ELS CONCURSOS

JUNEDA
LA VILA

La vila de Juneda és al nord de la comarca de Les Garrigues i limita amb les comarques del Segrià i del Pla d'Urgell. Les terres del seu terme es troben entre el paisatge urgellenc, regat pel Canal d'Urgell i el paisatge garriguenc propi de l'espai d'interès natural dels Bessons i de les partides de l'Aranyó i de Miravall. La superfície del terme municipal és de 47,35 km² i es troba a 264 metres d'altitud. Al sector sud del terme hi ha el Tossal Gros amb 482 m d'altitud, prop del punt més alt del terme de 523 m d'alçada, limítrof amb Cervià de les Garrigues. Al peu del municipi s'escorre el torrent de La Femosa, que travessa el terme d'est a oest; i és en aquesta vall on hi ha les terres més fèrtils del terme municipal, així com també una bona colla d'assentaments prehistòrics. La població actualment es troba estabilitzada per sobre dels 3.000 habitants.
LES IMATGES

 
 
EL CONCURS
Després de la parada estiuenca, aquest dissabte es reprèn la competició a les comarques lleidatanes.  Amb la inscripció d'una desena de colles, tindrà lloc aquest concurs a la Pista del Parc Alegria a partir de les sis de la tarda. La cobla Vents de Riella d'Agramunt serà l'encarregada de portar la música al certamen.
 
_____________________________________________________________________________________________________


ROSES
LA VILA

Municipi de la comarca de l'Alt Empordà que ocupa la meitat sud de la península del cap de Creus. Està centrat a la vila del mateix nom, situada al centre de la badia de Roses i a l'extrem nord del golf de Roses.
La població de Roses té el seu origen en la colònia grega de Rhode, fundada pels massaliotes al segon quart del segle IV aC.

LES IMATGES




www.roses.cat


EL CONCURS
Amb aquest concurs es repren el Campionat de les Comarques Gironines, després de les vacanes.
Es celebra tradicionalment el primer dissabte després de la Festa Major.
El podrem seguir el dissabte 18 a les 10 del vespre a la Plaça Catalunya. La Principal d'Olot serà la cobla encarregada d'interpretar les sardanes que ballaran les 15 colles participants.
Aquestes seran: Belluguets, Mainada Flor de Fajol i Nins en la categoria aleví, Mediterrània Jove en infantil, Celístia,Cors Joves, Claror de Goges, Dolça Garrotxa i Mans Amigues en la categoria gran i Aires Gironins, Albera Dansa, Amics Dansaires, Cireres, Exhortació i Tramuntana.

www.uniodecolles.cat



LLANÇÀ
LA VILA


Llançà és una petita vila mediterrània que comprèn una extensió de 28,625 Km² i compta amb poc més de 5.000 habitants.Situat enmig d’un paisatge únic, Llançà queda envoltat tant per terra com per mar, per dos espais naturals protegits, el Parc Natural del Cap de Creus i el de l’Albera.
Prop d’on s’aixeca avui la vila de Llançà, s’emplaçava l’antiga ciutat de Deciana, fundada l’any 218 a.C., propera a la via romana que en el Rosselló es bifurcava i travessava els Pirineus pels colls de la Massana i el Portús. Després de la destrucció d’Empúries, per Hasting i els seus normands, l’any 862, els habitants de les costes de l’Empordà per por de les incursions dels pirates sarracens, es desplacen de la costa cap a l’interior, i així la Vila de Llançà va ser aixecada prop del mar, però quasi totalment amagada.
 
LES IMATGES

www.llança.net

EL CONCURS
Amb més de 20 anys d'història, està emmarcat dins la tradicional Festa d’Estiu!, amb moltes activitats per a totes les edats del 17 al 19 d'agost.
Segons m'explica Susanna Pullina, presidenta de l'Agrupació Sardanista,  el concurs gaudeix d'un gran suport dels vilatans.
Participaran les colles Belluguets i Mainada Flor de Fajol en la categoria aleví, Mediterrània Jove en infantil, Cors Joves i Mans Amigues en la categoria gran i Albera Dansa, Llançà 2012, Tramuntana i Trenc d'Alba en veterans. 
Serà dissabte 18 a les 6 de la tarda a la Plaça Major, amb la cobla Ciutat de Girona.

www.uniodecolles.net



VILANOVA i la GELTRÚ
LA CIUTAT

 
Vilanova i la Geltrú és la capital de la comarca del Garraf, situada a mig camí de les principals àrees metropolitanes (40 km de Barcelona i 45 de Tarragona), amb una extensió total de 33,5 km2 i una població de 61.427 habitants, segons el cens oficial de 2005. És una ciutat amb una llarga i densa història, que va obtenir la Carta Pobla del rei Jaume I l'any 1274.
IMATGES DE LA CIUTAT




EL CONCURS
Tot un clàssic de l'estiu amb 43 anys d'història.
Enguany acull la segona jornada del Campionat Nacional en la categoria de veterans.
Dissabte 21 de juliol a les 10 de la nit a la plaça Enric C. Ricart.
Organitzat per l'Associació Sardanista Dansaires Vilanovins i l'actuació de la cobla Maricel.

COLLES PARTICIPANTS

ALEVINS

PETITS VILANOVINS
Vilanova i la Geltrú
TRAPELLES
Sabadell
INFANTILS
GELTRUNENCA
Vilanova i la Geltrú
JUVENILS
CABIROLS
Sabadell
GRANS
BLANCA ESPURNA
Sitges
DANSAIRES DEL PENEDÈS
El Vendrell
MIRANT AL CEL
Sabadell
VETERANS
DANSAIRES DE MAIG
Barcelona
ENCARA HI SOM
Vilanova i la Geltrú
LA LIRA VENDRELLENCA
El Vendrell
PENEDÈS
El Vendrell
RESSÒ
Sabadell
ROQUES BLAVES DE LA PASSIÓ
Esparreguera
SABADELL
Sabadell
TOC DE DANSA
Tarragona

www.uniodecolles.cat


//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
CERET
LA VILA



Ceret és la  capital del Vallespir, a la Catalunya Nord. El seu terme està en part al pla, a uns 175 metres sobre el nivell del mar, i en part a 1.400 metres d'alt.Administrativament, és el cap de la sots-prefectura de Ceret, al departament dels Pirineus Orientals, dins la regió del Llenguadoc-Rosselló, a França.
La ciutat és coneguda per les estades de grans pintors i escultors, entre els que destaca Pablo Picassso, els anys 1911 al 1914. El 1950 Pierre Brune, instal·lat a Ceret des del 1916, hi va fundar el Museu d'Art Modern, al qual Picasso i Matisse van donar diverses obres.
www.wikipedia.org
IMATGES DE LA VILA
EL CONCURS DE COLLES
Tradicional concurs sardanístic que enguany arriba a la 55ena edició. Es troba emmarcat dins el Festival de la Sardana que al llarg de tres dies porta la sardana i la cobla a la capital del Vallespir, organitzat pel Foment de la Sardana de Ceret.
Podrem gaudir d'aquest espectacle aquest dissabte 21 de juliol a 2/4 de 10 de la nit a la plça de braus. La part musical anirà a càrrec de la cobla La Principal del Lloobregat i també es comptarà amb l'actuació de  l'esbart Juventut, de Perpinyà.
Abans però, a 1/4 de 9 del vespre les colles desfilaran pels carrers principals de la vila mostrant el galop de fantasia que han preparat per l'ocasió.     
www.ot-ceret.fr


