LA VILA
La vila de Juneda és al nord de la comarca de Les
Garrigues i limita amb les comarques del Segrià i del Pla d'Urgell. Les terres
del seu terme es troben entre el paisatge urgellenc, regat pel Canal d'Urgell i
el paisatge garriguenc propi de l'espai d'interès natural dels Bessons i de les
partides de l'Aranyó i de Miravall. La superfície del terme municipal és de
47,35 km² i es troba a 264 metres d'altitud. Al sector sud del terme hi ha el Tossal
Gros amb 482 m d'altitud, prop del punt més alt del terme de 523 m d'alçada,
limítrof amb Cervià de les Garrigues. Al peu del municipi s'escorre el torrent
de La Femosa, que travessa el terme d'est a oest; i és en aquesta vall on hi ha
les terres més fèrtils del terme municipal, així com també una bona colla d'assentaments
prehistòrics. La població actualment es troba estabilitzada per sobre dels
3.000 habitants.
LES IMATGES
Després de la parada estiuenca, aquest dissabte es reprèn la competició a les comarques lleidatanes. Amb la inscripció d'una desena de colles, tindrà lloc aquest concurs a la Pista del Parc Alegria a partir de les sis de la tarda. La cobla Vents de Riella d'Agramunt serà l'encarregada de portar la música al certamen.
_____________________________________________________________________________________________________
ROSES
LA VILA
LA VILA
Municipi de la comarca de l'Alt Empordà
que ocupa la meitat sud de la península del cap de Creus. Està centrat a la
vila del mateix nom, situada al centre de la badia de Roses i a l'extrem nord
del golf de Roses.
La població de Roses té el seu origen en la colònia
grega de Rhode, fundada pels massaliotes al segon quart del segle IV aC.
LES IMATGES
www.roses.cat
EL CONCURS
Amb aquest concurs es repren el Campionat de les Comarques Gironines, després de les vacanes.
Es celebra tradicionalment el primer dissabte després de la Festa Major.
El podrem seguir el dissabte 18 a les 10 del vespre a la Plaça Catalunya. La Principal d'Olot serà la cobla encarregada d'interpretar les sardanes que ballaran les 15 colles participants.
Aquestes seran: Belluguets, Mainada Flor de Fajol i Nins en la categoria aleví, Mediterrània Jove en infantil, Celístia,Cors Joves, Claror de Goges, Dolça Garrotxa i Mans Amigues en la categoria gran i Aires Gironins, Albera Dansa, Amics Dansaires, Cireres, Exhortació i Tramuntana.
www.uniodecolles.cat
LLANÇÀ
LA VILA
Llançà és una petita vila mediterrània que comprèn una
extensió de 28,625 Km² i compta amb poc més de 5.000 habitants.Situat enmig
d’un paisatge únic, Llançà queda envoltat tant per terra com per mar, per dos
espais naturals protegits, el Parc Natural del Cap de Creus i el de l’Albera.
Prop d’on s’aixeca avui la vila de Llançà,
s’emplaçava l’antiga ciutat de Deciana, fundada l’any 218 a.C., propera a la
via romana que en el Rosselló es bifurcava i travessava els Pirineus pels colls
de la Massana i el Portús. Després de la destrucció d’Empúries, per Hasting i
els seus normands, l’any 862, els habitants de les costes de l’Empordà per por
de les incursions dels pirates sarracens, es desplacen de la costa cap a
l’interior, i així la Vila de Llançà va ser aixecada prop del mar, però quasi
totalment amagada.
LES IMATGES
Amb més de 20 anys d'història, està emmarcat dins la tradicional Festa d’Estiu!, amb moltes activitats per a totes les edats del 17 al 19 d'agost.
Segons m'explica Susanna Pullina, presidenta de l'Agrupació Sardanista, el concurs gaudeix d'un gran suport dels vilatans.
Participaran les colles Belluguets i Mainada Flor de Fajol en la categoria aleví, Mediterrània Jove en infantil, Cors Joves i Mans Amigues en la categoria gran i Albera Dansa, Llançà 2012, Tramuntana i Trenc d'Alba en veterans.
Participaran les colles Belluguets i Mainada Flor de Fajol en la categoria aleví, Mediterrània Jove en infantil, Cors Joves i Mans Amigues en la categoria gran i Albera Dansa, Llançà 2012, Tramuntana i Trenc d'Alba en veterans.
Serà dissabte 18 a les 6 de la tarda a la Plaça Major, amb la cobla Ciutat de Girona.
www.uniodecolles.net
www.uniodecolles.net
VILANOVA i la GELTRÚ
LA CIUTAT
Vilanova i la Geltrú és la capital de la comarca del Garraf, situada a
mig camí de les principals àrees metropolitanes (40 km de Barcelona i 45 de
Tarragona), amb una extensió total de 33,5 km2 i una població de 61.427
habitants, segons el cens oficial de 2005. És una ciutat amb una llarga i densa
història, que va obtenir la Carta Pobla del rei Jaume I l'any 1274.
EL CONCURS
Tot un clàssic de l'estiu amb 43 anys d'història.
Enguany acull la segona jornada del Campionat Nacional en la categoria de veterans.
Dissabte 21 de juliol a les 10 de la nit a la plaça Enric C. Ricart.
Organitzat per l'Associació Sardanista Dansaires Vilanovins i l'actuació de la cobla Maricel.
COLLES PARTICIPANTS
ALEVINS
|
||
PETITS VILANOVINS
|
Vilanova i la Geltrú
|
|
TRAPELLES
|
Sabadell
|
|
INFANTILS
|
||
GELTRUNENCA
|
Vilanova i la Geltrú
|
|
JUVENILS
|
||
CABIROLS
|
Sabadell
|
|
GRANS
|
||
BLANCA ESPURNA
|
Sitges
|
|
DANSAIRES DEL PENEDÈS
|
El Vendrell
|
|
MIRANT AL CEL
|
Sabadell
|
|
VETERANS
|
||
DANSAIRES DE MAIG
|
Barcelona
|
|
ENCARA HI SOM
|
Vilanova i la Geltrú
|
|
LA LIRA VENDRELLENCA
|
El Vendrell
|
|
PENEDÈS
|
El Vendrell
|
|
RESSÒ
|
Sabadell
|
|
ROQUES BLAVES DE LA PASSIÓ
|
Esparreguera
|
|
SABADELL
|
Sabadell
|
|
TOC DE DANSA
|
Tarragona
|
|
www.uniodecolles.cat
//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
CERET
LA VILA
Ceret és la capital
del Vallespir, a la Catalunya
Nord. El seu terme està en part al pla, a uns 175
metres sobre el nivell del mar, i en part a 1.400 metres d'alt.Administrativament, és el cap de
la sots-prefectura de Ceret, al departament dels Pirineus Orientals, dins la regió del Llenguadoc-Rosselló,
a França.
La ciutat és coneguda per les
estades de grans pintors i escultors,
entre els que destaca Pablo Picassso, els anys 1911 al 1914. El 1950 Pierre
Brune, instal·lat a Ceret des del 1916, hi va fundar el Museu d'Art Modern, al qual Picasso i Matisse van donar diverses obres.
www.wikipedia.org
www.wikipedia.org
IMATGES DE LA VILA
Tradicional concurs sardanístic que enguany arriba a la 55ena edició. Es troba emmarcat dins el Festival de la Sardana que al llarg de tres dies porta la sardana i la cobla a la capital del Vallespir, organitzat pel Foment de la Sardana de Ceret.
