del Tancat del Galan, l'origen històric és la arran de
la invasió per part dels comtats pirinencs del segle X. La proximitat del camí
ral de Tarragona va afavorir el seu desenvolupament (actualment conflueixen al
Vendrell les autopistes de Barcelona a València i a Lleida).
Per
la seva ubicació, en una cruïlla de camins oberta al mar, el Vendrell ha estat
històricament un lloc de pas i punt de trobada de cultures, d’intercanvis
comercials i de difusió d’idees. Des de l’inici del segle XX les seves platges
són lloc d’estiueig de famílies del mateix Vendrell i de Barcelona, i des dels
anys cinquanta el municipi va experimentar la gran expansió del turisme amb
l’arribada de visitants estrangers.
Culturalment,
hi ha una xarxa important de museus com la Vil·la Casals-Museu Pau Casals, a la
platja de Sant Salvador; la Casa nadiua de Pau Casals, al carrer de Santa Anna,
on també es troba la Casa Museu Àngel Guimerà; el Museu Deu, una de les
col·leccions d’art més importants de Catalunya, i la Fundació de l’escultor
Apel·les Fenosa, que es troba en un dels espais més emblemàtics de la nostra
vila, el Portal del Pardo. Completant aquest circuit museístic, l’Auditori Pau
Casals programa concerts durant tot l’any en els diferents cicles estables,
entre els quals destaca el Festival Internacional que se celebra a l’estiu amb
les millors orquestres i intèrprets internacionals i, també, del país.
EL CONCURS
38 ena edició del concurs organitzat pels Dansaires del Penedès, entitat vendrellenca amb 66 anys d'historia.
Emmarcat dins les Fires de Santa Teresa es celebrarà diumenge 14 a 2/4 de 6 de la tarda a la Plaça del Mercat.
www.elvendrell.cat
________________________________________________________________________________________________________________
VERDÚ
LA VILA
Verdú és una de les poblacions més antigues de
Catalunya. Al seu entorn s’han trobat restes arqueològiques de diferents
períodes; des de troballes de l’etapa prehistòrica passant per les ibèriques,
les romanes i les medievals. La població va ser conquerida per Ramon Berenguer
I ,comte de Barcelona, l’any 1055-1056.
El poble és envoltat per una xarxa d’antics camins
que comuniquen Verdú amb els pobles veïns. L’origen d’aquests camins ve de
facilitar l’accés de persones, carruatges i bestiar a l’antiga Fira de Verdú.
Les parets de marge que els delimiten servien per canalitzar el pas del
bestiar; avui ordenen turonets i petits fondals on es conreen ametllers,
oliveres, cereals i vinyes.Els dies 12, 13 i 14 d'octubre Verdú celebrarà la 23. Festa de la Verema i el Vi de Verdú, amb un programa ple d'actes relacionats amb el món del vi. Enguany trobareu actes molt participatius adreçats a petits i grans, com anar a recollir la verema, la piada infantil, el Concurs de piar, l'aixecament de porró, la curs de portadores i el llançament de ceps, ... també concurs de sardanes, ....
Serà el dissabte 13 a 2/4 de 9 del vespre a la Plaça Major, organitzat per l'Agrupació Sardanista de Verdú.
www.verdu.cat
___________________________________________________________________________________________________________________
MANLLEU
LA VILA
Manlleu
és una ciutat de la comarca d'Osona. Té una població de més de 20.000 habitants i una superfície de 17,2 km2. El riu Ter ha definit els límits de la ciutat i forma part dels seus paisatges i del seu desenvolupament urbà. El passat, present i futur de Manlleu manté una relació directa amb el riu Ter, riu que ha estat i és testimoni dels avenços i canvis tecnològics i socials del municipi.
Les primeres evidències de poblament a l'àrea de Manlleu es remunten al
neolític mitjà i recent (4300-2500 aC) per l'existència de restes
arqueològiques d'aquest moment prop de l'ermita de Sant Jaume i al turó Puig
Guardial. Els indicis que l'home ocupà aquest territori es localitzaren prop de
l'institut de Secundària i daten de l'època calcolítica (2000-1800 aC). En
aquest cas, les excavacions posaren al descobert un assentament a l'aire lliure
dedicat a l'agricultura i la ramaderia.