COLLES PARTICIPANTS


ALEVINS

PETITS CERETANS
Ceret
PETITS LAIETANS
Barcelona
QUINTXALLA DE GALZERAN
Rubí
REBROLLS
Ceret
TRÈVOL
Vic
XAMOSA
Barcelona
INFANTILS
CERETANE
Ceret
PETITS GALZERAN
Rubí
JUVENILS
XÀLDIGA
Barcelona
GRANS
AMISTAT
Catalunya Nord-Sud
ANXUVETA
Barcelona
CÉRET 2012
Barcelona
GALZERAN
Rubí
IRIS CATALUNYA NORD
Ceret
LAIETANS
Barcelona
MAIG
Barcelona
MONTSENY
Vic
TARRAGONA DANSA
Tarragona
VIOLETES DEL BOSC
Barcelona
XIROIA
Barcelona
VETERANS
AIRES GIRONINS
Girona
ALBERA DANSA
Villelongue dels Monts
CEL ROGENT
Barcelona
CIRERES
Ceret
ENTRE BOIRES
Vic
MANRESA DANSA
Manresa
PINÇANS I CADERNERES
Barcelona
SEMPRE LAIETANS
Barcelona
TRAMUNTANA
Figueres
TRENC D'ALBA
Girona
XARAU
Cerdanyola del Vallès


www.uniodecolles.cat

/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

SALT
LA CIUTAT



El terme municipal de Salt amb una extensió de 6,41 km2, és un dels més menuts de les comarques gironines i està situat en l'extrem centre-oest de la comarca del Gironès ocupant una de les planes al·luvials més bones i generoses de la comarca gràcies a l'acció contínua i regular del riu Ter, segurament l'element més determinant i significatiu del seu medi natural. 
El terme municipal de Salt està a 83,7 m sobre el nivell del mar, segons el testimoni encara viu que podem trobar a l'antiga estació del veïnat, avui convertit en l'Estació Jove, on el “carrilet”, amb el seu aire bonhomiós enfilava camí cap Olot.
Els seus límits geogràfics són pel nord amb el municipi de Sant Gregori; a l'est, amb Santa Eugènia de Ter, Girona i Palau Sacosta; al sud, Vilablareix; i finalment per l'oest, Bescanó.

 Imatges de Salt


www.viladesalt.cat                                       

EL CONCURS
Emmarcat dins la Festa Major de la població, enguany arriba a la seva 49 ena edició actualment sota l'organització de Salt Sardanista.
A les 10 de la nit del dissabte 14 de juliol a la plaça Coma Cros, amb la cobla Cervianenca.

COLLES PARTICIPANTS
    ALEVINS
.
IL·LUSIONS
Cassà de la Selva
.
MONTGRÍ MINI
Torroella de Montgrí
.
INFANTILS
.
ESTEL DE LES GAVARRES
Cassà de la Selva
.
VETERANS
.
AIRES GIRONINS
Girona
.
AMICS DANSAIRES
Cassà de la Selva
.
EXHORTACIÓ
Banyoles
.
TORROELLA
Torroella de Montgrí
.
TRAMUNTANA
Figueres
.
NÚRIA
Manlleu
.
GRANS
.
BANYOLES
Banyoles
.
CELÍSTIA
Cassà de la Selva
.
CLAROR DE GOGES
Banyoles
.
DOLÇA GARROTXA
Olot
.
MANS AMIGUES
Cassà de la Selva


_____________________________________________________________________________________________



VIC
LA CIUTAT

                                                          Mostra un mapa més gran                                                                                  

A mig camí entre el mar i els Pirineus i només a setanta quilòmetres de Barcelona, la ciutat de Vic és el centre demogràfic, administratiu i de serveis d'una àrea geogràfica que ultrapassa els límits de la comarca d'Osona.
La seva llarga història, present als carrers i a les places del centre històric, conviu en harmonia amb el nou creixement urbanístic, que mostra el dinamisme d'una ciutat cosmopolita, expressat a través del ressò de les seves fires i mercats, de la consolidació de la Universitat de Vic o del creixement dels polígons industrials.
La riquesa del seu patrimoni, manifesta en la qualitat dels seus museus, arxius i edificis històrics, juntament amb l'abundància d'associacions dedicades als camps més diversos, és l'expressió d'una ciutat plena d'inquietuds cíviques, culturals i artístiques. L'estructura econòmica es basa en el sector comercial, industrial i de serveis.

Dades bàsiques de la ciutat
Comarca: Osona
Núm. habitants: 40.900 (2011)
Altitud: 485 m.
Superfície: 30,92 km2




EL CONCURS: 87è CONCURS DE COLLES SARDANISTES DE VIC
Dissabte, 7 de juliol de 2012
Plaça Major, a les 10 de la nit.

Trenta-una colles sardanistes de tot Catalunya ballaran aquest dissabte 7 de juliol a la nit en la 87a edició del concurs de colles sardanistes de la ciutat. Es tracta del concurs més antic dels celebrats actualment a Catalunya. La primera edició es va fer el 1905. Des de fa vint-i-dos anys l'organitza el Grup Sardanista Riallera.
El concurs de Vic serà el segon del campionat de Catalunya en categoria grans, on competeixen la vigatana Riallera i la manlleuenca Encís. Entre les colles locals que hi prendran part figuren les colles filials de la Riallera, la veterana Entre Boires i l'alevina Trèvol, a més de les colles Romaní i l'Estelada.
Entre les colles guanyadores es lliuraran el 26è trofeu Paulí Junyent, en honor al fundador de l’Agrupació Sardanista de Vic, i el 25è trofeu Manel Romaní, un homenatge al fundador de la colla sardanista Riallera.

COLLES PARTICIPANTS
    ALEVINS
.
Petits Amunt i Crits
Terrassa
.
Petits Laietans
Barcelona
.
Quitxalla de Galzeran
Rubí
.
Trapelles
Sabadell
.
Xamosa
Barcelona
.
.
INFANTILS
.
.
Petits Galzeran
Rubí
.
.
JUVENILS
.
Cabirols
Sabadell
.
Xàldiga
Barcelona
.
.
GRANS
.
Amunt i Crits
Terrassa
.
Blanca Espurna
Sitges
.
Encís
Manlleu
.
Galzeran
Rubí
.
Horitzó
Barcelona
.
Laietans
Barcelona
.
Maig
Barcelona
.
Mans Amigues
Cassà de la Selva
.
Mare Nostrum
Barcelona
.
Mirant al Cel
Sabadell
.
Riallera
Vic
.
Tarragona Dansa
Tarragona
.
.
VETERANS
.
Continuïtat
Terrassa
.
Dansaires de Maig
Barcelona
.
Joventut Sardanista
Puig-reig
.
Ressò
Sabadell
.
Sempre Laietans
Barcelona
.
Toc de Dansa
Tarragona
.
Trenc d'Alba
Girona
.
.
COLLES LOCALS
.
L'Estelada
Vic
.
Romaní
Vic
.
Trèvol
Vic
.
Entre Boires
Vic
.
www.uniodecolles.cat





RUBÍ
LA CIUTAT

Rubí és una ciutat del Vallès Occidental situada a 23 Km de Barcelona, punt estratègic en relació a la xarxa viària i amb una indústria moderna en creixement. La seva població a mitjans del segle XX era d’uns 10.000 habitants i actualment supera els 74.000 habitants.