Podrem gaudir d'aquest espectacle aquest dissabte 21 de juliol a 2/4 de 10 de la nit a la plça de braus. La part musical anirà a càrrec de la cobla La Principal del Lloobregat i també es comptarà amb l'actuació de l'esbart Juventut, de Perpinyà.
Abans però, a 1/4 de 9 del vespre les colles desfilaran pels carrers principals de la vila mostrant el galop de fantasia que han preparat per l'ocasió.
www.ot-ceret.frCOLLES PARTICIPANTS
ALEVINS
|
||
PETITS CERETANS
|
Ceret
|
|
PETITS LAIETANS
|
Barcelona
|
|
QUINTXALLA DE GALZERAN
|
Rubí
|
|
REBROLLS
|
Ceret
|
|
TRÈVOL
|
Vic
|
|
XAMOSA
|
Barcelona
|
|
INFANTILS
|
||
CERETANE
|
Ceret
|
|
PETITS GALZERAN
|
Rubí
|
|
JUVENILS
|
||
XÀLDIGA
|
Barcelona
|
|
GRANS
|
||
AMISTAT
|
Catalunya Nord-Sud
|
|
ANXUVETA
|
Barcelona
|
|
CÉRET 2012
|
Barcelona
|
|
GALZERAN
|
Rubí
|
|
IRIS CATALUNYA NORD
|
Ceret
|
|
LAIETANS
|
Barcelona
|
|
MAIG
|
Barcelona
|
|
MONTSENY
|
Vic
|
|
TARRAGONA DANSA
|
Tarragona
|
|
VIOLETES DEL BOSC
|
Barcelona
|
|
XIROIA
|
Barcelona
|
|
VETERANS
|
||
AIRES GIRONINS
|
Girona
|
|
ALBERA DANSA
|
Villelongue dels Monts
|
|
CEL ROGENT
|
Barcelona
|
|
CIRERES
|
Ceret
|
|
ENTRE BOIRES
|
Vic
|
|
MANRESA DANSA
|
Manresa
|
|
PINÇANS I CADERNERES
|
Barcelona
|
|
SEMPRE LAIETANS
|
Barcelona
|
|
TRAMUNTANA
|
Figueres
|
|
TRENC D'ALBA
|
Girona
|
|
XARAU
|
Cerdanyola del Vallès
|
|
www.uniodecolles.cat
/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
SALT
LA CIUTAT
El terme municipal de Salt amb una extensió de 6,41 km2, és un dels més
menuts de les comarques gironines i està situat en l'extrem centre-oest de la
comarca del Gironès ocupant una de les planes al·luvials més bones i generoses
de la comarca gràcies a l'acció contínua i regular del riu Ter, segurament
l'element més determinant i significatiu del seu medi natural.
El terme municipal de Salt està a 83,7 m sobre el nivell del mar, segons el
testimoni encara viu que podem trobar a l'antiga estació del veïnat, avui
convertit en l'Estació Jove, on el “carrilet”, amb el seu aire bonhomiós
enfilava camí cap Olot.
Els seus límits geogràfics són pel nord amb el municipi de Sant Gregori; a
l'est, amb Santa Eugènia de Ter, Girona i Palau Sacosta; al sud, Vilablareix; i
finalment per l'oest, Bescanó.
Imatges de Salt
.jpg)
EL CONCURS
Emmarcat dins la Festa Major de la població, enguany arriba a la seva 49 ena edició actualment sota l'organització de Salt Sardanista.
A les 10 de la nit del dissabte 14 de juliol a la plaça Coma Cros, amb la cobla Cervianenca.
COLLES PARTICIPANTS
ALEVINS
|
||
.
|
IL·LUSIONS
|
Cassà de la Selva
|
.
|
MONTGRÍ MINI
|
Torroella de Montgrí
|
.
|
INFANTILS
|
|
.
|
ESTEL DE LES GAVARRES
|
Cassà de la Selva
|
.
|
VETERANS
|
|
.
|
AIRES GIRONINS
|
Girona
|
.
|
AMICS DANSAIRES
|
Cassà de la Selva
|
.
|
EXHORTACIÓ
|
Banyoles
|
.
|
TORROELLA
|
Torroella de Montgrí
|
.
|
TRAMUNTANA
|
Figueres
|
.
|
NÚRIA
|
Manlleu
|
.
|
GRANS
|
|
.
|
BANYOLES
|
Banyoles
|
.
|
CELÍSTIA
|
Cassà de la Selva
|
.
|
CLAROR DE GOGES
|
Banyoles
|
.
|
DOLÇA GARROTXA
|
Olot
|
.
|
MANS AMIGUES
|
Cassà de la Selva
|
_____________________________________________________________________________________________
VIC
LA CIUTAT
A mig camí entre el mar i els
Pirineus i només a setanta quilòmetres de Barcelona, la ciutat de Vic és el
centre demogràfic, administratiu i de serveis d'una àrea geogràfica que
ultrapassa els límits de la comarca d'Osona.
La seva llarga història, present als carrers i a les places del centre històric, conviu en harmonia amb el nou creixement urbanístic, que mostra el dinamisme d'una ciutat cosmopolita, expressat a través del ressò de les seves fires i mercats, de la consolidació de la Universitat de Vic o del creixement dels polígons industrials. La riquesa del seu patrimoni, manifesta en la qualitat dels seus museus, arxius i edificis històrics, juntament amb l'abundància d'associacions dedicades als camps més diversos, és l'expressió d'una ciutat plena d'inquietuds cíviques, culturals i artístiques. L'estructura econòmica es basa en el sector comercial, industrial i de serveis.
La seva llarga història, present als carrers i a les places del centre històric, conviu en harmonia amb el nou creixement urbanístic, que mostra el dinamisme d'una ciutat cosmopolita, expressat a través del ressò de les seves fires i mercats, de la consolidació de la Universitat de Vic o del creixement dels polígons industrials. La riquesa del seu patrimoni, manifesta en la qualitat dels seus museus, arxius i edificis històrics, juntament amb l'abundància d'associacions dedicades als camps més diversos, és l'expressió d'una ciutat plena d'inquietuds cíviques, culturals i artístiques. L'estructura econòmica es basa en el sector comercial, industrial i de serveis.
Dades bàsiques de la ciutat
Comarca: Osona
Núm. habitants: 40.900 (2011)
Altitud: 485 m.
Superfície: 30,92 km2
Comarca: Osona
Núm. habitants: 40.900 (2011)
Altitud: 485 m.
Superfície: 30,92 km2
EL CONCURS: 87è CONCURS DE COLLES SARDANISTES DE VIC
Dissabte, 7 de juliol de 2012Plaça Major, a les 10 de la nit.
Trenta-una colles sardanistes de tot Catalunya ballaran
aquest dissabte 7 de juliol a la nit en la 87a edició del concurs de colles
sardanistes de la ciutat. Es tracta del concurs més antic dels celebrats
actualment a Catalunya. La primera edició es va fer el 1905. Des de fa
vint-i-dos anys l'organitza el Grup Sardanista Riallera.
El concurs de Vic serà el segon del campionat de Catalunya en categoria grans, on competeixen la vigatana Riallera i la manlleuenca Encís. Entre les colles locals que hi prendran part figuren les colles filials de la Riallera, la veterana Entre Boires i l'alevina Trèvol, a més de les colles Romaní i l'Estelada.