Del 1200 al 650 aC, període del Bronze Final, hi ha materials arqueològics
documentats a la zona del Fugurull, cosa que fa pensar en l'existència d'un
assentament en aquest lloc. Aquest poblament representà el substrat cultural de
les tribus iberes que sorgiren més tard. A Osona i, per tant, també a Manlleu,
s'hi establí la tribu dels ausetans.
EL CONCURS
La plaça Fra Bernadí de Manlleu tornarà a ser l'escenari del tradicional
concurs de colles sardanistes que organitza l'Agrupació Sardanista de la ciutat
amb la col·laboració de l'Ajuntament de Manlleu i la Unió de Colles
Sardanistes. El concurs serà a les 11.30h i, abans, els geganters de Manlleu
donaran la benvinguda a les colles.
La cobla Bisbal Jove serà l'encarregada d'interpretar les sardanes a les més de 20 colles vingudes d'arreu de Catalunya.
El concurs de Manlleu també serà l'escenari de la final del campionat de Veterans on les colles Dansaires de Maig de Barcelona, Ressò de Sabadell, Roques Blaves de la Passió d'Esparreguera, Sabadell de Sabadell i per últim Toc de Dansa de Tarragona, es diputaran la classificació final. Cal dir que el primer lloc està molt i molt disputat dins d'aquesta categoria.
Les colles locals Núria, en categoria Veterans, i Encís, en categoria Gran,
també ballaran en el concurs, encara que ho faran fora de competició. La
sardana de germanor serà "EncisA't" dedicada a l'entrenador de la
colla Encís, Xevi Solé, que es va estrenar l'any 2006 i s'interpretarà per
celebrar els 20 anys de la fundació de la colla.
El concurs de colles, que arriba a la seva 71a edició, serà el divendres dia 12 d'octubre a les 11.30h a la plaça Fra Bernadí
__________________________________________________________________________________________________________________
CASSÀ DE LA SELVA
LA VILA
Cassà de la Selva és una vila de la comarca del Gironès.
Se situa a 12 quilòmetres al sud de Girona. Actualment te uns 10.000 habitants aproximàdament.
El terme de Cassà de la Selva va ser poblat des d'èpoques molt antigues i en
el seu territori s'han trobat restes que palesen els diferents períodes de
poblament: paleolític, neolític, bronze, ibèric i romà. A partir del segle XII s'esmenta
el castell de Cassà, centre del poder del senyor feudal, que anirà passant de
mà en mà en els segles posteriors. Una altra de les dates més significatives és
la de l'any 1456 quan Joan II va concedir dues fires anuals i un mercat
setmanal atès que el permís per organitzar fires i mercats és un perfecte
indicador de la vitalitat d'una població. Un segle més tard la gran pesta del 1650
va delmar extraordinàriament la població, però ben aviat la introducció d'un
nou ofici, la del taper, es convertiria en el gran revulsiu de la vila. Aquest
ofici derivaria en la potent indústria surotapera que en el segle XIX es
convertiria en el motor de l'expansió demogràfica i econòmica potenciada per la
creació d'una nova via de comunicació, el ferrocarril. Coincidint amb aquesta
època puixant va haver-hi l'eclosió del moviment associatiu que es va
perllongar durant les primeres dècades del segle XX fins i tot després de la
crisi de la indústria surotapera.
Els primers
concursos sardanistes a Cassà es remunten a principis dels anys 40, però no és
fins el 1985 que l'organització passa a mans d'Amics de la Sardana. Des de
1985, sota els auspicis de la Comissió de Festa i organitzat per Amics de la
Sardana, hi ha hagut concursos de colles sardanistes a Cassà
ininterrompudament. Fins l'any 2004 es van celebrar en dissabte, per la vigília
de la festa major, però a partir de 2005 la data es traslladà al dissabte
següent.
Amics de la Sardana de
Cassà de la Selva és una Associació que va néixer a Cassà a principis
de l’any 1975.
Actualment a part de la
infraestructura de l’entitat es compta amb cinc colles sardanistes de
Competició (Estel de les Gavarres, Aires Cassanencs, Celístia, Mans
Amigues i Amics Dansaires) i amb un Esbart Dansaire.
Podrem gaudir d'aquest espectacle diumenge 7 d'octubre a 2/4 de 12 del matí al Passeig Vilaret.
www.amicsdelasardana.net___________________________________________________________________________________________________________________
CORNELLÀ DE LLOBREGAT
LA CIUTAT
la primera referència escrita data del 980. Ja existia una església, i una
torre de defensa contra els sarraïns al mateix lloc que l’actual Castell
(construït el segle XIV). La ciutat fou incorporada al territori de Barcelona
al segle XIII i, per poc temps, va pertànyer a les Franqueses del Llobregat.