Aquest increment ha estat conseqüència de l'important creixement del nombre d'indústries i empreses, en una ciutat bàsicament industrial que s'ha anant especialitzant (indústria química i productes farmacèutics, metall, automoció, tèxtil...), i ha suposat un augment considerable del sector serveis per atendre les necessitats de la població.

Rubí es cap de partit judicial i posseeix una superfície total de 33 km quadrats.

IMATGES DE RUBÍ 


ESCOLA DE SARDANES FLOR DE NEU I COLLES GALZERAN 
L’escola de sardanes Flor de Neu es va fundar l’any 1983 i és el 1989 quan pren el nom actual. Des de la seva creació s’ha dedicat a l’ensenyament  del  ball  i  al  sardanisme de competició de la mà de les seves  colles Galzeran.
RubíÍ 2011/Imatge: Colles Galzeran
La colla gran Galzeran es va fundar l’any 1986, la infantil Petits Galzeran el 1988, la juvenil Brots de Galzeran el 1992 i l’aleví Quitxalla de Galzeran el 2002. 
Flor de Neu i les colles Galzeran participen activament a totes les festes populars de Rubí, com ara Diada Nacional, Rua de St Antoni Abat, Carnestoltes ... però la Festa Gran de l’entitat és a la Festa Major de Sant Pere de Rubí, on una de les activitats més destacades de la festa és el Concurs de Colles Sardanistes que enguany arriba a la 27èna edició i queda emmarcat dins del calendari de competició del Campionat Territorial de Comarques Barcelonines. 

EL CONCURS: LES COLLES PARTICIPANTS

CAMPIONAT TERRITORIAL                                                                               
Veterans                                                                                       
Arrels de Dintre el Bosc          MANRESA                              
Roques Blaves de la Passió   ESPARREGUERA                   
Encara hi som                         VILANOVA I LA G.                     
Ressò                                      SABADELL                             
Sabadell                                   SABADELL                             
Arraona                                    SABADELL                                                                                             
Alevins                                                                                             
Petits Vilanovins                      VILANOVA I LA G.                             
Trèvol                                       VIC
Quitxalla Galzeran                   RUBÍ                                                  
Trapelles                                  SABADELL                                         
Infantils                                                                               
Geltrunenca                            VILANOVA I LA G.                                          
Petits Galzeran                       RUBÍ 
Juvenils
Brots del Cim                          BERGA
Antaviana Jove                       TORDERA
Cabirols                                   SABADELL 
Grans
Blanca Espurna                      SITGES
Riallera                                   VIC
Mirant al Cel                           SABADELL
Encís                                       MANLLEU
COMPETICIÓ LLIURE
Veterans
Entre Boires                             VIC
Lira vendrellenca                     EL VENDRELL
Xarau                                       CERDANYOLA
Dansaires de Maig                   BARCELONA
Joventut Sardanista                 PUIG-REIG
Alevins
Xamosa                                    BARCELONA
Terrabastall                              ST VICENÇ DELS HORTS
Juvenils
Xàldiga                                      BARCELONA
Grans
Xiroia                                         BARCELONA


REUS
LA CIUTAT

Situada al cor de la  Daurada, Reus és reconeguda turísticament com a ciutat de compres, així com pel seu patrimoni d’estil modernista i per la seva estreta vinculació amb l’universal arquitecte Antoni Gaudí.
D’origen medieval i amb quasi mil anys d’història, la ciutat va viure el seu moment d’esplendor a partir del S. XVIII, gràcies a l’exportació de l’aiguardent que es produïa a la ciutat. A finals del segle XIX i principis del XX, es van construir a Reus els grans edificis d'estil modernista, esdevenint, després de Barcelona, la ciutat modernista més important de Catalunya.
El terme de Reus té una superfície de 52,71 km², amb una altitud que oscil·la entre els 114 i els 142 metres. El terme és situat gairebé al centre de la plana del Camp, que limiten les Muntanyes de Prades i la mar. Confronta al N amb els termes d'Almoster i Castellvell, a l'W amb Riudoms, al S amb Vila-seca de Solcina i amb Salou (Tarragonès), al SE amb Tarragona, a l'E amb Constantí (Tarragonès) i al NE amb la Selva del Camp.

IMATGES DE REUS
www.reus.cat

EL CONCURS
Organitzat pel Patronat Sardanista de Reus es celebra per la Festa Major de la ciutat. Enguany serà el mateix dia de Sant Joan a 2/4 de 7 de la tarda a la plaça de la Lliertat amb la cobla Reus Jove. El concurs enceta el Campionat d'enguany de les comarques tarragonines.
COLLES  PARTICIPANTS 
ALEVINS
.
Menuts Dansaires
El Vendrell
.
Xerinola
Tarragona
.
.
INFANTILS
.
Petits Tarragona Dansa
Tarragona
.
.
JUVENILS
.
Joves Dansaires
El Vendrell
.
.
GRANS
.
Dansaires del Penedès
El Vendrell
.
Tarragona Dansa
Tarragona
.
.
VETERANS
.
Agrupació Sardanista de Cunit
Cunit
.
Mare de Déu de la Mercè
Tarragona
.
Penedès
El Vendrell
.
Toc de Dansa
Tarragona
.


















ESPARREGUERA

LA VILA


Esparreguera, comarca del Baix Llobregat, està situada al marge esquerre del riu obregat, entre les poblacions d'Olesa de Montserrat (est), Abrera (sud), Collbató (nord) i els Hostalets de Pierola (oest), amb una població de 22.062 habitants.

El territori que ocupa el nostre terme presenta indicis que havia estat habitat per homes i dones prehistòrics, a la zona dels congosts entre Monistrol de Montserrat i Martorell, a la vall del Llobregat. En concret, destaquen les troballes prehistòriques a la cova de Can Paloma.

Església de Santa Eulàlia                                                Colònia Sedó                                                Teatre de La Passió




EL  CONCURS

El 1994 es va celebrar el 1r Concurs de Colles Sardanistes de La Passió d'Esparreguera, on hi van participar bona part de les millors colles de Catalunya. El concurs es celebra de forma bianual.
Xè Concurs de Colles Sardanistes
El proper dissabte dia 16 de juny a les 22:00 h se celebrarà a l'esplanada de davant del Teatre el Xè Concurs de Colles Sardanistes de La Passió d'Esparreguera.
Enguany el concurs és vàlid per al Campionat de Catalunya de colles Veteranes, per al Campionat Territorial de les Comarques Barcelonines i també comptarà amb la presència com a colles lliures de les millors colles del país.