Entre les colles guanyadores es lliuraran el 26è trofeu Paulí Junyent, en honor al fundador de l’Agrupació Sardanista de Vic, i el 25è trofeu Manel Romaní, un homenatge al fundador de la colla sardanista Riallera.
El concurs de Vic serà el segon del campionat de Catalunya en categoria grans, on competeixen la vigatana Riallera i la manlleuenca Encís. Entre les colles locals que hi prendran part figuren les colles filials de la Riallera, la veterana Entre Boires i l'alevina Trèvol, a més de les colles Romaní i l'Estelada.
Entre les colles guanyadores es lliuraran el 26è trofeu Paulí Junyent, en honor al fundador de l’Agrupació Sardanista de Vic, i el 25è trofeu Manel Romaní, un homenatge al fundador de la colla sardanista Riallera.
COLLES PARTICIPANTS
ALEVINS
|
||
.
|
Petits
Amunt i Crits
|
Terrassa
|
.
|
Petits
Laietans
|
Barcelona
|
.
|
Quitxalla
de Galzeran
|
Rubí
|
.
|
Trapelles
|
Sabadell
|
.
|
Xamosa
|
Barcelona
|
.
|
||
.
|
INFANTILS
|
|
.
|
||
.
|
Petits
Galzeran
|
Rubí
|
.
|
||
.
|
JUVENILS
|
|
.
|
Cabirols
|
Sabadell
|
.
|
Xàldiga
|
Barcelona
|
.
|
||
.
|
GRANS
|
|
.
|
Amunt i
Crits
|
Terrassa
|
.
|
Blanca
Espurna
|
Sitges
|
.
|
Encís
|
Manlleu
|
.
|
Galzeran
|
Rubí
|
.
|
Horitzó
|
Barcelona
|
.
|
Laietans
|
Barcelona
|
.
|
Maig
|
Barcelona
|
.
|
Mans
Amigues
|
Cassà de
la Selva
|
.
|
Mare
Nostrum
|
Barcelona
|
.
|
Mirant al
Cel
|
Sabadell
|
.
|
Riallera
|
Vic
|
.
|
Tarragona
Dansa
|
Tarragona
|
.
|
||
.
|
VETERANS
|
|
.
|
Continuïtat
|
Terrassa
|
.
|
Dansaires
de Maig
|
Barcelona
|
.
|
Joventut
Sardanista
|
Puig-reig
|
.
|
Ressò
|
Sabadell
|
.
|
Sempre
Laietans
|
Barcelona
|
.
|
Toc de
Dansa
|
Tarragona
|
.
|
Trenc
d'Alba
|
Girona
|
.
|
||
.
|
COLLES LOCALS
|
|
.
|
L'Estelada
|
Vic
|
.
|
Romaní
|
Vic
|
.
|
Trèvol
|
Vic
|
.
|
Entre
Boires
|
Vic
|
.
|
||
RUBÍ
LA CIUTAT
Rubí és una ciutat del Vallès Occidental situada a 23 Km de Barcelona, punt estratègic en relació a la xarxa viària i amb una indústria moderna en creixement. La seva població a mitjans del segle XX era d’uns 10.000 habitants i actualment supera els 74.000 habitants.
Aquest increment ha
estat conseqüència de l'important creixement del nombre d'indústries i
empreses, en una ciutat bàsicament industrial que s'ha anant especialitzant
(indústria química i productes farmacèutics, metall, automoció, tèxtil...), i
ha suposat un augment considerable del sector serveis per atendre les
necessitats de la població.
Rubí es cap de partit
judicial i posseeix una superfície total de 33 km quadrats.
IMATGES DE RUBÍ
L’escola de sardanes Flor de Neu es va fundar l’any 1983 i és el 1989 quan pren el nom
actual. Des de la seva creació
s’ha dedicat a l’ensenyament
del ball
i
al
sardanisme
de competició de la mà
de les seves colles Galzeran.
.jpg) |
| RubíÍ 2011/Imatge: Colles Galzeran |
Flor de Neu i les colles Galzeran participen activament a
totes les festes populars de Rubí, com ara Diada Nacional, Rua de St Antoni
Abat, Carnestoltes ... però la Festa Gran de l’entitat és a la Festa Major de
Sant Pere de Rubí, on una de les activitats més destacades de la festa és el
Concurs de Colles Sardanistes que enguany arriba a la 27èna edició i queda emmarcat dins del
calendari de competició del Campionat Territorial de Comarques Barcelonines.
CAMPIONAT TERRITORIAL
Veterans
Arrels de Dintre el Bosc MANRESA
Roques Blaves de la Passió ESPARREGUERA
Encara hi som VILANOVA I LA G.
Ressò SABADELL
Sabadell SABADELL
Arraona SABADELL
Alevins
Petits Vilanovins VILANOVA I LA G.
Trèvol VIC
Quitxalla Galzeran RUBÍ
Trapelles SABADELL
Infantils
Geltrunenca VILANOVA I LA G.
Petits Galzeran RUBÍ
Juvenils
Brots del Cim BERGA
Antaviana Jove TORDERA
Cabirols SABADELL
Grans
Blanca Espurna SITGES
Riallera VIC
Mirant al Cel SABADELL
Encís MANLLEU
COMPETICIÓ
LLIURE
Veterans
Entre Boires
VIC
Lira vendrellenca EL VENDRELL
Xarau CERDANYOLA
Dansaires de Maig BARCELONA
Joventut
Sardanista PUIG-REIG
Alevins
Xamosa BARCELONA
Terrabastall ST
VICENÇ DELS HORTS
Juvenils
Xàldiga BARCELONA
Grans
Xiroia BARCELONA
REUS
LA CIUTAT
Situada al cor de la
Daurada, Reus és reconeguda turísticament com a ciutat de compres, així
com pel seu patrimoni d’estil modernista i per la seva estreta vinculació amb
l’universal arquitecte Antoni Gaudí.
D’origen medieval i amb quasi mil anys d’història, la
ciutat va viure el seu moment d’esplendor a partir del S. XVIII, gràcies a
l’exportació de l’aiguardent que es produïa a la ciutat. A finals del segle XIX
i principis del XX, es van construir a Reus els grans edificis d'estil
modernista, esdevenint, després de Barcelona, la ciutat modernista més
important de Catalunya.
El terme de Reus té una superfície de 52,71 km², amb
una altitud que oscil·la entre els 114 i els 142 metres. El terme és situat gairebé al centre
de la plana del Camp, que limiten les Muntanyes de Prades i la mar. Confronta
al N amb els termes d'Almoster i Castellvell, a l'W amb Riudoms, al S amb
Vila-seca de Solcina i amb Salou (Tarragonès), al SE amb Tarragona, a l'E amb
Constantí (Tarragonès) i al NE amb la Selva del Camp.
IMATGES DE REUS
IMATGES DE REUS
EL CONCURS
Organitzat pel Patronat Sardanista de Reus es celebra per la Festa Major de la ciutat. Enguany serà el mateix dia de Sant Joan a 2/4 de 7 de la tarda a la plaça de la Lliertat amb la cobla Reus Jove. El concurs enceta el Campionat d'enguany de les comarques tarragonines.