Cornellà era una important zona agrícola, dominada pels masos fins al s.XVIII.
L'any 1716 la ciutat se separà de Barcelona pel Decret de Nova Planta, per
passar a formar part de la comarca del Baix Llobregat. L’any 1819 té lloc un
canvi important amb la inauguració del Canal de la Infanta: es desenvolupa el
regadiu i hi ha un extraordinari procés d’industrialització. El ferrocarril
arriba el 1854. Durant un segle el sector tèxtil esdevé la base econòmica del
municipi, i alhora, creixen els nuclis de població separats del Centre (barris
de Riera, Almeda, Pedró, la Gavarra).
Amb una extensió del terme municipal de 6,90Km2 te una població aprox. de 89.000 habitants.
 |
| Imatge: Grup Sardanista Maig |
Serà diumenge dia 7 d'octubre a 2/4 de 12 del matí a la plaça de la Sardana, amb l'actuació de la cobla Ciutat de Cornellà.
__________________________________________________________________________________________________________________
SITGES
LA VILA
Sitges es troba al litoral català, a 35 Km al sud de Barcelona. Té una superfície de 43,7 km2 i una
població que supera els 30.000 habitants. La vila està situada a l’extrem
meridional del Massís de Garraf, una serralada de roca calcària que
ocupa una superfície de 312 km2, i que durant molts anys ha estat una barrera
natural entre Barcelona i Sitges.
El nom de Sitges ve de "sitja" de
procedència preromana que significa "clot fondo, dipòsit de grans". Els
primers sitgetans habitaven, ja abans del neolític, el lloc conegut com la
punta de les coves (passat el golf Terramar) i el turó de la Punta, on avui es
troba l'església i l'Ajuntament. Les restes arqueològiques trobades darrerament
demostren l'existència d'un assentament ibèric ja al S. IV-III ac. Els estudis
actuals constaten que al segle I, a Sitges hi havia dos petits nuclis de
població. Un al voltant del turó de la Punta i un altre a l'ermita del Vinyet.
Unida a l'Olèrdola romana, el port sitgetà serví d'intercanvi entre els
productes del Penedès i d'altres indrets de la Mediterrània romana.
La vila, malgrat el seu contacte directe amb el mar, de
sempre ha comptat amb més pagesos que mariners. La vinya ha estat la seva
principal activitat econòmica i laboral i per tradició el conreu de la
malvasia. Actualment basa la seva
economia en el turisme i la cultura. La vila té una llarga tradició cultural
que es remunta a l’època modernista. Sitges ofereix el llegat de Santiago
Rusiñol al Museu Cau Ferrat, i a més compta amb els museus Maricel i Romàntic,
el Palau Maricel i des de fa uns anys la Fundació d’art contemporani Pere
Stämpli.
www.sitges.cat
EL
CONCURS
Organitzat per l’associació Amics de la Sardana
enguany arriba a la 24ena edició emmarcat sempre dins les Festes de Santa Tecla
de la vila. Des de seu inici està inclòs en el circuit del Campionat de
Catalunya en les categories infantil i juvenil.
 |
| Imatge: Felip Vallejo |
Enguany gaudirem de la música de la cobla sitgetana Maricel
i de la dansa de les 31 colles inscrites. Serà el proper dia 30 a les 6 de la
tarda i com no a La Fragata.