COLLES  PARTICPANTS

ALEVINS
Petits Amunt i Crits - Terrassa
Petits Vilanovins - Vilanova i la Geltrú
Quitxalla de Galzeran - Rubí
Terrabastall - Sant Vicenç dels Horts
Trapelles - Sabadell
Trèvol - Vic

INFANTILS
Geltrunenca - Vilanova i la Geltrú
Petits Galzeran - Rubí

JUVENILS
Antaviana Jove - Tordera
Brots del Cim - Berga
Cabirols - Sabadell
Xàldiga - Barcelona
GRANS
Amunt i Crits - Terrassa
Anhel - Esparreguera-Tordera
Blanca Espurna - Sitges
Encís - Manlleu
Maig - Barcelona
Mare Nostrum - Barcelona
Mirant al Cel - Sabadell
Riallera - Vic
Tarragona Dansa - Tarragona
Violetes del Bosc - Barcelona
VETERANS
Arraona - Sabadell
Arrels de Dintre el Bosc - Manresa
Continuïtat - Terrassa
Dansaires de Maig - Barcelona
Encara Hi Som - Vilanova i la Geltrú
Entre Boires - Vic
Ressò - Sabadell
Roques Blaves de La Passió - Esparreguera
Sabadell - Sabadell
Toc de Dansa – Tarragona
www.lapassio.net

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////


PALAMÓS

LA CIUTAT





Municipi eminemment turístic de la comarca del Baix Empordà. Limita a llevant i al NE amb el municipi de Mont-ras, al N amb el de Vall-llobrega, al NW amb el de Vulpellac i a ponent amb el de Calonge, mentre que tot el sector meridional toca a la mar.
Té una població aprox. de 18.000 habitans, sobre una superfície d'uns 14 Km2.



Poblat ibèric de la Punta del Castell                                Centre històric                                    Les platges
                                                                                                       



EL  CONCURS

Palamós 2008
Un total de 25 colles sardanistes d'arreu de Catalunya participaran el pròxim dissabte 9 de juny, al 68è Concurs de Colles Sardanistes de Palamós, un dels més veterans de les comarques gironines organitzat per l'entitat local Agrupació Sardanista Costa Brava i la Unió de Colles Sardanistes, amb la col•laboració de l'Ajuntament de Palamós.

El Concurs de Colles Sardanistes de Palamós, que comptarà amb la participació de la cobla Flama de Farners, s'iniciarà a les 22 h, amb un galop d'entrada a càrrec de totes les colles participants, que provenen de diversos municipis de Catalunya i també de la Catalunya Nord: Girona, Banyoles, Torroella de Montgrí, Barcelona, Cassà de la Selva, Terrassa, Figueres, Olot o Ceret.

Una edició més el concurs es dividirà en cinc categories: alevins, infantils, juvenils, veterans i grans. En total seran quatre sardanes de lluïment, més les sardanes de germanor i punts lliures, les que interpretarà la cobla Flama de Farners durant aquesta destacada jornada sardanista.

El Concurs de Colles Sardanistes de Palamós comptarà amb la interpretació de peces d’autors tant reconeguts com: Jordi Molina, Pere Fontàs, Jordi León, Jordi Paulí i Jordi Beumala.
/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

SANT FELIU DE LLOBREGAT

LA CIUTAT

Capital de la comarca del Baix Llobregat amb poc menys 45000 habitans.

L'any 2002 es va celebrar el mil·lenari del primer document que esmenta el lloc de Sant Feliu de l'any 1002. En aquell moment hi devia haver poc més que una capella -construïda sobre una vil·la romana anomenada Ticiano- al voltant de la qual durant l'època medieval, va néixer i es va desenvolupar Sant Feliu. Durant l'època moderna aquest nucli va anar creixent, sobretot a partir de la construcció de cases en el camí ral -actual carrer de Falguera-, traçat molt transitat que comunicava Barcelona amb l'interior de Catalunya i de l'expansió urbana arran de la construcció de la carretera.
Però les grans modificacions es van produir durant els segles XIX i XX amb la industrialització, l'arribada del ferrocarril i l'expansió urbanística que van transformar la vila en ciutat. En aquell llarg procés els habitants deSant Feliu de Llobregat van passar de recol·lectors a pagesos i de pagesos a obrers.
Plaça de la Vila                                            Societat Coral la Unió                            Palau Falguera
EL CONCURS
4ª Jornada i final del Campionat de Barcelona.
Organitzat per l'agrupació Cultural Folklórica Sant Feliu.

COLLES  PARTICIPANTS
  
     ALEVINS
.
Petits Laietans
Barcelona
.
Xamosa
Barcelona
.
.
GRANS
.
Horitzó
Barcelona
.
Maig
Barcelona
.
Mare Nostrum
Barcelona
.
Violetes del Bosc
Barcelona
.
Xàldiga
Barcelona
.
.
VETERANS
.
Dansaires de Maig
Barcelona
.
Sempre Laietans
Barcelona

www.uniodecolles.cat

BERGA

LA CIUTAT

Berga, capital del Berguedà, té un terme municipal d’una extensió de 22,5 Km2 i poc més de 16.700 habitants. Està situada al bell mig de la comarca i n’esdevé el punt de confluència econòmica, social i de comunicacions. La ciutat s’estén al peu de la serra de Queralt i de cara a la vall del Llobregat. El Santuari de Queralt, sempre obert al visitant, és un veritable balcó de Catalunya on és barreja la natura amb la devoció a la verge. El patrimoni arquitectònic convida a fer diferents rutes entorn el romànic; de totes cal destacar-ne una joia exclusiva: l’església pre-romànica de Sant Quirze de Pedret.

Santuari de Queralt                                                           Ajuntament                            Església de Pedret



El nucli urbà va néixer al segle XII amb  les muralles, de les quals encara avui en trobem restes, que tancaven un perímetre que pràcticament va romandre inalterat fins a les darreries del segle XIX.
EL CONCURS:
61è Concurs Nacional de Colles Sardanistes. Berga 3 de juny de 2012.