ALEVINS
|
||
.
|
Menuts
Dansaires
|
El
Vendrell
|
.
|
Xerinola
|
Tarragona
|
.
|
||
.
|
INFANTILS
|
|
.
|
Petits
Tarragona Dansa
|
Tarragona
|
.
|
||
.
|
JUVENILS
|
|
.
|
Joves Dansaires
|
El Vendrell
|
.
|
||
.
|
GRANS
|
|
.
|
Dansaires
del Penedès
|
El
Vendrell
|
.
|
Tarragona Dansa
|
Tarragona
|
.
|
||
.
|
VETERANS
|
|
.
|
Agrupació
Sardanista de Cunit
|
Cunit
|
.
|
Mare de Déu de la Mercè
|
Tarragona
|
.
|
Penedès
|
El
Vendrell
|
.
|
Toc de Dansa
|
Tarragona
|
.
|
||
ESPARREGUERA
LA VILA
Esparreguera, comarca
del Baix Llobregat, està situada al marge esquerre del riu obregat, entre les
poblacions d'Olesa de Montserrat (est), Abrera (sud), Collbató (nord) i els
Hostalets de Pierola (oest), amb una població de 22.062 habitants.
El territori que ocupa
el nostre terme presenta indicis que havia estat habitat per homes i dones
prehistòrics, a la zona dels congosts entre Monistrol de Montserrat i
Martorell, a la vall del Llobregat. En concret, destaquen les troballes
prehistòriques a la cova de Can Paloma.
EL CONCURS
El 1994 es va celebrar el
1r Concurs de Colles Sardanistes de La Passió d'Esparreguera, on hi van
participar bona part de les millors colles de Catalunya. El concurs es celebra
de forma bianual.
Xè Concurs de Colles Sardanistes
El proper dissabte dia 16 de juny a les 22:00 h se celebrarà a l'esplanada de davant del Teatre el Xè Concurs de Colles Sardanistes de La Passió d'Esparreguera.
Enguany el concurs és vàlid per al Campionat de Catalunya de colles Veteranes, per al Campionat Territorial de les Comarques Barcelonines i també comptarà amb la presència com a colles lliures de les millors colles del país.
Enguany el concurs és vàlid per al Campionat de Catalunya de colles Veteranes, per al Campionat Territorial de les Comarques Barcelonines i també comptarà amb la presència com a colles lliures de les millors colles del país.
COLLES PARTICPANTS
ALEVINS
Petits Amunt i Crits - Terrassa
Petits Vilanovins - Vilanova i la Geltrú
Quitxalla de Galzeran - Rubí
Terrabastall - Sant Vicenç dels Horts
Trapelles - Sabadell
Trèvol - Vic
INFANTILS
Geltrunenca - Vilanova i la Geltrú
Petits Galzeran - Rubí
JUVENILS
Antaviana Jove - Tordera
Brots del Cim - Berga
Cabirols - Sabadell
Xàldiga - Barcelona
GRANS
Amunt i Crits - Terrassa
Anhel - Esparreguera-Tordera
Blanca Espurna - Sitges
Encís - Manlleu
Maig - Barcelona
Mare Nostrum - Barcelona
Mirant al Cel - Sabadell
Riallera - Vic
Tarragona Dansa - Tarragona
Violetes del Bosc - Barcelona
VETERANS
Arraona - Sabadell
Arrels de Dintre el Bosc - Manresa
Continuïtat - Terrassa
Dansaires de Maig - Barcelona
Encara Hi Som - Vilanova i la Geltrú
Entre Boires - Vic
Ressò - Sabadell
Roques Blaves de La Passió - Esparreguera
Sabadell - Sabadell
Toc de Dansa – Tarragona
www.lapassio.netPetits Amunt i Crits - Terrassa
Petits Vilanovins - Vilanova i la Geltrú
Quitxalla de Galzeran - Rubí
Terrabastall - Sant Vicenç dels Horts
Trapelles - Sabadell
Trèvol - Vic
INFANTILS
Geltrunenca - Vilanova i la Geltrú
Petits Galzeran - Rubí
JUVENILS
Antaviana Jove - Tordera
Brots del Cim - Berga
Cabirols - Sabadell
Xàldiga - Barcelona
GRANS
Amunt i Crits - Terrassa
Anhel - Esparreguera-Tordera
Blanca Espurna - Sitges
Encís - Manlleu
Maig - Barcelona
Mare Nostrum - Barcelona
Mirant al Cel - Sabadell
Riallera - Vic
Tarragona Dansa - Tarragona
Violetes del Bosc - Barcelona
VETERANS
Arraona - Sabadell
Arrels de Dintre el Bosc - Manresa
Continuïtat - Terrassa
Dansaires de Maig - Barcelona
Encara Hi Som - Vilanova i la Geltrú
Entre Boires - Vic
Ressò - Sabadell
Roques Blaves de La Passió - Esparreguera
Sabadell - Sabadell
Toc de Dansa – Tarragona
//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
PALAMÓS
LA CIUTAT
Municipi eminemment turístic de la comarca del Baix Empordà. Limita a llevant i al NE amb el municipi de Mont-ras, al N amb el de Vall-llobrega, al NW amb el de Vulpellac i a ponent amb el de Calonge, mentre que tot el sector meridional toca a la mar.
Té una població aprox. de 18.000 habitans, sobre una superfície d'uns 14 Km2.
Poblat ibèric de la Punta del Castell Centre històric Les platges
EL CONCURS
 |
| Palamós 2008 |
Un total de 25 colles
sardanistes d'arreu de Catalunya participaran el pròxim dissabte 9 de juny, al
68è Concurs de Colles Sardanistes de Palamós, un dels més veterans de les
comarques gironines organitzat per l'entitat local Agrupació Sardanista Costa
Brava i la Unió de Colles Sardanistes, amb la col•laboració de l'Ajuntament de
Palamós.
El Concurs de Colles Sardanistes de Palamós, que comptarà amb la participació de la cobla Flama de Farners, s'iniciarà a les 22 h, amb un galop d'entrada a càrrec de totes les colles participants, que provenen de diversos municipis de Catalunya i també de la Catalunya Nord: Girona, Banyoles, Torroella de Montgrí, Barcelona, Cassà de la Selva, Terrassa, Figueres, Olot o Ceret.
Una edició més el concurs es dividirà en cinc categories: alevins, infantils, juvenils, veterans i grans. En total seran quatre sardanes de lluïment, més les sardanes de germanor i punts lliures, les que interpretarà la cobla Flama de Farners durant aquesta destacada jornada sardanista.
El Concurs de Colles Sardanistes de Palamós comptarà amb la interpretació de peces d’autors tant reconeguts com: Jordi Molina, Pere Fontàs, Jordi León, Jordi Paulí i Jordi Beumala.
/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////El Concurs de Colles Sardanistes de Palamós, que comptarà amb la participació de la cobla Flama de Farners, s'iniciarà a les 22 h, amb un galop d'entrada a càrrec de totes les colles participants, que provenen de diversos municipis de Catalunya i també de la Catalunya Nord: Girona, Banyoles, Torroella de Montgrí, Barcelona, Cassà de la Selva, Terrassa, Figueres, Olot o Ceret.
Una edició més el concurs es dividirà en cinc categories: alevins, infantils, juvenils, veterans i grans. En total seran quatre sardanes de lluïment, més les sardanes de germanor i punts lliures, les que interpretarà la cobla Flama de Farners durant aquesta destacada jornada sardanista.
El Concurs de Colles Sardanistes de Palamós comptarà amb la interpretació de peces d’autors tant reconeguts com: Jordi Molina, Pere Fontàs, Jordi León, Jordi Paulí i Jordi Beumala.