COLLES PARTICIPANTS
CAMPIONAT DE CATALUNYA INFANTIL
GUSPIRA Lleida
PETITS GALZERAN Rubí
PETITS TARRAGONA DANSA Tarragona
CAMPIONAT DE CATALUNYA JUVENIL
ANTAVIANA JOVE Tordera
CABIROLS Sabadell
JOVES DANSAIRES DEL PENEDÈS El
Vendrell
MONTGRÍ 2000 Torroella
de Montgrí
SOMNI Lleida
XÀLDIGA Barcelona
ALEVINS
PETITS AMUNT I
CRITS Terrassa
PETITS
DANSAIRES El
Vendrell
PETITS
VILANOVINS Vilanova
i la G.QUITXALLA GALZERAN Rubí
TRAPELLES Sabadell
TRÈVOL Vic
XAMOSA Barcelona
XERINOLA Tarragona
INFANTILS
GELTRUNENCA Vilanova
i la G.JUVENILS
BROTS DEL CIM Berga
GRANS
AMUNT I CRITS TerrassaGRANS
DINTRE EL BOSC Manresa
GALZERAN Rubí
MAIG Barcelona
MARE NOSTRUM Barcelona
MIRANT AL CEL Sabadell
TARRAGONA DANSA Tarragona
VETERANS
CONTINUÏTAT Terrassa
DANSAIRES DE MAIG Barcelona
LA LIRA VENDRELLENCA El Vendrell
PENEDÉS El Vendrell
TOC DE DANSA Tarragona
Amics de la Sardana de Sitges
__________________________________________________________________________________________________________________
BARCELONA
LA CIUTAT
Barcelona ciutat i metròpoli a la costa mediterrània, és
la capital de Catalunya així també de la província que porta el seu nom i de la
comarca del Barcelonès. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada
Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc. La ciutat
acull les seus de les institucions d'autogovern més importants de Catalunya: la
Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya. Per haver estat capital
del Comtat de Barcelona, rep sovint el sobrenom de Ciutat Comtal.
Amb una població de 1.628.090 habitants,
Barcelona és la ciutat més poblada del Principat i l'onzena de la Unió Europea,
segona ciutat no capital d'estat després d'Hamburg.
Barcelona ciutat oberta i cosmopolita, la seva obertura al món pel mar ha estat sempre el nexe d'unió amb altres cultures i l'ha donat d'una història marcada per la diversitat. Corrents artístics de tots els temps han tingut a la ciutat una manifestació magnífica que liha deixat grans llegats romànics, gòtics i sobretot, modernistes, aquests últims representats pel geni Gaudí.
EL CONCURS
Organitzat des de els seus inicis per les colles de la ciutat, va neixer l'any 1950 per a les colles de la resta de Catalunya, sempre en el marc de la Festa Major de Barcelona.
 |
| El Poble espanyol l'any 1990 / Imatge: Felip Vallejo |
La primera edició es va celebrar a la plaça de braus "Monumental" i el tercer concurs ja és celebrava al Poble Espanyol, espai que romangué al llarg de més de 30 anys. Actualment el seu emplaçament és a l'emblemàtic Pla de la Catedral.
Des de fa uns anys, el concurs s'ha obert a les colles de la ciutat i està inclòs en el circuit del Campionat de Catalunya en la categoria absoluta.
Enguany serà el diumenge 23 a les 11 del matí i comptarà amb la participació de 35 colles d'arreu del país.
_______________________________________________________________________________________________________________
_______________________________________________________________________________________________________________
CERVERA
LA VILA
LA VILA
Capital de la comarca de La Segarra, a la província de Lleida, te una població aproximada d'uns 10.000 habitants.
La ciutat es caracteritza per la riquesa del seu patrimoni cultural i monumental. Un total d’onze monuments del municipi estan catalogats com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) per la Generalitat de Catalunya.
Establerta damunt un turó, aquesta situació geogràfica ha caracteritzat des del principi l’estructura de la ciutat, amb carrers estrets, barris en pendent, carrerons coberts que ens fan pensar en bruixes i aquelarres, i un carrer Major que serpenteja per ajustar-se a la carena. Aquest origen defensiu es fa encara més evident quan veiem intactes els bastiments de les seves antigues muralles.
 |
| Concurs 2011 |
EL CONCURS
Emmarcat en les Festes del Sant Crist, del 21 al 24 de setembre, enguany arriba a la 51 ena edició.
Emmarcat en les Festes del Sant Crist, del 21 al 24 de setembre, enguany arriba a la 51 ena edició.
L'organitza La Paeria de Cervera amb la col.laboració de l'entitat Colla Jovencells.
Podrem gaudir-lo el diumenge 23 a les 12 del migdia a la Plaça Major.
www.cerverapaeria.cat
________________________________________________________________________________
TARRAGONA
LA VILA
Tarragona és
una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província
de Tarragona. Els romans la feren capital de la província Tarraconense, motiu
pel qual encara conserva notables restes arqueològiques d'aquesta època que han
estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 2000.
La ciutat amb una població d’uns
140.000 habitants, compte amb un sector serveis d’un pes indiscutible en el
l'àmbit econòmic de la ciutat. Tanmateix, la indústria i la construcció
continuen sent dos motors econòmics importants. El port de
Tarragona i el seu desenvolupament com a hub logístic esdevé un
important dinamitzador per a la indústria tarragonina.