El Concurs Nacional de Colles Sardanistes de Berga és un dels primers actes de les festes de la Patum, declarada per la UNESCO Obra mestra del Patrimoni Oral i Inmaterial de la Humanitat.
 A la mateixa plaça Viladomat , on des de fa més de 25 anys que s’hi celebra el concurs, quan   acaba el mateix, te lloc el “Quatre Fuets”, acte amb el que el Tabal i la comparsa de les Maces  enceten la setmana de les festes de la Patum, i que temps enrere servia per fer la prova dels fuets, que són els petards que es cremaran durant tota la Patum.
Imatge: Pere Artigas
El Concurs és organitzat, des de la seva fundació l’any 1956, per la colla sardanista Cim d’Estela, que és la entitat que organitza totes les activitats sardanistes a la capital del Berguedà, i un dels punts culminants és cada any el concurs nacional de colles. Altres activitats que organitza la Colla Sardanista Cim d’Estela són : l’aplec de la sardana, concurs infantil escolar de colles sardanistes, cursets d’ensenyament de sardanes, audicions,...
Moltes de les colles participants aprofiten el dia per gaudir del entorns de la ciutat de Berga, i acabat el concurs veure les primeres espurnes dels fuets i olorar la flaire de la pólvora cremada acompanyant  els berguedans que omplen de gom a gom la plaça.
El concurs s’enceta amb el galop Olors de Patum, composat per Neus Simon per ser interpretat en el mateix. Enguany les sardanes que interpretarà la cobla Pirineu seran:  Les nimfes del llac de Josep Coll i Ferrando; Re(10)s jove de Carles Santiago; Viladessar de Dalt 2005 de Jeroni Velasco i Cim d’Estela 50 anys de Josep Farràs.
COLLES  PARTICIPANTS
 
CAMPIONAT  TERRITORIAL
ALEVINS
Terrabastall
Sant Vicens dels Horts
Petits Vialnovins
Vilanova i la G.
Trèvol
Vic
INFANTILS
Geltrunenca
Vilanova i la G.
JUVENILS
Brots del Cim
Berga
GRANS
Blanca Espurna
Sitges
Riallera
Vic
Encis
Manlleu
VETERANS
Arrels Dintre el Bosc
Manresa
Encara hi som
Vilanova i la G.
Arraona
Sabadell
COLLES  LLIURES
ALEVINS
Trapelles
Sabadell
JUVENILS
Cabirols
Sabadell
GRANS
Mirant al Cel
Sabadell
VETERANS
Ressó
Sabadell
La Lira Vendrellenca
El Vendrell
Entre boires
Vic
L'Estelada
Vic
Joventut Sardanista
Puigreig

PERE ARTIGAS
Colla Sardanista Cim d'Estela

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

AGRAMUNT

LA CIUTAT



La vila d'Agramunt, a la comarca de l'Urgell amb 5600 habitants aproximadament, és el centre geogràfic i la població capdavantera de la Ribera del Sió, una comarca natural situada en el punt de confluència de l'Urgell, la Segarra i la Noguera. Vila agrícola amb importants indústries metal·lurgiques. És coneguda per les fàbriques de Xocolata a la Pedra i el Torró d'Agramunt.
La Història d'Agramunt comença vers el 1070, quan el comte d'Urgell Ermengol IV l'ocupà i la fortificà per fer front als àrabs que encara es movien pel Pla d'Urgell i per la part baixa de la Ribera. Un segle més tard, l'any 1163, lliures aquestes terres del perill musulmà, Ermengol VII concedí a la vila una Carta de Població curulla de privilegis. Es planeja aleshores un ambiciós eixample urbanístic que tindrà vigència sis-cents anys; es fonamenta l'activitat comercial; propera l'artesanat; es bat ací la moneda del Comte i s'aplega a la vila un Call jueu important. A la vegada s'inicia la construcció del temple parroquial de Santa Maria i a l'empar de l'esperit religiós floreixen les iniciatives comunitàries, des de la Confraria del Sant Esperit fins al poderós Gremi de Teixidors. Hi ha constància que a l'any 1128 ja se celebrava mercat; les fires foren autoritzades pel comte Ermengol X l'any 1309 i la Paeria és establerta a la vila l'any 1253 pel comte Alvar de Cabrera.

El centre històric                                                                                                                                           Espai Guinovart

                                   


EL CONCURS 
Imatge: Grup Sardanista Estol
El Grup Sardanista Estol organitza un altre any el concurs de Colles Sardanistes a Agramunt, on aquest cop té com a novetat un canvi d’ubicació, per situar-lo al carrer Agustí Ros, intentant buscar un lloc més cèntric que aforeixi la participación del públic, on per donar-li més comoditat hi tindran cadires a la seva disposició. La Cobla que actuarà serà la Jovenívola, també d’Agramunt, i també hi trobarem colles de nens i nenes del Saltem i Ballem.
Les colles començaran a ballar quan la calor ja no sigui tant forta, a les 20.00h del vespre,  competint en el tercer concurs de la temporada desprès de que el concurs d’Ivars d’Urgell quedès suspès. A partir d’aquí, més de dos mesos de vacances per a les colles de Lleida, que es trobaran altre cop a Juneda a finals d’Agost.
JORDI LLORENS
Grup Sardanista Estol

COLLES PARTICIPANTS


    ALEVINS
.
Dimoniets
Lleida
.
Escarlata
Lleida
.
.
INFANTILS
.
Demà Jovencells
Cervera
.
Guspira
Lleida
.
Saltirons
Vilanova de Bellpuig
.
.
GRANS
.
Dolç Infern
Lleida
.
Estol Espígol
Agramunt
.
Jovencells
Cervera
.
Somni
Lleida
.
Verge del Miracle
Balaguer

www.uniodecolles.cat



////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

MATARÓ

LA CIUTAT


Fotos de Mataró
Les platges

Mataró, capital de la comarca del Maresme, és una ciutat viva, en transformació constant i amb un patrimoni cultural important que la dota de personalitat pròpia. La seva privilegiada situació geogràfica -per un costat el mar i per l'altre la serralada litoral- fa que les condicions climàtiques de Mataró siguin idònies per a gaudir de la ciutat.

El centre històric
Vil.la romana de Torre Llauder
La ciutat de Mataró té el privilegi de tenir el seu origen a l'època romana. La valuosa herència d'aquesta època es manifesta en la vil·la romana de Torre Llauder, de finals del segle I aC, i en les darreres troballes al nucli antic. Passejant pels carrers del centre de la ciutat es pot fer un recorregut àgil per la seva història, un recorregut que des de l'antiga Iluro romana ens permet gaudir, també, del barroc, trobar influències arquitectòniques colonials i contemplar una mostra destacada del modernisme de la mà d'un dels seus màxims representants: l'arquitecte mataroní Josep Puig i Cadafalch.

Mataró és la capital del Maresme. Amb una població de 120.000 habitants, disposa d’una oferta comercial al voltant de 2.000 establiments que suposen una superfície comercial superior a 200.000 m2.
www.mataro.cat


EL  CONCURS  I  LES  COLLES  SARDANISTES  REPUNTEJANT

Sona el flabiol, la plaça Santa Anna està plena de curiosos i acompanyants de les colles que ja formen les rotllanes, tot és a punt per començar el XXVIIè Concurs de Colles Sardanistes!!!

Concurs 2011/Imatge: Grup Sardanista Maig 
Un any més, l’últim diumenge de maig Mataró esdevé un punt de trobada on la sardana és la protagonista. Aquest any podrem gaudir de sardanes de Josep Mª Tarridas, Carles Santiago, Josep Farràs, Manuel Saderra i Puigferrer i Vicenç Bou...un repertori que de ben segur no deixarà a ningú indiferent. La Cobla Ciutat de Cornellà serà l’encarregada d’interpretar-lo. No us ho podeu perdre!!
A la tarda, a les 17:30h a la Sala d’Actes del Col·legi Valldemia serà el torn dels revessaires en el XXVIIè Concurs Individual de Sardanes Revesses. Qui guanyarà a cada categoria? Qui s’emportarà el premi Maduixots del Maresme? I moltes més incògnites...