SANT FELIU DE LLOBREGAT
LA CIUTAT
Capital de la comarca del Baix Llobregat amb poc menys 45000 habitans.
L'any 2002 es
va celebrar el mil·lenari del primer document que esmenta el lloc de Sant Feliu
de l'any 1002. En aquell moment hi devia haver poc més que una capella
-construïda sobre una vil·la romana anomenada Ticiano- al voltant de la qual
durant l'època medieval, va néixer i es va desenvolupar Sant Feliu. Durant
l'època moderna aquest nucli va anar creixent, sobretot a partir de la
construcció de cases en el camí ral -actual carrer de Falguera-, traçat molt
transitat que comunicava Barcelona amb l'interior de Catalunya i de l'expansió
urbana arran de la construcció de la carretera.
Però les grans
modificacions es van produir durant els segles XIX i XX amb la
industrialització, l'arribada del ferrocarril i l'expansió urbanística que van
transformar la vila en ciutat. En aquell llarg procés els habitants deSant
Feliu de Llobregat van passar de recol·lectors a pagesos i de pagesos a obrers.
Plaça de la Vila Societat Coral la Unió Palau Falguera
4ª Jornada i final del Campionat de Barcelona.
Organitzat per l'agrupació Cultural Folklórica Sant Feliu.
COLLES PARTICIPANTS
ALEVINS
|
||
.
|
Petits Laietans
|
Barcelona
|
.
|
Xamosa
|
Barcelona
|
.
|
||
.
|
GRANS
|
|
.
|
Horitzó
|
Barcelona
|
.
|
Maig
|
Barcelona
|
.
|
Mare Nostrum
|
Barcelona
|
.
|
Violetes del Bosc
|
Barcelona
|
.
|
Xàldiga
|
Barcelona
|
.
|
||
.
|
VETERANS
|
|
.
|
Dansaires de Maig
|
Barcelona
|
.
|
Sempre Laietans
|
Barcelona
|
www.uniodecolles.cat
BERGA
LA CIUTAT
Berga, capital del Berguedà, té un terme municipal d’una extensió de 22,5 Km2 i poc més de 16.700 habitants. Està situada al bell mig de la comarca i n’esdevé el punt de confluència econòmica, social i de comunicacions. La ciutat s’estén al peu de la serra de Queralt i de cara a la vall del Llobregat. El Santuari de Queralt, sempre obert al visitant, és un veritable balcó de Catalunya on és barreja la natura amb la devoció a la verge. El patrimoni arquitectònic convida a fer diferents rutes entorn el romànic; de totes cal destacar-ne una joia exclusiva: l’església pre-romànica de Sant Quirze de Pedret.
Santuari de Queralt Ajuntament Església de Pedret
El nucli urbà va néixer al segle XII amb les muralles, de les
quals encara avui en trobem restes, que tancaven un perímetre que pràcticament
va romandre inalterat fins a les darreries del segle XIX.
EL CONCURS:
61è Concurs
Nacional de Colles Sardanistes. Berga 3 de
juny de 2012.
El Concurs Nacional de Colles Sardanistes de Berga és un dels
primers actes de les festes de la Patum, declarada per la UNESCO Obra mestra
del Patrimoni Oral i Inmaterial de la Humanitat.
A la mateixa plaça
Viladomat , on des de fa més de 25 anys que s’hi celebra el concurs, quan acaba el mateix, te lloc el “Quatre Fuets”,
acte amb el que el Tabal i la comparsa de les Maces enceten la setmana de les festes de la Patum,
i que temps enrere servia per fer la prova dels fuets, que són els petards que
es cremaran durant tota la Patum.
 |
| Imatge: Pere Artigas |
Moltes de les colles participants aprofiten el dia per gaudir
del entorns de la ciutat de Berga, i acabat el concurs veure les primeres
espurnes dels fuets i olorar la flaire de la pólvora cremada acompanyant els berguedans que omplen de gom a gom la
plaça.
El concurs s’enceta amb el galop Olors de Patum, composat per
Neus Simon per ser interpretat en el mateix. Enguany les sardanes que interpretarà la cobla Pirineu
seran: Les nimfes del llac de Josep Coll
i Ferrando; Re(10)s jove de Carles Santiago; Viladessar de Dalt 2005 de Jeroni
Velasco i Cim d’Estela 50 anys de Josep Farràs.
COLLES PARTICIPANTS
CAMPIONAT TERRITORIAL
|
|
ALEVINS
|
|
Terrabastall
|
Sant Vicens dels Horts
|
Petits
Vialnovins
|
Vilanova i
la G.
|
Trèvol
|
Vic
|
INFANTILS
|
|
Geltrunenca
|
Vilanova i la G.
|
JUVENILS
|
|
Brots del
Cim
|
Berga
|
GRANS
|
|
Blanca
Espurna
|
Sitges
|
Riallera
|
Vic
|
Encis
|
Manlleu
|
VETERANS
|
|
Arrels
Dintre el Bosc
|
Manresa
|
Encara hi
som
|
Vilanova i
la G.
|
Arraona
|
Sabadell
|
COLLES LLIURES
|
|
ALEVINS
|
|
Trapelles
|
Sabadell
|
JUVENILS
|
|
Cabirols
|
Sabadell
|
GRANS
|
|
Mirant al
Cel
|
Sabadell
|
VETERANS
|
|
Ressó
|
Sabadell
|
La Lira
Vendrellenca
|
El Vendrell
|
Entre
boires
|
Vic
|
L'Estelada
|
Vic
|
Joventut
Sardanista
|
Puigreig
|
PERE ARTIGAS
Colla Sardanista Cim d'Estela
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////AGRAMUNT
LA CIUTAT
La vila d'Agramunt, a la comarca de l'Urgell amb 5600 habitants aproximadament, és el centre geogràfic i
la població capdavantera de la Ribera del Sió, una comarca natural situada en
el punt de confluència de l'Urgell, la Segarra i la Noguera. Vila agrícola amb importants indústries
metal·lurgiques. És coneguda per les fàbriques de Xocolata a la Pedra i el
Torró d'Agramunt.
La Història d'Agramunt comença vers el 1070,
quan el comte d'Urgell Ermengol IV l'ocupà i la fortificà per fer front als
àrabs que encara es movien pel Pla d'Urgell i per la part baixa de la Ribera.
Un segle més tard, l'any 1163, lliures aquestes terres del perill musulmà,
Ermengol VII concedí a la vila una Carta de Població curulla de privilegis. Es planeja aleshores
un ambiciós eixample urbanístic que tindrà vigència sis-cents anys; es
fonamenta l'activitat comercial; propera l'artesanat; es bat ací la moneda del
Comte i s'aplega a la vila un Call jueu important. A la vegada s'inicia la
construcció del temple parroquial de Santa Maria i a l'empar de l'esperit
religiós floreixen les iniciatives comunitàries, des de la Confraria del Sant
Esperit fins al poderós Gremi de Teixidors. Hi ha constància que a l'any 1128
ja se celebrava mercat; les fires foren autoritzades pel comte Ermengol X l'any
1309 i la Paeria és establerta a la vila l'any 1253 pel comte Alvar de Cabrera.
El centre històric Espai Guinovart
EL CONCURS
 |
| Imatge: Grup Sardanista Estol |
El Grup Sardanista
Estol organitza un altre any el concurs de Colles Sardanistes a Agramunt, on
aquest cop té com a novetat un canvi d’ubicació, per situar-lo al carrer Agustí
Ros, intentant buscar un lloc més cèntric que aforeixi la participación del públic,
on per donar-li més comoditat hi tindran cadires a la seva disposició. La Cobla
que actuarà serà la Jovenívola, també d’Agramunt, i també hi trobarem colles de
nens i nenes del Saltem i Ballem.
Les colles
començaran a ballar quan la calor ja no sigui tant forta, a les 20.00h del
vespre, competint en el tercer concurs
de la temporada desprès de que el concurs d’Ivars d’Urgell quedès suspès. A
partir d’aquí, més de dos mesos de vacances per a les colles de Lleida, que es
trobaran altre cop a Juneda a finals d’Agost.
JORDI LLORENS
Grup Sardanista Estol
COLLES PARTICIPANTS
www.uniodecolles.cat
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
Grup Sardanista Estol
COLLES PARTICIPANTS
ALEVINS
|
||
.
|
Dimoniets
|
Lleida
|
.
|
Escarlata
|
Lleida
|
.
|
||
.
|
INFANTILS
|
|
.
|
Demà
Jovencells
|
Cervera
|
.
|
Guspira
|
Lleida
|
.
|
Saltirons
|
Vilanova
de Bellpuig
|
.
|
||
.
|
GRANS
|
|
.
|
Dolç
Infern
|
Lleida
|
.
|
Estol
Espígol
|
Agramunt
|
.
|
Jovencells
|
Cervera
|
.
|
Somni
|
Lleida
|
.
|
Verge del
Miracle
|
Balaguer
|
www.uniodecolles.cat
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
MATARÓ
LA CIUTAT
 |
| Les platges |
Mataró, capital de la comarca del Maresme, és una ciutat viva, en
transformació constant i amb un patrimoni cultural important que la dota de
personalitat pròpia. La seva privilegiada situació geogràfica -per un costat el
mar i per l'altre la serralada litoral- fa que les condicions climàtiques de
Mataró siguin idònies per a gaudir de la ciutat.
 |
| El centre històric |
 |
| Vil.la romana de Torre Llauder |
La ciutat de Mataró té el privilegi de tenir el seu origen a l'època romana. La
valuosa herència d'aquesta època es manifesta en la vil·la romana de Torre
Llauder, de finals del segle I aC, i en les darreres troballes al nucli antic.
Passejant pels carrers del centre de la ciutat es pot fer un recorregut àgil
per la seva història, un recorregut que des de l'antiga Iluro romana ens permet
gaudir, també, del barroc, trobar influències arquitectòniques colonials i
contemplar una mostra destacada del modernisme de la mà d'un dels seus màxims
representants: l'arquitecte mataroní Josep Puig i Cadafalch.
Mataró
és la capital del Maresme. Amb una població de 120.000 habitants, disposa d’una oferta comercial al voltant de 2.000 establiments que suposen una superfície comercial superior a
200.000 m2.
www.mataro.catEL CONCURS I LES COLLES SARDANISTES REPUNTEJANT
Sona el flabiol, la plaça Santa Anna està plena de
curiosos i acompanyants de les colles que ja formen les rotllanes, tot és a punt
per començar el XXVIIè Concurs de Colles Sardanistes!!!
 |
| Concurs 2011/Imatge: Grup Sardanista Maig |
A la tarda, a les 17:30h a la Sala d’Actes del
Col·legi Valldemia serà el torn dels revessaires en el XXVIIè Concurs
Individual de Sardanes Revesses. Qui guanyarà a cada categoria? Qui
s’emportarà el premi Maduixots del Maresme? I moltes més
incògnites...
Les Colles Sardanistes Repuntejant som una entitat
de Mataró fundada el 1967 i dedicada al món de la
competició i també a la promoció i difusió de la sardana dins l'àmbit de la
dansa tradicional i popular de Catalunya.
El nostre concurs de
colles aquest any 2012 arriba a la seva XXVIIa edició ininterrompuda i ha tingut
molts escenaris diferents; el port, la plaça de l'ajuntament, el Parc Central i
finalment, la Plaça Santa Anna. Un escenari cèntric i punt de trobada de tots
els mataronins.
Ens veiem el dia 27 a la nostra festa, la de tots!!!!Us hi esperem!!
Colles Sardanistes Repuntejant
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
BARCELONA - EL POBLE NOU
EL BARRI
El Poblenou és un dels deu barris dels que es composa el districte de Sant Martí
El seu origen està en un dels nuclis habitats de Sant Martí de Provençals, que va créixer aviat en indústria i habitants. Va arribar a ésser a la fi del segle XIX, l'àrea amb la major concentració industrial de Catalunya.
Des de 2006 el barri està limitat entre els carrers Jaume Vicens Vives, Avinguda d'Icària, Àvila, Pere IV, Llacuna, l'Avinguda Diagonal, Bac de Roda, el passeig del Taulat, i el carrer Bilbao fins a l'espigó de la Mar Bella. Tradicionalment l'extensió era major i formava part d'aquest territori zones dels barris adjacents que, després d'una revisió dels moviments veïnals sobre el projecte de divisió administrativa en barris de Barcelona (2006), van incloure el topònim «Poblenou» en aquests barris: El Parc i Llacuna del Poblenou, La Vila Olímpica del Poblenou, Diagonal del Mar i Front Marítim de Poble Nou, i Provençals de Poble Nou. El seu eix cívic principal i més popular és la Rambla del Poble Nou.
En l'actualitat és una zona en constant transformació, on s'hi ubica el que vol ser nou districte tecnològic de la Ciutat Comtal, el 22@, "convivint" amb la resta de façanes d'antigues fàbriques i una vida veïnal que intenta conservar l'esperit familiar i popular que s'ha perdut en altres barris de Barcelona.EL CONCURS
Arriba a la 23 ena edició, concurs promogut per l'Associació de veins del barri.
Enguany acull la 3ª jornada del Campionat de Barcelona.
Serà diumenge 20 de maig a 2/4 de 12 del matí al Parc Central d'aquest barri barceloní.
www.uniodecolles.netSerà diumenge 20 de maig a 2/4 de 12 del matí al Parc Central d'aquest barri barceloní.
//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
TORROELLA DE MONTGRÍ
LA VILA
Superfície: 65,9 km2
Població (2011): 11.385 HAB
El municipi de Torroella de Montgrí-l'Estartit està situat al
nord-est de la comarca del Baix Empordà, entre les coordenades 42º6'30”, al
nord, 42º0'14”, al sud, i 3º6'4”, a l'oest, i 3º13'48”, a l'extrem est, a
l'illot del Cavall Bernat, a les Medes.
L'altitud màxima sobre el nivell del mar és de 308 m al puig Anill
de la muntanya d'Ullà, amb la muntanya del Montgrí o del Castell (de 302 m
d'alçada en la base del castell i de 317 en la part més alta dels merlets), el
Montplà, la muntanya Gran i la Torre Moratxa i la Roca Maura, ja a l'Estartit,
formen el perfil de l'horitzó característic del municipi enmig de la plana
empordanesa.
EL NUCLI ANTIC CASTELL DE MONGRÍ
SABADELL
LA CIUTAT
Sabadell és, juntament amb Terrassa la capital de la comarca del Vallès Occidental.És
la cinquena de Catalunya, amb 207.338 habitants el 2010. L'existència de nuclis
de població en el terme de Sabadell es remunta com a mínim a fa 3.500 anys, com
ho demostren troballes arqueològiques a les zones de Can Roqueta i Can Gambús.