Les primeres notícies d'habitació a la zona de Tarragona són del segle III
aC quan hi havia una població ibera de nom Kesse, que donà nom als cossetans,
tribu que habitava al Camp de Tarragona. Després de la conquesta romana, Kesse
fou engrandida i fortificada per Publi Corneli Escipió que la van convertir en
base contra els cartaginesos. Se li donà el nom de Tàrraco (en llatí Tarraco) i va
esdevenir més tard capital de la província Tarraconense. Fou colònia romana i
cap de convent jurídic.www.tarragona.cat
EL CONCURS
Organitzat pel Casal Tarragoní arriba enguany a la 65 ena edició, tradicionalment emmarcat dins les Festes de Santa Tecla de la ciutat.
El Casal Tarragoní és una
entitat local que vetlla per la continuació de la cultura catalana prenent com
a element principal la defensa de la sardana. En l’actualitat organitza aplecs,
ballades, homenatges i concursos a més d’altres activitats vinculades a la
fotografia i a les visites culturals de diferents indrets d’aquesta ciutat
costanera.
___________________________________________________________________________LLORET
LA VILA
Lloret de Mar és una ciutat amb més de mil anys d'història. Té un ric patrimoni cultural i natural. Poblats ibèrics, castells medievals, ermites, jardins són testimonis dels orígens de la vila.
Lloret de Mar és un municipi de la comarca de la Selva, a la Costa Brava en la província de Girona, al costat del Mar.
Al llarg dels segles Lloret s'ha convertit en una important destinació turística, dinàmica i moderna, pionera en el turisme europeu dels anys 50. Punt de trobada de cultures i tradicions, Lloret manté la seva identitat i tradicions que atorguen el pas del temps i n'ha incorporat de noves com a vila cosmopolita que és. L'agenda cultural de Lloret proposa un munt d'activitats per descobrir les tradicions, folklore i festes populars.
El seu nombre d'habitants l'any 2009 era de 39.525.
EL CONCURS
Tot un clàssic a la costa brava amb 43 anys d'història, es celebra emmarcat dins els actes de la Diada Nacional a la vila.
|
____________________________________________________________________________________________________
TÀRREGA
LA VILA
Tàrrega,
capital de la comarca de l'Urgell,
és situada a la plana de Lleida a uns 100 quilòmetres de Barcelona. És un
centre comercial i de serveis destacat de l'àrea oriental de les Terres de
Ponent. La ciutat compta amb 17.218
habitants i el seu terme municipal, de 88 km2, fa de llaç d'unió entre els altiplans de la Segarra i
l'Urgell i comprèn a la vegada els pobles d'Altet, Claravalls, la Figuerosa, el Talladell, Riudovelles i Santa Maria
de Montmagastrell. Ubicada als marges del riu Ondara, el municipi
presenta una climatologia mediterrània continental, amb una temperatura mitjana
de 13.9º (hivern 4,6º i estiu 30º) i una pluviometria de 451 mm de precipitació
anual. L'altitud se situa als 373
metres.
__________________________________________________________________________________________________________________
VILANOVA DE BELLPUIG
LA VILA
Poble rural, situat a la comarca del
Pla d'Urgell, al marge esquerre del riu Segre. El Canal d'Urgell travessa el
terme de nord a sud i separa el secà del regadiu. Limita amb els municipis de
Belianes, Bellpuig, Castellnou de Seana, Golmés, Miralcamp i Arbeca.
Te una extensió en km2 de 13.75 i
1150 habitants.
LES BORGES BLANQUES
LA VILA
El terme municipal de Les Borges Blanques, de 61.85 Km² d'extenció
(distribuïts entre un 16% de regadiu i un 84% de secà), centrat per la ciutat
que constitueix el cap comarcal de Les Garrigues.
L'origen de la població es troba en un castell o fortalesa,
sens dubte d'origen ibèric, situat als confins de les terres dels ilergets, que
persistí a través de les dominacions romana, visigoda i islàmica. El fet que
les Borges no siguin esmentades en els Termini antiqui Ilerde fa pensar que el
castell i la vila es trobaven de temps avandonats, potser a causa de la darrera
invasió almoràvit.