Les Colles Sardanistes Repuntejant som una entitat de Mataró fundada el 1967 i dedicada al món de la competició i també a la promoció i difusió de la sardana dins l'àmbit de la dansa tradicional i popular de Catalunya.

El nostre concurs de colles aquest any 2012 arriba a la seva XXVIIa edició ininterrompuda i ha tingut molts escenaris diferents; el port, la plaça de l'ajuntament, el Parc Central i finalment, la Plaça Santa Anna. Un escenari cèntric i punt de trobada de tots els mataronins.
Ens veiem el dia 27 a la nostra festa, la de tots!!!!
Us hi esperem!!

Colles Sardanistes Repuntejant

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

BARCELONA - EL POBLE NOU

EL BARRI





El Poblenou és un dels deu barris dels que es composa el districte de Sant Martí

El seu origen està en un dels nuclis habitats de Sant Martí de Provençals, que va créixer aviat en indústria i habitants. Va arribar a ésser a la fi del segle XIX, l'àrea amb la major concentració industrial de Catalunya.

Des de 2006 el barri està limitat entre els carrers Jaume Vicens Vives, Avinguda d'Icària, Àvila, Pere IV, Llacuna, l'Avinguda Diagonal, Bac de Roda, el passeig del Taulat, i el carrer Bilbao fins a l'espigó de la Mar Bella. Tradicionalment l'extensió era major i formava part d'aquest territori zones dels barris adjacents que, després d'una revisió dels moviments veïnals sobre el projecte de divisió administrativa en barris de Barcelona (2006), van incloure el topònim «Poblenou» en aquests barris: El Parc i Llacuna del Poblenou, La Vila Olímpica del Poblenou, Diagonal del Mar i Front Marítim de Poble Nou, i Provençals de Poble Nou. El seu eix cívic principal i més popular és la Rambla del Poble Nou.

En l'actualitat és una zona en constant transformació, on s'hi ubica el que vol ser nou districte tecnològic de la Ciutat Comtal, el 22@, "convivint" amb la resta de façanes d'antigues fàbriques i una vida veïnal que intenta conservar l'esperit familiar i popular que s'ha perdut en altres barris de Barcelona.

EL CONCURS


Arriba a la 23 ena edició, concurs promogut per l'Associació de veins del barri.
Enguany acull la 3ª jornada del Campionat de Barcelona.
Serà diumenge 20 de maig a 2/4 de 12 del matí al Parc Central d'aquest barri barceloní.
www.uniodecolles.net

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

TORROELLA DE MONTGRÍ

LA  VILA

                                                                Mostra un mapa més gran

Superfície: 65,9 km2
Població (2011): 11.385 HAB

El municipi de Torroella de Montgrí-l'Estartit està situat al nord-est de la comarca del Baix Empordà, entre les coordenades 42º6'30”, al nord, 42º0'14”, al sud, i 3º6'4”, a l'oest, i 3º13'48”, a l'extrem est, a l'illot del Cavall Bernat, a les Medes.

L'altitud màxima sobre el nivell del mar és de 308 m al puig Anill de la muntanya d'Ullà, amb la muntanya del Montgrí o del Castell (de 302 m d'alçada en la base del castell i de 317 en la part més alta dels merlets), el Montplà, la muntanya Gran i la Torre Moratxa i la Roca Maura, ja a l'Estartit, formen el perfil de l'horitzó característic del municipi enmig de la plana empordanesa.

 EL NUCLI ANTIC                                                                                                                  CASTELL DE MONGRÍ


 L’urbanisme del nucli antic, de traçat romà i dels segles XIII i XIV, és un bonic exemple de la clàssica disposició romana a la comarca.
Símbol del municipi, el Castell del Montgrí s´eleva dalt de la muntanya del Montgrí, des d´on es domina un gran panorama que, per una banda, abasta fins al Canigó, les Gavarres i el Montseny, i per altra, fins al mar, amb les illes Medes en primer terme.
font: ww.torroella-estartit.cat
L’AGRUPACIÓ SARDANISTA CONTINUÏTAT  i el concurs de Torroella de Montgrí
La nostra entitat , en direm ASC per simplificar, es va fundar el 1981 tenint com a primera finalitat l’ensenyament de la sardana i per participar a les Trobades Infantils de les Comarques Gironines.  Aviat, però, al 1984 ja participàvem als concursos de colles i al 1986 organitzàvem el primer concurs.
Des del 1984 fins ara sempre hem tingut colles de sardanes en diferents categories: alevines, infantils , juvenils i veteranes. Noms com Montgrí, Continuïtat del Montgrí, Llavor del Montgrí, Montgrí 2000 , Montgrí Mini, Torroella, entre altres, han estat o són presents als concursos de colles sardanistes d’arreu de Catalunya.
Ja ha partir dels primers anys 90 hem compaginat l’ensenyament de las sardana i el foment de les colles de competició amb les danses catalanes creant l’Esbart Montgrí, denominat ara Grup Montgrí Dansa. Espectacles com Trencats i Seguits, La Punyalada, Torroella 1900, 25 Anys de Continuïtat. El Flautista del Montgrí, Inaudit - Vicenç Bou, Països Catalans en Dansa , Les Goges del Montgrí (en preparació), s’han interpretat i s’interpreten arreu de Catalunya i l’estranger.
El nostre concurs es ve fent ininterrompudament des del 1986 . El lloc és ideal: Plaça John Lennon, l’antic camp de futbol, un espai gran, amb arbres al volts i cèntrica. Els darrers anys tenim la cobla Contemporània que també participa a la Trobada Infantil que fem a la tarda a la plaça de la Vila.
Se’l coneix com el concurs de les pomes ja que totes les colles reben, a més del trofeu , una bossa de pomes de l’Empordà.
Us hi esperem. Això sí comencem amb rigorosa puntualitat: 2/4 de 12.

Agrupació Sardanista Continuïtat


//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////


SABADELL

LA CIUTAT







Sabadell és, juntament amb Terrassa la  capital de la comarca del Vallès Occidental.És la cinquena de Catalunya, amb 207.338 habitants el 2010. L'existència de nuclis de població en el terme de Sabadell es remunta com a mínim a fa 3.500 anys, com ho demostren troballes arqueològiques a les zones de Can Roqueta i Can Gambús.


La ciutat, pionera en la Revolució Industrial de Catalunya, dins el sector tèxtil conserva  nombroses xemeneies i vapors, una part dels quals han estat reconvertits en seus de serveis socials i culturals. Aquesta herència tèxtil va deixar un marcat caràcter industrial a la ciutat que encara és present avui en dia. Al llarg de les últimes dècades, Sabadell s'ha anat diversificant vers el sector serveis.

ca.wikipedia.org

EL CONCURS
10ena edició del concurs organitzat conjuntament per l'A.C.F. Sabadell Sardanista i el Grup Sardanista Mirant al Cel.
2ª Jornada del Campionat Territorial de Barcelona Comarques.
Serà el diumenge 13 de maig a les 6 de la tarda.

/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

LLEIDA

LA CIUTAT

Lleida és la capital de la comarca del Segrià i de la demarcació que porta el mateix nom. És el centre demogràfic i econòmic més important de la Catalunya interior. Basa la seva economia en el sector agroalimentari i en serveis de tota mena.

L'activitat comercial, de gran tradició i arrelament a la ciutat, s'estén per la comarca del Segrià i per les comarques veïnes. Els equipaments culturals -com ara el nou Campus Universitari-, del més alt nivell i inaugurats en els últims anys, han impulsat extraordinàriament la vida cultural de la ciutat. Lleida és una ciutat moderna, culturalment activa, ben comunicada i situada en un entorn natural únic.

FESTES  DE  MAIG

Del 9 al 13 de maig, Les Festes de Maig - la Festa Major de Lleida - se celebren en honor a Sant Anastasi (11 de maig), un soldat romà fill de Lleida que va ser martiritzat a Badalona per ordre de Dioclecià l'any 303.

De l'ampli programa d'activitats populars, destaca l'espectacular ofrena floral al patró i la batalla de flors que se celebra el mateix dia 11 de maig, al matí i a la tarda respectivament. Per la rambla de Ferran desfilen múltiples carrosses, els ocupants de les quals combaten amb el públic amb confeti i serpentines. La constant presència de l'emblemàtic drac de la ciutat, Lo Marraco, i de la parella de gegants més antics de Catalunya, Marc Antoni i Cleòpatra (construïts el 1840) és un altre dels atractius.
www.paeria.es


EL CONCURS DE COLLES  SARDANISTES

Entre els actes festius es troba el concurs de colles, que enguany arriba a la 64ena edició. Actualment l'organització va à càrrec del Grup Sardanista Montserrat d'aquesta ciutat.
Enguany estrena ubicació, serà a la Plaça de la Llotja, gran centre cultural i de congressos , espai inaugurat fa uns dos anys. 
Després d'uns anys el concurs lleidatà ha tornat al circuit del Campionat de Catalunya.

Així el 13 de maig, data del concurs, s'inaugura el Campionat Nacional en categoria gran, a més de ser la 2ª Jornada del Campionat de la Terra Ferma. 


////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

FIGUERES

LA VILA

Figueres està situada a l'extrem nord-oriental de Catalunya. Amb una població de 45.000 habitants, és la ciutat més important de les properes a la frontera amb França, i articula un important node de comunicacions que la converteixen en la porta d'entrada i punt de parada obligada de viatgers i turistes que entren i surten del Estat espanyol. Situada al centre d'una extensa planura fluvial, Figueres és la capital de la comarca de l'Alt Empordà, el seu centre econòmic i sociocultural. La vocació turística de la comarca converteix Figueres en el centre neuràlgic de la Costa Brava, una de les zones turístiques més importants de Catalunya.
Que es pot visitar?
Museu Dalí                                                  Museu del Joguet de Catalunya                      Museu de l'Empordà
 
                                   
EL  CONCURS
65è Concurs de colles sardanistes organitzat pel Foment de la Sardana Pep Ventura, i l'Agrupació Sardanista Flor de Romaní del Casino Menestral Figuerenc. 

2ª Jornada del Campionat de les colles Gironines.

A les 6 de la tarda a la Plaça Catalunya. 

Emmarcat dins la Fires i Festes de la santa Creu.

/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

RIPOLL

LA VILA




La vila de Ripoll que és la capital del Ripollès, està situada a 691 metres sobre el nivell del mar, al cor del Pre-pirineu, i envoltada de muntanyes. Té una extensió de 74 Km2. El seu nucli urbà s'ha anat estenen, amb els anys, a la vora dels rius Ter i Freser, els quals es troben a la vila, donant a la vall la forma d'una Y grega.
Una vila respectuosa amb l'entorn; on conviuen una intensa activitat comercial, industrial i empresarial prop de boscos i rius, valls i cims. Pastures on cavalls, vedells i xais hi creixen ufanosos; boscos poblats d'animals, bolets i espècies pirinenques; rius transparents plens de peixos i ànecs.

Què podeu visitar?
Monestir de Santa Maria                                           Museu de Ripoll                                                     Farga  Palau
font: www.ripoll.cat  

EL  CONCURS
Emmarcat en la Festa Major de Sant Eudald, enguany arriba a la seva 50ena edició.
Organitzat per l'Agrupació Sardanista local, enceta el Campionat de les colles de les  Comarques Gironines.
Serà diumenge a les 11 del matí a la Plaça de Sant Eudald.
//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

ÒDENA

LA  VILA



Situat a la comarca de l'Anoia, el terme municipal d'Òdena, de 52,16 Km2, té una població de 3.500 aprox., repartits entre el nucli principal d'Òdena, el Pla d'Òdena  i la resta de nuclis més petits.
Al nord i a l'oest limita amb les serres de Rubió (833 m. alt.) i de Castellfollit del Boix. A l'est limita amb Castellolí , al sud amb els  termes de Vilanova del Camí, Igualada i Sta. Margarida de Montbui i a l'Oest amb la Serra de Rubió.
Al municipi hi ha una activitat agrícola de secà, amb un important elaborador de cava (Caves Bohigas finca Can Macià) i algunes cases de pagès que encara es fan els seus vins, misteles, ratafies, quines etc. També hi és present la ramaderia amb granges avícoles, conills, porcí, oví i cabrum. La indústria hi és representada en els sectors tèxtil, gràfiques i alimentació, extracció i fabricació de guix.

LLOCS D’INTERÈS
Vil·la romana de l'Espelt, Sant Miquel d'Òdena, Capella romànica edificada al s. XI, Sant Bernabé, Església romànica del s. XII, Capella de Sant Sebastià,  datada vers les acaballes del segle XIV i principis del XV.
www.odena.cat
EL CONCURS

       Imatge: www.odena.cat

El proper dia 1 de maig es celebra el Concurs de Colles Sardanistes d’Òdena. Enguany es la 41ena edició d’aquest aconteixement ple d’història per al nostre Poble.
Aquest any el nostre concurs serà campionat territorial Barcelona Ciutat i de colles lliures i en totes les categories.
A mès desprès del Concurs hi ha un dinar popular al que us podeu quedar i disfrutar a la tarda del cercavila i del tradicional Ball de Crespelles. El preu del dinar ès de 10 euros i el menu consta de amanida, fideuà, gelat, begudes i cafès. A tots aquells sardanistes que us volgueu quedar, el preu del dinar serà mès econòmic.
Serà el proper dia 1 de maig a les 12.00h del migdia al Parc de la Font d’Òdena.
Associació Colles Sardanistes d’Òdena

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

IGUALADA

LA CIUTAT                
                                                                                               Veure més gran el mapa.  

           
                                                                                   
El municipi està situat a uns 60 km a l'oest de Barcelona, a l'interior de Catalunya i s'estén a l'esquerra del riu Anoia, en el curs mitjà. És la capital de la comarca de l'Anoia. La ciutat és un gran centre comercial que combina la modernitat de la majoria dels seus comerços amb establiments de caràcter tradicional i centenaris.
Font: www.igualada.cat

EL  CONCURS    

El primer Concurs de Colles fou organitzat per "Educación y Descanso" el dia 27 d’agost de 1944 dins els actes de Festa Major. Hi participaren un total de 14 colles. El Concurs no s’organitzava anualment.

El 1973 es celebrava el 14è Concurs, amb un total de 45 colles. A partir del 1974 passa a celebrar-se cada dos anys fins el 1990 en que se celebrà el 23è Concurs de Colles Sardanistes, el dia 12 d’octubre, amb un total de 39 colles. A partir d’aquest any i fins l’actualitat passa a celebrar-se anualment. Aquest any 2012 es celebra la 43ena edició, el dia 15 d'abril, a la Plaça de Cal Font.
http://www.anoiacultura.cat


 _______________________________________________________________________________________________________________

L'HOSPITALET DE LLOBREGAT

LA CIUTAT

   Comarca: Barcelonès                      

   Nombre d'habitants: 270.000 aprox.


La ciutat de L'Hospitalet té 12,49 quilòmetres quadrats, està situada a la plana litoral i pertany a la comarca catalana del Barcelonès, entre els municipis de Barcelona, Esplugues, Cornellà i el Prat, i al marge esquerre del riu Llobregat.
Els orígens de L' Hospitalet actual es troben en els dos nuclis que van aparèixer durant el segle XII al voltant de l' església de Santa Eulàlia de Provençana (al barri de Santa Eulàlia) i al voltant de l ' Hospital de la Torre Blanca (al barri del Centre).
L' Hospitalet fou una vila tradicionalment agrícola fins a final del segle XVIII, quan van començar a instal·lar-s' hi les primeres fàbriques tèxtils. A començament del XX, la ciutat experimenta un gran desenvolupament industrial i un espectacular creixement demogràfic. El 15 de desembre de 1925, el rei Alfons XIII li atorga el títol de ciutat.
Entre els anys 1960 i 1970, L'Hospitalet torna a veure incrementada la seva població de forma espectacular. Ciutadans vinguts de tot l' Estat espanyol s'instal·len al municipi que esdevé el segon de Catalunya en nombre d' habitants. Aquest ràpid creixement no va anar acompanyat del condicionament de la ciutat per dotar-la de serveis.
Amb el retorn dels ajuntaments democràtics, el 1979, la ciutat comença a canviar. S'urbanitzen els carrers, es creen nous serveis, es construeixen escoles, poliesportius, mercats, centres culturals i parcs. A finals dels anys 90, L' Hospitalet inicia la seva segona gran transformació per esdevenir un municipi modern, atractiu per a les noves activitats econòmiques, amb més i millors transports i serveis.
Font: Ajuntament de L'Hospitalet
http://www.l-h.cat/


 EL  CONCURS
XXIII Concurs de Sardanes Memorial Jaume Ventura i Tort. A 2/4 de 12 del migdia a la plaça de l'Ajuntament.
El nostre és el Memorial Josep Ventura i Tort que enguany farà 23 anys que se celebra a l'Hospitalet gràcies a la col·laboració d'Òmnium Cultural i la Coordinadora Sardanista de l'Hospitalet. Serà el proper 15 d'abril a les 11:30 a la Plaça de l'Ajuntament de l'Hospitalet del Llobregat.
El 2012, per primera vegada, el concurs s'emmarcarà en una iniciativa que impulsa Òmnium Cultural amb col·laboració amb 10 entitats de cultura popular de la ciutat, el festival Engresca't L'H, que durant el 14 i 15 d'abril oferià una mostra de cultura popular oberta a tothom. Gegants, castells, diables, rumba, esplais, esbarts, cant coral, contes, muntanyisme, etc. L'acte final del cap de setmana serà el concurs de sardanes, un cap de setmana que acolorirà la Plaça de l'Ajuntament.

Òmnium l'Hospitalet de Llobregat
                 
_________________________________________________________________________________________________________________________

GRANOLLERS



LA VILA      

Comarca: Vallès Or.

Nombre d'habitans: 60.000 aprox.

La ciutat, que s'estén sobre una superfície de 14,89 Km2, ha anat creixent al voltant dels marges del riu Congost que travessa la ciutat de nord a sud amb un règim intermitent d'aigua sotmès a les pluges del massís del Montseny i dels cingles de Bertí.
Granollers, a principis del segle XX, va esdevenir una vila moderna i va experimentar un fort creixement comercial. És en aquest moment quan es projecta a la ciutat, la construcció d’edificis públics i residencials d’estil modernista, la majoria a càrrec de l’arquitecte municipal Manuel Joaquim Raspall i que avui en dia es poden visitar a través d’un itinerari guiat.
A la comarca, els parcs naturals del Montseny, del Montnegre-Corredor, de les Serralades de Marina i Litoral o el PEIN dels cingles del Bertí, formen el teló de fons natural de la ciutat, on s'hi poden desenvolupar infinitat d'activitats a l'aire lliure.
Segons l'historiador Josep Estrada, el nom de Granollers prové de l'abundància de granotes que hi havia als aiguamolls del riu Congost i el fa derivar de granolla, forma antiga de granota.

EL CONCURS
Organitzat per l’Agrupació Sardanista de Granollers,  tradicionalment obre la temporada de concursos a les comarques barcelonines. 
Enguany arriba a la 64 ena edició amb 24 colles de competició. 
Aquest gran espectacle el podrem veure el proper 25 de març a la Plaça de la  Porxada, al centre històric de la ciutat, a 2/4 de 12 del matí.
Amb l'actuació de la  cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona.                                                                  

Font i imatge:www.granollers.cat


__________________________________________________________________________________

ALMACELLES

LA VILA

Comarca: Segrià

Nombre d'habitants: 6.159




El centre històric d’Almacelles, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional

Almacelles es consolida com capital d'una comarca que s'estén a banda i banda de la Clamor. Pobles com Sucs, Suquets, Gimenells, el Pla de la Font, Raimat, Vencilló i el Torricó se senten força relacionats en l'aspecte històric, social i comercial amb aquesta vila.

Economia centrada en gran part en l'agricultura de regadiu i ramaderia, amb tendència cada cop més a la diversificació; i és ja notòria la Indústria relacionada amb el món agro-pecuari, sobretot la deshidratació de farratges i la consrucció de maquinària agrícola.

També cal afegir les indústries de ceràmica i prefabricats de construcció. Malgrat això, s'està fent un gran esforç en la implantació d'indústria a Almacelles. La recent construcció dels polígons industrials del "Pla de la Creu" i de "l'Era del Comte", fan del tot inmillorable l'oferta de sòl industrial de la vila.

Font: almacelles.ddl.net

EL CONCURS

Enceta el Campionat de la Terra Ferma, sota l'organització de l'Agrupació Sardanista Amics de la Sardana d'Almacelles i la Federació Sardanista de les Terres Lleidatanes.
Es celebra pels vols del 2 de març, enmarcada dins la Festa de l'aigüa, que conmemora l'inauguració del canal d'Aragó i Catalunya, a la plaça de la vila a les 12 del migdia.

Foto: Creuant.cat