La ciutat, pionera en la Revolució Industrial de
Catalunya, dins el sector tèxtil conserva nombroses xemeneies i vapors, una part dels
quals han estat reconvertits en seus de serveis socials i culturals. Aquesta
herència tèxtil va deixar un marcat caràcter industrial a la ciutat que encara
és present avui en dia. Al llarg de les últimes dècades, Sabadell s'ha anat
diversificant vers el sector serveis.ca.wikipedia.org
EL CONCURS
10ena edició del concurs organitzat conjuntament per l'A.C.F. Sabadell Sardanista i el Grup Sardanista Mirant al Cel.
2ª Jornada del Campionat Territorial de Barcelona Comarques.
Serà el diumenge 13 de maig a les 6 de la tarda.
/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
LLEIDA
LA CIUTAT
Lleida
és la capital de la comarca del Segrià i de la demarcació que porta el mateix
nom. És el centre demogràfic i econòmic més important de la Catalunya interior.
Basa la seva economia en el sector agroalimentari i en serveis de tota mena.L'activitat comercial, de gran tradició i arrelament a la ciutat, s'estén per la comarca del Segrià i per les comarques veïnes. Els equipaments culturals -com ara el nou Campus Universitari-, del més alt nivell i inaugurats en els últims anys, han impulsat extraordinàriament la vida cultural de la ciutat. Lleida és una ciutat moderna, culturalment activa, ben comunicada i situada en un entorn natural únic.
FESTES DE MAIG
Del 9 al 13 de maig, Les Festes de Maig - la Festa Major de Lleida - se celebren en honor a Sant
Anastasi (11 de maig), un soldat romà fill de Lleida que va ser martiritzat a
Badalona per ordre de Dioclecià l'any 303.
De l'ampli programa d'activitats populars, destaca l'espectacular ofrena floral al patró i la batalla de flors que se celebra el mateix dia 11 de maig, al matí i a la tarda respectivament. Per la rambla de Ferran desfilen múltiples carrosses, els ocupants de les quals combaten amb el públic amb confeti i serpentines. La constant presència de l'emblemàtic drac de la ciutat, Lo Marraco, i de la parella de gegants més antics de Catalunya, Marc Antoni i Cleòpatra (construïts el 1840) és un altre dels atractius.
www.paeria.es
EL CONCURS DE COLLES SARDANISTES
De l'ampli programa d'activitats populars, destaca l'espectacular ofrena floral al patró i la batalla de flors que se celebra el mateix dia 11 de maig, al matí i a la tarda respectivament. Per la rambla de Ferran desfilen múltiples carrosses, els ocupants de les quals combaten amb el públic amb confeti i serpentines. La constant presència de l'emblemàtic drac de la ciutat, Lo Marraco, i de la parella de gegants més antics de Catalunya, Marc Antoni i Cleòpatra (construïts el 1840) és un altre dels atractius.
www.paeria.es
EL CONCURS DE COLLES SARDANISTES
Entre els actes festius es troba el concurs de colles, que enguany arriba a la 64ena edició. Actualment l'organització va à càrrec del Grup Sardanista Montserrat d'aquesta ciutat.
Enguany estrena ubicació, serà a la Plaça de la Llotja, gran centre cultural i de congressos , espai inaugurat fa uns dos anys.
Després d'uns anys el concurs lleidatà ha tornat al circuit del Campionat de Catalunya.
Així el 13 de maig, data del concurs, s'inaugura el Campionat Nacional en categoria gran, a més de ser la 2ª Jornada del Campionat de la Terra Ferma.
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
FIGUERES
LA VILA
Figueres
està situada a l'extrem nord-oriental de Catalunya. Amb una població de 45.000
habitants, és la ciutat més important de les properes a la frontera amb França,
i articula un important node de comunicacions que la converteixen en la porta
d'entrada i punt de parada obligada de viatgers i turistes que entren i surten
del Estat espanyol. Situada al centre d'una extensa planura fluvial, Figueres
és la capital de la comarca de l'Alt Empordà, el seu centre econòmic i
sociocultural. La vocació turística de la comarca converteix Figueres en el
centre neuràlgic de la Costa Brava, una de les zones turístiques més importants
de Catalunya.
Que es pot visitar?
font: www.figueres.cat
EL CONCURS
65è
Concurs de colles sardanistes organitzat pel Foment de la Sardana Pep Ventura, i l'Agrupació Sardanista Flor de Romaní del Casino Menestral Figuerenc.
2ª Jornada del Campionat de les colles Gironines.
A les 6 de la tarda a la Plaça Catalunya.
Emmarcat dins la Fires i Festes de la santa Creu.
/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
RIPOLL
LA VILA
La vila de Ripoll que és la capital del Ripollès, està situada a 691 metres sobre el nivell del mar, al cor del Pre-pirineu, i envoltada de muntanyes. Té una extensió de 74 Km2. El seu nucli urbà s'ha anat estenen, amb els anys, a la vora dels rius Ter i Freser, els quals es troben a la vila, donant a la vall la forma d'una Y grega.
Una vila respectuosa amb l'entorn; on conviuen una intensa activitat comercial, industrial i empresarial prop de boscos i rius, valls i cims. Pastures on cavalls, vedells i xais hi creixen ufanosos; boscos poblats d'animals, bolets i espècies pirinenques; rius transparents plens de peixos i ànecs.
Què podeu visitar?
Monestir de Santa Maria Museu de Ripoll Farga Palau
EL CONCURS
Emmarcat en la Festa Major de Sant Eudald, enguany arriba a la seva 50ena edició.
Organitzat per l'Agrupació Sardanista local, enceta el Campionat de les colles de les Comarques Gironines.
Serà diumenge a les 11 del matí a la Plaça de Sant Eudald.
//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
ÒDENA
LA VILA
Situat a la
comarca de l'Anoia, el terme municipal d'Òdena, de 52,16 Km2, té una població
de 3.500 aprox., repartits entre el nucli principal d'Òdena, el Pla d'Òdena i la resta de nuclis més petits.
Al nord i a l'oest limita amb les serres de
Rubió (833 m. alt.) i de Castellfollit del Boix. A l'est limita amb Castellolí ,
al sud amb els termes de Vilanova del
Camí, Igualada i Sta. Margarida de Montbui i a l'Oest amb la Serra de Rubió.
Al municipi hi ha una activitat agrícola de secà, amb un important
elaborador de cava (Caves Bohigas finca Can Macià) i algunes cases de pagès que
encara es fan els seus vins, misteles, ratafies, quines etc. També hi és
present la ramaderia amb granges avícoles, conills, porcí, oví i cabrum. La
indústria hi és representada en els sectors tèxtil, gràfiques i alimentació,
extracció i fabricació de guix.
LLOCS D’INTERÈS
Vil·la romana de l'Espelt, Sant Miquel d'Òdena, Capella romànica edificada al s. XI, Sant Bernabé, Església
romànica del s. XII, Capella
de Sant Sebastià, datada vers les acaballes del
segle XIV i principis del XV.
www.odena.cat
www.odena.cat
EL CONCURS
Imatge: www.odena.cat
El proper dia 1 de maig es celebra el Concurs de Colles Sardanistes d’Òdena. Enguany es la 41ena edició d’aquest aconteixement ple d’història per al nostre Poble.
El proper dia 1 de maig es celebra el Concurs de Colles Sardanistes d’Òdena. Enguany es la 41ena edició d’aquest aconteixement ple d’història per al nostre Poble.
////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
IGUALADA
LA CIUTAT
Veure més gran el mapa.
El
municipi està situat a uns 60 km a l'oest de Barcelona, a l'interior de
Catalunya i s'estén a l'esquerra del riu Anoia, en el curs
mitjà. És la capital de
la comarca de l'Anoia. La ciutat
és un gran centre comercial que combina la modernitat de la majoria dels seus
comerços amb establiments de caràcter tradicional i centenaris.
Font: www.igualada.cat
EL CONCURS
El
primer Concurs de Colles fou organitzat per "Educación y Descanso" el
dia 27 d’agost de 1944 dins els actes de Festa Major. Hi participaren un total
de 14 colles. El Concurs no s’organitzava anualment.
El
1973 es celebrava el 14è Concurs, amb un total de 45 colles. A partir del 1974
passa a celebrar-se cada dos anys fins el 1990 en que se celebrà el 23è Concurs
de Colles Sardanistes, el dia 12 d’octubre, amb un total de 39 colles. A partir
d’aquest any i fins l’actualitat passa a celebrar-se anualment. Aquest any 2012
es celebra la 43ena edició, el dia 15 d'abril, a la Plaça de Cal Font.
http://www.anoiacultura.cat_______________________________________________________________________________________________________________
L'HOSPITALET DE LLOBREGAT
LA CIUTAT
Nombre d'habitants: 270.000 aprox.
La ciutat de L'Hospitalet té 12,49 quilòmetres quadrats, està situada a la plana litoral i pertany a la comarca catalana del Barcelonès, entre els municipis de Barcelona, Esplugues, Cornellà i el Prat, i al marge esquerre del riu Llobregat.
Els orígens de L' Hospitalet actual es troben en els dos nuclis que van aparèixer durant el segle XII al voltant de l' església de Santa Eulàlia de Provençana (al barri de Santa Eulàlia) i al voltant de l ' Hospital de la Torre Blanca (al barri del Centre).
L' Hospitalet fou una vila tradicionalment agrícola fins a final del segle XVIII, quan van començar a instal·lar-s' hi les primeres fàbriques tèxtils. A començament del XX, la ciutat experimenta un gran desenvolupament industrial i un espectacular creixement demogràfic. El 15 de desembre de 1925, el rei Alfons XIII li atorga el títol de ciutat.
Entre els anys 1960 i 1970, L'Hospitalet torna a veure incrementada la seva població de forma espectacular. Ciutadans vinguts de tot l' Estat espanyol s'instal·len al municipi que esdevé el segon de Catalunya en nombre d' habitants. Aquest ràpid creixement no va anar acompanyat del condicionament de la ciutat per dotar-la de serveis.
Amb el retorn dels ajuntaments democràtics, el 1979, la ciutat comença a canviar. S'urbanitzen els carrers, es creen nous serveis, es construeixen escoles, poliesportius, mercats, centres culturals i parcs. A finals dels anys 90, L' Hospitalet inicia la seva segona gran transformació per esdevenir un municipi modern, atractiu per a les noves activitats econòmiques, amb més i millors transports i serveis.
XXIII Concurs de Sardanes Memorial Jaume Ventura i Tort. A 2/4 de 12 del migdia a la plaça de l'Ajuntament.El nostre és el Memorial Josep Ventura i Tort que enguany farà 23 anys que se celebra a l'Hospitalet gràcies a la col·laboració d'Òmnium Cultural i la Coordinadora Sardanista de l'Hospitalet. Serà el proper 15 d'abril a les 11:30 a la Plaça de l'Ajuntament de l'Hospitalet del Llobregat.
El 2012, per primera vegada, el concurs s'emmarcarà en una iniciativa que impulsa Òmnium Cultural amb col·laboració amb 10 entitats de cultura popular de la ciutat, el festival Engresca't L'H, que durant el 14 i 15 d'abril oferià una mostra de cultura popular oberta a tothom. Gegants, castells, diables, rumba, esplais, esbarts, cant coral, contes, muntanyisme, etc. L'acte final del cap de setmana serà el concurs de sardanes, un cap de setmana que acolorirà la Plaça de l'Ajuntament.
Òmnium l'Hospitalet de Llobregat
_________________________________________________________________________________________________________________________
GRANOLLERS
LA VILA
Nombre d'habitans: 60.000 aprox.
La ciutat, que
s'estén sobre una superfície de 14,89 Km2, ha anat creixent al voltant dels
marges del riu Congost que travessa la ciutat de nord a sud amb un règim
intermitent d'aigua sotmès a les pluges del massís del Montseny i dels cingles
de Bertí.
Granollers, a principis del segle XX, va esdevenir una vila moderna i va experimentar un fort creixement comercial. És en aquest moment quan es projecta a la ciutat, la construcció d’edificis públics i residencials d’estil modernista, la majoria a càrrec de l’arquitecte municipal Manuel Joaquim Raspall i que avui en dia es poden visitar a través d’un itinerari guiat.
A la comarca, els parcs naturals del Montseny, del Montnegre-Corredor, de les Serralades de Marina i Litoral o el PEIN dels cingles del Bertí, formen el teló de fons natural de la ciutat, on s'hi poden desenvolupar infinitat d'activitats a l'aire lliure.
Segons l'historiador Josep Estrada, el nom de Granollers prové de l'abundància de granotes que hi havia als aiguamolls del riu Congost i el fa derivar de granolla, forma antiga de granota.
Granollers, a principis del segle XX, va esdevenir una vila moderna i va experimentar un fort creixement comercial. És en aquest moment quan es projecta a la ciutat, la construcció d’edificis públics i residencials d’estil modernista, la majoria a càrrec de l’arquitecte municipal Manuel Joaquim Raspall i que avui en dia es poden visitar a través d’un itinerari guiat.
A la comarca, els parcs naturals del Montseny, del Montnegre-Corredor, de les Serralades de Marina i Litoral o el PEIN dels cingles del Bertí, formen el teló de fons natural de la ciutat, on s'hi poden desenvolupar infinitat d'activitats a l'aire lliure.
Segons l'historiador Josep Estrada, el nom de Granollers prové de l'abundància de granotes que hi havia als aiguamolls del riu Congost i el fa derivar de granolla, forma antiga de granota.
Organitzat per l’Agrupació Sardanista de
Granollers, tradicionalment obre la temporada de concursos a les comarques barcelonines. Enguany arriba a la 64 ena edició amb 24 colles de competició.
Aquest gran espectacle el podrem veure el proper 25 de març a la Plaça de la Porxada, al centre històric de la ciutat, a 2/4 de 12 del matí.
Amb l'actuació de la cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona.
__________________________________________________________________________________
ALMACELLES
LA VILA
Nombre d'habitants: 6.159
El centre històric d’Almacelles, declarat Bé
Cultural d’Interès Nacional
Font: almacelles.ddl.net
Enceta el Campionat de la Terra Ferma, sota l'organització de l'Agrupació Sardanista Amics de la Sardana d'Almacelles i la Federació Sardanista de les Terres Lleidatanes.
Es celebra pels vols del 2 de març, enmarcada dins la Festa de l'aigüa, que conmemora l'inauguració del canal d'Aragó i Catalunya, a la plaça de la vila a les 12 del migdia.
Foto: Creuant.cat