Amb 6.058 habitants el juliol de 2011, Les Borges Blanques
és una població activa que treballa principalment en el sector de serveis i un
8% es dedica a l'agricultura.
www.lesborgesblanques.cat_________________________________________________________________________
OLOT
LA VILA
La
ciutat d’Olot es troba situada a la intersecció de tres petites valls creuades
pel riu Fluvià, a 440 metres d’alçada. La seva capitalitat es deu, en part, a
la seva posició central dins la comarca de la Garrotxa, l’activitat industrial
i comercial, la vida cultural i les circumstàncies històriques.
 |
| Imatge: Pep Callís |
Viure
entre volcans forma part de la quotidianitat dels olotins, i és que la ciutat
està situada dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. S’hi troben quatre volcans dels quals destaca el
Montsacopa, una talaia al bell mig de la ciutat.L’arquitectura modernista i els passejos arbrats són els elements de la ciutat que més captiven per la seva bellesa. Encara que també hi trobem altres estils arquitectònics en construccions com el Claustre del Carme (s.XVII) o l’església de Sant Esteve (s.XVIII). A més té altres trets singulars que la fan única en el marc dels Pirineus catalans, com la zona d’aiguamoixos de la Moixina, un indret plàcid i tranquil que sorprèn a qui el visita, sobretot als amants de l’art, que l’identifiquen amb els pintors paisatgistes de l’Escola d’Olot.
EL CONCURS
Com a acte d'entrada a les
Festes del Tura, l'Agrupació Sardanista organitza el concurs de colles
sardanistes que aplega, des de fa 72 anys, un bon nombre de colles,
principalment, de les comarques gironines i de la Catalunya nord.
En el transcurs dels anys, l'emplaçament del concurs
ha anat variant passant per: la Plaça de Braus, la Plaça sant Miquel, la Plaça
Major i el Passeig d'en Blay. Enguany el concurs torna a fer-se a la Plaça de Braus.
23 colles s'han inscrit enguany al concurs que es celebra el 1 de setembre a les 10 de la nit, amb la cobla La Principal d'Olot.
Agrupació Sardanista d'Olot
______________________________________________________________________________________________
ENCAMP
LA VILA
LA VILA
El Principat d’Andorra
està dividit administrativament en set parròquies. Encamp, amb una superfície
de 86,315 km2, n’és la segona més gran. La població, de 13.000 habitants i
escaig, es distribueix en dues aglomeracions: Encamp, al centre del país, i el
Pas de la Casa, al punt fronterer de la carretera que uneix Andorra amb França.
Com a tot el Principat, la diferència d’altitud del territori és notable, anant
des dels 1.100 m del punt més baix (límit fronterer amb Escaldes-Engordany)
fins els 2.874 m del pic del Griu, que n’és el punt més alt.
Els principals sectors
econòmics desenvolupats a la parròquia són l’agricultura i la ramaderia i els
serveis en general, destacant entre aquests el comerç i, sobretot, el turisme.
En el seu terme tenim la principal estació d’esports d’hivern d’Andorra
(Estació d’esquí Pas de la Casa/Grau-Roig), i el Pas de la Casa és, per volum,
el primer centre comercial del país.
EL CONCURS
Emmarcat dins l'Aplec de la Sardana d'aquesta vila, que enguany celebra la 25ena edició, és el primer acte dels tres programats, sempre el primer cap de setmana de setembre.
 |
| Concurs 2011/Imatge: Blanca Espurna |
El dissabte tením per la tarda el concurs de colles i al vespre el sopar de germanor i ballada de sardanes. A l'endemà l'Aplec.
LES COLLES PARTICIPANTS
ALEVINS
|
||
.
|
Petits
Amunt i Crits
|
Terrassa
|
.
|
Quitxalla
de Galzeran
|
Rubí
|
.
|
INFANTILS
|
|
.
|
Petits Galzeran
|
Rubí
|
.
|
GRANS
|
|
.
|
Amunt i
Crits
|
Terrassa
|
.
|
Blanca
Espurna
|
Sitges
|
.
|
Continuïtat
|
Terrassa
|
.
|
Dansaires
de Maig
|
Barcelona
|
.
|
Dintre el
Bosc
|
Manresa
|
.
|
Encara Hi
Som
|
Vilanova i
la Geltrú
|
.
|
Font de
Valldans
|
Ponts
|
.
|
Galzeran
|
Rubí
|
.
|
Internacional
|
Barcelona
|
.
|
Iris de
Catalunya Nord
|
Ceret
|
.
|
Joventut
Sardanista
|
Puig-reig
|
.
|
La Lira
Vendrellenca
|
El
Vendrell
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada